06 d’octubre 2004

Apunts sobre la cultura

Paorosament decebedor. Aquest és el panorama cultural que ens ofereix Calatunya. No cal ser català per veure-ho; només necessitem llegir la premsa del país per veure l'alçada intel·lectual que posseïm. Aquest és un exemple verídic extret d'un diari publicat a Barcelona:

Dansa, teatre físic, cine, música i arts multimèdia; tots tenen cabuda en la programació del Mercat de les Flors, que aquesta temporada pot reobrir, per fi, la remodelada sala Maria Aurèlia Capmany.

Flagrant! I per si això no fos poc ara ens arriba aquesta moda estúpida dels blogs o com es diguin. En una d'aquestes planes qualsevol cretí pot expressar al vent la seva opinió. No estic a favor de la censura, però una mica de control policial estricte no faria mal. Entre els internautes observo que hi ha alguns blogs que són "referència obligada", com ara aquest o aquest altre. No entraré a jutjar-los, car no tinc temps i he d'anar al wàter, però potser algun altre dia ho hauríem de fer, nosaltres, Orteu i Perelló i Salvadó, com a baluards de la nouvelle culturette catalaine.
Sospito que ni la societat catalana ni nosaltres mateixos som conscients de la importància que tindrà el nostre novel·lot TRES per al futur de la nostra cultura. I espero que això no soni pedant però és que serà un puto bombasso.

L'humor dins la cultura és encara més ranci. Sort dels extraordinaris Rubianes i Flavià o de Josep Cuní, que no deixen de ser oasis enmig del vòmit diegètic. Senyors! On és el nostre estimat humor català? Aquí? Allà? A les pàgines de l'execrable publicació digital Lo Ave-struch (que jo mateix vaig co-fundar) tenim un exemple sagnant i cínic de l'humor que ens ha de guiar, obra de l'incomprès i incombustible Mr. Bilis.



D'altra banda m'agradaria respondre al senyor Salvadó que és un rotund tontolcul, Precisament disposo d'un exemplar del llibre de Santiago Rusiñol L'illa de la calma (Editorial Selecta, Barcelona 1922) i a la seva frase dels llangardaixos esquizofrènics m'agradaria contraposar la següent:

Ja ho va dir En Brillant-Savarin. Va dir: "Digue'm què menges i et diré qui ets". I tenia raó.
Respecte als meus "desficis" anti-hackers, ja veurem a qui dóna la raó la Història i la Justícia.