17 de setembre 2004

Sobre la lentitud i Gregor Samsa

Tres dies sense notícies de TRES. Ahir vaig telefonar al senyor Orteu. La conversa va anar així, si fa no fa:

PERELLÓ: Tio, encara tens TRES? A veure si ho fem avançar...
ORTEU: ? ... ? ... Mmmmmm... ? ... TRES? ... ? ... Hosti, sí. És que aquestes últimes dues setmanes he estat liat...

No cal comentar res més. Ni tan sols ha contestat la invitació per participar en aquest magnífic blog que, recordem-ho, inclou el seu nom. D'altra banda celebro la incorporació del senyor Salvadó, un xic tortuosa, tot sigui dit.

Aprofito l'oportunitat que ens brinda l'internet, nogensmenys, per exhortar el senyor Salvadó a no publicar més fotografies escabroses com la de la granota deshidratada. Aquesta és una pàgina seriosa on hom tracta temes elevats, de volada intel·lectual; no vull que s'ompli ràpidament de pornografia rància que només farà que atreure malalts, desviats i pajilleros de baixa estofa. Jo li pregunto, senyor Salvadó, quina impressió creu que causarà l'esmentada imatge en el visitant lletraferit? Què n'opinarà el Martí de Riquer? I el Salvador Sostres? I la Maruja Torres? I l'Amos Oz? Eh? Recordi, senyor Salvadó, que aquests són els visitants que esperem. Aquests són els referents que busquem amb la nostra novel·la que, com molt bé ha dit vostè, reflecteix la societat actual, amb tots els seus contrastos, des de l'òptica desenfadada de principis del segle XX. O això em sembla recordar, ja que el miserable senyor Orteu no escriu la seva part i no la fa circular.

De tota manera, deixant de banda assumptes que poc interessen al lector mitjà o alt, el motiu d'aquest article anava en una altra direcció. No amago que fa poca estona he observat un escarbat de cuina o panerola corrent per sobre el meu escriptori. He baixat a comprar trampes verinoses contra insectes multi-potes i les he instal·lat subtilment al voltant del meu estudi, però l'amenaça de l'insecte plana pel meu subconscient col·lectiu i em pica tot que t'hi cagues. Temo tornar a veure aquelles esgarrifoses antenes mòbils en qualsevol moment, apareixent per sorpresa sota el teclat des d'on escric o dins el got de cafè que m'acompanya. És per això que estic força alterat i no m'entretindré gaire més. Anem al gra.