18 de setembre 2004

Decepció brutal

Sent aquest un espai per a compartir les experiències de la creació literària i la màgia d'encadenar una paraula darrera una altra fins aconseguir frases complexes que estremeixen per la seva profunditat i bellesa em causa una decepció brutal comprovar com els meus dos col·legues escriptors, co-autors de la pàgina, demostren un cop i un altre que voregen els requisits mínims per participar als Special Olympics.

El senyor Salvadó ha d'estar passant un mal moment, sense cap mena de dubte. Si no és així no aconsegueixo entendre l'alarmant mediocritat dels seus escrits. Ahir, per exemple, va simular un infart, així, a la bona de Déu i, unes hores després, llegeixo amb estupefacció el seu article On són, les coses? Naturalment em trec el barret davant la fina ironia que traspua tan punyent títol (apreciable sarcasme el de parafrassejar el celebèrrim On és la gent? de l'incombustible Moncho) però un cop l'acabo de llegir me n'adono immediatament que no és ironia; ho diu seriosament!

Quan un cavaller perd la ironia el millor que es pot fer és tancar la paradeta. Plegar veles. No obstant això reconec que seria una llàstima que el senyor Salvadó deixés el món de la literatura bona per tornar al competitiu món de la xarcuteria.

Finalment el senyor Orteu ha tingut el decòrum d'acceptar la invitació de participar-hi (al blog, no als Special Olympics, ha ha ha ha ha ha ha ha). Ara només cal que aprengui a escriure i a llegir correctament. Un cop solucionat aquest petit handicap sense dubte li resultarà relativament fàcil descobrir que els articles han de portar un títol i que, per publicar-ne un, ha d'anar a Posting>Create i no comentar un post existent i després estranyar-se que la seva parrafada no aparegui enlloc.

Senyor Orteu, Newton ja ho va dir: "Les coses no es creen ni es destrueixen; només es transformen". El mateix passa amb els posts. Només un nen cefalodeficient o un supra-imbècil creuria que les coses "desapareixen" perquè sí. No, senyor Orteu. I em consta que no és vostè precisament un nen cefalodeficient. Quan les coses "desapareixen" o van "a prendre pel cul" (sic) és perquè no es fan correctament.

Li recomano uns cursets que fan a la Casa Elizalde i que es diuen Internet per a estúpids profunds i per a jubilats. Segurament allà trobarà resposta per als seus nonsenses i, qui sap, potser hi farà amiguets.

D'altra banda començo a perdre tota esperança de rebre TRES durant l'actual legislatura. El carallot senyor Orteu no només és un cyberignorant sinó un capcigrany impresentable que té segrestada la nostra novel·la des fa innumerables dies.

Tot això és el que m'ha portat a titular aquesta reflexió serena Decepció brutal.