11 d’octubre 2004

Vergonya aliena i torera

Escric alarmat, de forma precipitada, sense saber ben bé què dir. I ho faig només per estètica. Per no haver de veure el post anterior encapçalant el nostre digníssim blog.

I ara, "anem a pams", com diria Amos Oz.

Senyor Orteu:

Celebro que a la fi algú li hagi explicat com es fa per publicar els seus escrits amb el seu propi nom, sense haver d'amagar-se de forma vergonyosa sota el nick d'altres.

I aquí s'acaba la part positiva. Comencem amb la part negativa:

-No cal que per escriure utilitzi aquest cos de lletra monstruós ni aquest color insultantment groller, quasi sudamericà. Si hi ha algun lector/lectora amb discapacitat visual ja ens ho farà saber i entre tots/totes farem el cos de lletra més gran. Suposo que és el seu hàbit d'expressar-se a crits, atropellant els arguments raonats dels altres amb exabruptes, grunys i expressions atàviques el que l'ha portat a adoptar una tipografia à la saizon.

-La internet és una espai pública, i com tota espai pública exigeix (o exhigeix, com vostè diu) unes regles d'etiqueta que vostè es passa pel forro. Un respecte! Jo a vostè li parlo de vostè i li demano el mateix tracte. A partir d'ara si no s'adreça a la meva persona amb correcció dandynista (parlant-me de vostè) el penso ignorar sistemàticament.

-Les seves argumentacions no s'aguanten, amic meu. Més enllà de la rabieta infantil i de la desqualificació personal vostè no dóna cap argument consistent. Pel que a mi respecta pot insultar el senyor Salvadó tant com li roti (sempre tindrà el meu recolzament moral i logístic) però no tolero que, subreptíciament, deixi anar que les meves influències literàries passen per la Carme Riera o la Maria de la Pau Janer.

-Vostè em diu xueta, així, à la babaloise. Li recordo que hi ha temes que no es toquen i que tinc amics poderosos. Lobbys, diria jo.

I ja en un terreny més personal, acabo de rebre un mail seu i he llegit una frase que m'ha deixat desencaixat:

A més, podeu consultar l'adreça www.mcsweeneys.net i descobrireu com serà la revista que un dia o altre haurem de fer per collons.
Jo li pregunto: sap que vostè és co-fundador de la publicació Lo Ave-struch? És que no comparteix la seva línia editorial? És que té quelcom a dir contra la junta directiva (de la qual vostè és membre)?

Ja ho diu La Torà: "Dóna pa a l'imbècil. No t'ho agraïrà però és divertit veure com menja". Que passi bona nit.