28 d’octubre 2004

La tensió segons Pinacle

Senyors Perelló i Salvadó (d'esquerra a dreta i començant per la filera del darrera),
mai els he parlat de les idees que sobre la tensió tenia Pinacle.
Estic segur que no passarà gaire temps fins que un dels dos, o els dos a capel.la, recordi aquest moment amb gratitud i dient: "aquell va ser el dia que Orteu ens va parlar per primer cop de Pinacle, o va ser Pinacle qui ens va parlar de l'Orteu? Anem a fer una cervesa?".

Pinacle va viure al llarg de la seva vida moments de gran tensió i, malgrat això, va saber bastir una complexa teoria de la tensió i l'irritament d'una filigrana conceptual dificil d'imaginar i més dificil encara de dur al cinema amb un càsting encapçalat per Danny de Vito.
De tota manera, aquesta teoria es va perdre perquè algú va tenir la gran idea d'aplegar tots els tractats de Pinacle i dur-los a la biblioteca d'Alexandria aprofitant que la ciutat era assetjada pels romans.
Sabem, però, que Pinacle va viure a la ciutat de Corint, entre el 429 i el 399 aC/DC i que li va passar de tot.
Un dia, caminant pel costat de les muralles de la ciutat, va trobar uns nens que li van llençar pedres encertant-li una de ple al pòmul. Què va dir Pinacle? Va dir: cabrons.
En un altre moment de la vida, Pinacle va exercir tasques en l'administració dels impostos sobre el blat i perdre -o li van robar- dues monedes de coure. Què va dir Pinacle? Va dir: collons.
Un savi d'Atenes va voler visitar a Pinacle quan va tenir coneixement de la seva gran saviesa i quan va arribar a Corint va preguntar per la casa del filòsof a un desconegut. Qui era aquest desconegut? Pinacle. Què va dir? Tiri tot recte. El va trobar a casa? No.
D'anècdotes com aquestes se'n coneixen centenars i en totes hi trobem una manera subtil d'encarar l'adversitat. No vull allargar-me més però no me'n puc estar de relatar-los una última anècdota.
Cap al final de la seva vida, un dia que el vell Pinacle era estirat al llit, va acostar-se un fill seu, va fer-li una estona de companyia i quan el fill havia de tornar a la feina va dir: quina adversitat, pare. Què va dir Pinacle? No va dir res. Es va fer l'adormit.
No podem exigir a tothom que tingui la fortalesa de Pinacle, però que Pinacle fos capaç de viure una vida feliç envoltat d'una gran tensió -penseu en els nens, penseu en el filòsof que venia de visita, penseu en el fill afectuós i idiota, perquè una cosa mai va sense l'altra- la manera com Pinacle va viure, dic, ens ha de donar forces per encarar el destí amb serenitat.

Oh deus que tenseu les nostres vides com cordes d'arpa
Si estirar voleu, estireu-vos vostres albins pèls dels ous.

Un apunt final. Poden trobar les obres de Pinacle editades en castellà a Cátedra. Trotta prepara una traducció de l'excel.lent i innovadora biografia "Pinacle: the tension balongue", escrita per sir Aldous Gofreh, a principis dels quaranta, en condicions bibliogràfiques extremes, en la selva de Birmània, durant l'ocupació japonesa.
Tot esperant que l'exemple de Pinacle hagi aportat una mica de llum a la seva centrifugada existència, els deixo amb una breu cita d'aquest text clàssic:

"Was he an amphora? Maybe he was, but an amphora never knows what an amphora needs, and Pinacle knews it double. He was a double-knower and always seat first".

Per cert, crec que ja tocaria tornar a fer rodar TRES.