11 d’octubre 2004

Ja us esteu fotent hòsties amb l'enciclopèdia

Ja us esteu fotent hosties amb l'enciclopèdia, companys, amb l'enciclopèdia, les lectures mal digerides, les referències literàries, els links pintorescos i tota aquesta mena de pus intel·lectual que supureu per culpa de no tenir una dona prenyada amb bessons que us faci passar per l'adreçador i obligui a mirar el món amb verticalitat i a comportar-vos empàticament, amb esperit de cos, sense ploriquejar.
Anem a pams.
El representant legal del senyor Salvadó -diguem-ho clar- és el mateix Salvadó, i no serveix de res que per escriure el text s'hagi tret la pipa de la boca. Tot i fer-ho continua sent reconegut.
En el cas del senyor Perelló, queda clar que la seva vida psíquica pasa per un moment alt o ascendent motivat per una situació professional que -per primer cop des que va iniciar-se en l'ofici de guionista- no ha de qualificar-se de trista, fosca, anecdòtica o terminal. El sr. Perelló contempla per primer cop el curs sense haver d'assenyalar en el calendari la data del seu retorn definitiu a Mallorca, fent que sigui al Jose Luís -el seu germà- a qui correspongui el torn de venir a la civilització catalana a provar fortuna. Perelló té, ara sí, una mica de marge i això el fa sentir eufòric.
El cas és que aquesta eufòria l'ha dut a ser exhigent, i ha mirat la seva vida, ha mirat la seva obra i ha decidit que una havia d'estar a l'alçada de l'altra. I quina millor manera de guanyar altura que llençar llast, un llast que du escrit dos cognoms insignes: Salvadó i Orteu.
Bé. No hem de patir.
Tot tornarà al seu lloc i en Perelló tornarà a la misèria on serà molt ben rebut pels seus socis i co-autors d'aquesta puta merda de la novel·lística catalana contemporània anomenada TRES. Mentre no baixi, fa ben bé de vetllar per la qualitat d'aquesta obra magna, aquesta mena d'enciclopèdia de l'humorisme aplicat que és TRES.
Que sigui Perelló allò que vulgui ser, i que s'avergonyeixi dels seus companys tant com se'n vulgui avergonyir. Mentres tant, els altres dos serem allò que som, ni una gota més.
I enllesteixo aquesta resposta d'urgència amb un avís al senyor Perelló. Atenció, xueta, que aquí l'únic que no és de Cornellà ets tu, i tu ets l'únic de qui no es pot descartar que hagi rebut influències de na Carme Riera i na Mari Pau Janer.

Apa, a veure qui té els collons d'adjuntar-hi un comentar-hi

1 Comentaris:

Blogger Esponjiforme.com diu...

Ens consola saber que no som els únics que postejem fumats.

12 d’octubre, 2004 23:01  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal