07 d’octubre 2004

Apunts sobre la cultura /2

No tinc per costum respondre a les provocacions de subnormals i/o alienats mentals, però avui faré una excepció.

Senyor Salvadó:

M'atordeix enormement que tingui el valor de parlar de Cultura o de criticar els meus comentaris un cop m'he passejat pel seu extraordinari blog. Visitant-lo m'he fet una somera idea de la riquesa del seu món interior, per tant li exigeixo immediates disculpes i li prego que retiri tot el que ha dit sobre mi fins ara.

Respecte al seu sentit de l'humor em sembla grotescament ridícula la seva obsessió per l'humor centreeuropeu, el New Yorker i la "brunete mediática" jueva sent com és vostè de Cornellà.

El tal Van Dorken, de qui vostè publica un acudit francament poc graciós, és, com a mínim, tan imbècil com vostè. I només una paraula sobre el senyor Salaz, "traductor" de l'acudit: detestable.
Desconec quina relació els uneix a vostè, senyor Salvadó, i al miserable Salaz (més enllà d'una homosexualitat latent), però li recomano una visita al seu blog personal per que vostè mateix jutgi l'amplada de mires d'aquest individu. Em sorprèn que pugui mantenir-se viu un ésser tan primitiu i tan poc dotat per al dia a dia com un fregall de cuina.

L'humor català s'ha de fer des de Catalunya, com va dir Paco Candel. I que jo sàpiga Mr. Bilis és català. Potser és massa subtil per a la seva sensibilitat, però els dibuixos a color de Mr. Bilis són autèntiques peces de rellotgeria per provocar la rialla intel·ligent, el comentari agut, la discusió viva, el debat obert i plural, la conya fina, en definitiva. I si no, vegi aquest exemple genial que va publicar Lo Ave-struch: