20 de setembre 2004

Ajudant un inútil

No tant per pietat cristiana sinó més aviat per recochinée i escarni públic reprodueixo el comentari que el senyor Orteu va col·locar erròniament en un lloc erroni pensant que seria llegit per les masses. Trobo que una perla així no pot quedar inèdita. El text és impagable i ens perfila el caracter sumament desagradable del seu autor.

Es prega llegir amb calma, paciència i crispetes.

Orteu dixie:
Ja em costa entendre que tingui sentit escriure una novel.la destinada a ser enviada a un editor com el senyor Vallcorba, que en rebre-la no podrà quedar més que desconcertat, empipat i reafirmat en la seva elitista tesi de que ell sistema educatiu català és una puta merda, ja em costa entendre el sentit d'això, que ara resulta que he d'escriure en un uepbloc. I quina utilitat tindrà això? L'autopromoció em diu en Perelló. Si justament som on som gràcies a la promoció que ens estem fent des de fa anys. O no era promoció sortir al Night Club? I no va ser promoció fer l'Orella a la ràdio? I fer l'Enciclopèdia? I publicar al suplement de llibres d'El Periódico?
Som allà on som perquè saben exactament qui somj. I saben qui som i què fem perquè tenim aquesta mania de la promoció. Altres artistes tenen ous i reconeixen que és pura vanitat. Siguem vanitosos, doncs, i supurem les nostres misèries a través d'internet. A veure si és que hi ha algú que encara no sàpigui que són tres merdetes punxades en un pal. Molt em temo que l'únic que ha quedat lliure de la nostra nefastra promoció suïcida és el pobre senyor Casas. Apa, a cascar-la, i jo el primer, que tinc senyora.

(NOTA: els enllaços els he posat jo, pour descomptée. El color caca del text també l'he posat jo. És un sarcasme)