21 de setembre 2004

Dia de l'Alzheimer: nosaltres no oblidem

Seria de molt mala educació no felicitar els milions i milions de ciutadans i ciutadanes que pateixen aquest tremend virus conegut com a Alzheimer. Per a tots i per a totes, felicitats en el vostre dia. Suposo que el miserable senyor Salvadó no trigarà a fer mofa del tema però ho diré igualment: la meva àvia té alzheimer.

No recorda res. I tot li importa relativament poc. No li fa res no reconéixer la seva família. Però nosaltres estem per no oblidar i l'estimem, malgrat que la seva deixadesa l'hagi portat a aquest extrem. Segons el metge el seu alzheimer té causes genètiques, per la qual cosa em temo que tard o d'hora jo en patiré. Ho dic perquè després no se m'acusi de viciós o d'homosexual i la gent em digui: "Ell s'ho ha buscat" o "A saber qui l'hi haurà passat!".

Deixem aquest tema, tammateix poc refrescant per passar a un altre que té molt a veure amb l'oblit:

TRES i el senyor Orteu.

Potser a aquesta hora hi ha nens desperts, encara, però ho he de dir: el senyor Orteu és un imbècil. Fa més d'una setmana que l'hi vaig enviar TRES i encara no m'ha retornat.

Recordo amb emoció el darrer paràgraf que vaig escriure (excel·lent paràgraf, tot sigui dit). Feia així:

Monsieur Orteau was getting upset with all that communist crap, so he handed the gun he had kept under the gown and slowly pointed the white thing.

Bang!

Wow! What a perfect shot. Right between the eyes.


P.S.- El senyor Salvadó haurà notat que he ignorat el seu post anterior. És perquè vegi que els seus dards enverinats de bilis no m'arriben ni a la sola de la sabata. Si creu que entraré en una dinàmica d'atac preventiu-resposta ràpida, s'equivoca de bat a bat. La seva fotografia fent cara de perico no només m'ha semblat innecessària sinó que a més m'ha fet replantejar la llibertat de comerç i la lliure circulació de persones de què gaudim els països civilitzats.