Suor freda i metafísca
En un comentari al post anterior firmat per un tal "esponjiforme" s'acusa al senyor Orteu d'haver citat, aquest estiu, autors grecs de manera poc justificada -com si els mateixos grecs no s'haguessin fet un fart de citar-se entre sí a la babalà. El comentarista també manifesta haver notat una suor freda en sentir les explicacions -segurament erràtiques, disperses i òbvies- de l'esmentat Orteu sobre el guió d'humor, una suor freda que li va recordar les classes de metafísca -ruc ell de matricular-s'hi, el senyor Orteu, amb molta menys perspicàcia i sagacitat, va poder sobreviure cinc anys a la facultat sense rebre'n cap ni una.
Com a amic del senyor Orteu, és més, com a creador del senyor Orteu, fins i tot en virtud de ser el mateix senyor Orteu, he de defensar-lo dient que no preparar-se les classes i fer-les pel puto morro és privilegi dels que van per la vida sobrats, sobrats no pas perquè tinguin molt de res -i menys d'intel·ligència o coneixements de filosofia clàssica-, sinó sobrats perquè de qualsevol cosa imaginable en necessiten poca dosi, i concretament de filosofia, tan mínima quantitat que la poca que necessiten l'escriuen cada matí contra la tassa, pixant.
I ja que parlem de guió d'humor i d'intel·ligència, company esponjiforme, endavant, prova-hi fortuna, dedica-t'hi i ja em diràs si ser intel·ligent et resulta gaire útil per fer guions. Jo que ho he sigut, he procurat anar-ho perdent. Me'n queda una mica, d'intel·ligència, però estrictament per a consum personal.
Apa, esponji, una abraçada, digue'm qui ets i quedem un dia per fer una cervesa al bar de la facultat de filosofia, a veure si veiem passar al Bermudo, que el Valverde no passarà, ja t'ho asseguro, que és mort.
Com a amic del senyor Orteu, és més, com a creador del senyor Orteu, fins i tot en virtud de ser el mateix senyor Orteu, he de defensar-lo dient que no preparar-se les classes i fer-les pel puto morro és privilegi dels que van per la vida sobrats, sobrats no pas perquè tinguin molt de res -i menys d'intel·ligència o coneixements de filosofia clàssica-, sinó sobrats perquè de qualsevol cosa imaginable en necessiten poca dosi, i concretament de filosofia, tan mínima quantitat que la poca que necessiten l'escriuen cada matí contra la tassa, pixant.
I ja que parlem de guió d'humor i d'intel·ligència, company esponjiforme, endavant, prova-hi fortuna, dedica-t'hi i ja em diràs si ser intel·ligent et resulta gaire útil per fer guions. Jo que ho he sigut, he procurat anar-ho perdent. Me'n queda una mica, d'intel·ligència, però estrictament per a consum personal.
Apa, esponji, una abraçada, digue'm qui ets i quedem un dia per fer una cervesa al bar de la facultat de filosofia, a veure si veiem passar al Bermudo, que el Valverde no passarà, ja t'ho asseguro, que és mort.
4 Comentaris:
"No preparar-se les classes i fer-les pel puto morro és privilegi dels que van per la vida sobrats"
Ah, company Orteu, i també és privilegi dels catedràtics de filosofia, vostè en té el perfil. Ens haguéssim divertit junts a la facultat, si no fos perquè vostè és d'una altra generació, de la dels savis i venerables ancians que poden anar de sobrats.
La seva conferència sobre l'humor també va tenir moments reconfortants, ho he de reconèixer: quan va afirmar que es podia fer humor sobre el càncer i sobre Auschwitz em va arribar al cor (fa temps vaig proposar als meus companys d'estampar unes samarretes amb la inscripció "Mi padre estuvo en Auschwitz y sólo me trajo esta estúpida camiseta", però em van censurar vilment).
Els esponjiformes estarien encantats de fer una cervesa amb vostè a la facultat de filosofia. De tota manera, allà hi ha gent que ens odia bastant, sobretot des del dia en què li vam regalar un meló al professor de metafísica i s'hi va sentar a sobre (el famós atemptat del meló). A partir d'aquell dia el sector de l'opus dei vol saber qui som per obligar-nos a eliminar la nostra pàgina web, que és la revista no oficial i irreverent de la facultat. Com pot imaginar, vivim perseguits i assatjats, una mica com es deuria sentir vostè amb tot allò de la infanta.
Una darrera cosa senyor Orteu. Ja que cita al professor Bermudo, potser l'interessarà llegir l'entrevista que li vam fer fa temps a la web (i que jo considero francament patètica): http://www.esponjiforme.com/ent-bermudo.htm
Benvolgut Amic Orteu, un plaer rellegir-vos a la xarxa. Sapigueu que la vostra influéncia arriba molt més enllà del record.
si mai esteu, senyor Orteu, al bar de filosofia amb una cervesa a la mà, viuré contradicció al meu cos:
no sabré si tirar-me als vostres peus i petonejar-los per tot lo magnífic que feu que em sembla magnífic i digne d'admiració, o bé ... no fer-ho.
Espero algun dia trobar-me en akesta situació i salvar la contradicció.
SIGNAT: algú que té molt per aprendre, encara, a la facultat de filosofia (finalitat última de l'aprenentatge: desaprendre, al final del viatge)
Publica un comentari
<< Principal