Óbito para besugos

Se'ns ha anat l'Armand Matias Guiu, tot un referent de l'Estupidesa (així, en majúscules), és a dir, un referent de la nostra novel·la TRES, i per això li vull dedicar un poema:

(senyors Orteu i Salvadó, sisplau, ho aviso d'avant-mà, abstinguin-se de titllar-me de maricón)

A tu, Armand

dedicat a Armand M.G.

Te'n vas, Armand
i ens deixes
perquè t'has mort
a Barcelona
als setanta i pico anys
Espero que vagis al cel
si és que creies en Déu
que no ho sé,
i si no
vés on et doni la gana

Te'n vas, Armand
i ens deixes
orfes
esmicolats
cridant a l'horitzó
"Oh, Armand!"

Adéu, amic
(no et coneixia
però eres el meu amic)
voldria mossegar
la pols i rascar amb
les ungles la terra
i besar la teva calavera
(d'aquí un temps
perquè ara encara
no és calavera)
Bon dia
i bona tarda
i bona nit, dolç príncep.