30 de novembre 2004

TELEGRAMA URGENT

SENYORS STOP GREUS PROBLEMES INFORMATICS IMPEDEIXEN QUE ESCRIGUI DES DE CASA MEVA STOP ENVIO AIXO DES DE LOCUTORI IL-LEGAL RAVAL STOP ELS DEIXO CAR ACABA DE COMENÇAR BATALLA CAMPAL DE BANANES ENTRE DIFERENTS ETNIES STOP VOLUM MUSICA CARIBENYA INSUPORTABLE STOP EN FI STOP PARO PERQUE NO SE SI HO SABEN PERO ELS TELEGRAMES ES PAGUEN A TANT PER PARAULA I SI ESCRIC MOLT MES AIXO EM SORTIRA PER UN RONYO I MIG I AMB EL QUE ENS PAGUEN NO ESTEM PER GASTOS SUPERFLUS ETCETERA STOP MARXO RAPID PERQUE JOVE AMB TRETS NORDAFRICANS QUE BUSCA NOUS HORITZONS A EUROPA ACABA DE FUGIR A CORRECUITA AMB MEVA MARICONERA STOP
4 comentaris

21 de novembre 2004

Fama squerpa est

Estic perdent l'esperança d'aconseguir la fama immediata. Ja hem anunciat a tou-i-plaine que estem escrivint un novel·lot. Hem demostrat el nostre talent amb screitch i, per obrir-nos un mercat multicultural, no hem dubtat en escriure en espanyol. Resultat? Cap ni un.

Acceptem-ho: no som famosos.

Però, què més podem fer? Què més tenim a les nostres mans? Potser cal acceptar que mai no serem aclamats per les masses. A molt estirar potser trobarem deu o quinze desgraciats amb lesions al còrtex o al lòbul frontal dret que ens veneraran. Però res més.

I a la vida real encara pitjor: som escridassats a tort i a dret; el senyor Orteu fa més hores al volant que un vulgar comercial de Retevisión; el senyor Salvadó pateix més que ningú perquè té idees calvinistes i creu que al món hi hem vingut a patir i a ser al·lèrgics; i a mi només m'ofereixen feines de gran responsabilitat oferint-me sous de l'any 1650, quan l'esclavatge era un costum saludable.

Patir, dormir, res més. Coi, quan em poso trist escric com Shakespeare.

Si fóssim anglosaxons ja ens haurien reconegut el mèrit temps ençà. Allà la gent és culta, serena, sòbria, anglosaxona i polida.

Provem-ho doncs en anglès, què carai!

There I go!

Hello, engliesh.

Are Orteu (Or-teh-oo) and Perelló (Per-eh-yo) and Salvadó (Sal-Mi-neo). Are guionists and wanting to writing a novelling. A big novelling anomenatted Tree or 3. Thanks you. Are very inquietous to be famousous. A lot of famousosus. We mereced it. We are tres bien. Tres good. Albright. We are on Barsellone. All stars. You record the Olympiadde of Barsellone? That's wright! The same Barsellone of aleshours. Now is better becous is no Olympiadde again, but there's a lot of mooros and detritous in the streetes. A chic dangeron. But speak of good things: Orteu is viving in Gràcia (or Funny) and Salvadó and jo we have our propious pisoes in barry Sant Antonhy (St. Tony). For please. I desesper much. How to publicate a libbro in engliesh? Put you help nous?

Sincerelyment,
your dear mr. Perelló
9 comentaris

16 de novembre 2004

Sobre la discutible americana del senyor Orteu divendres passat

Senyors:

Treballar a la tele és una cosa que tothom hauria de fer un cop a la vida. I, de fet, qui no ho fa és perquè no ho vol, car qualsevol carallot pot fer-ho. Exemples contundents són vostès dos, companys Orteu i Salvadó.

Divendres passat, com deuen recordar, vam assistir a la gravació d'un programa d'entreteniment on treballem tots tres escrivint coses diverses que, finalment, són eliminades del guió. És una feina que requereix paciència i savoir faire a parts iguals. Lamentablement aquestes dues qualitats no formen part de les seves innumerables virtuts, apreciats col·legues.

Vostè, senyor Orteu, gràcies al seu caracter arrollador i expansionista s'ha guanyat el càrrec de subdirector del programa a base d'empentes morals, puntades de peu professionals i una falta d'escrúpols francament envejable. Per això va anar a la gravació amb americana i camisa. Una americana, tot sigui dit, poc adequada al seu nou status puix l'entallat no l'afavoria en absolut. Ans al contrari. Portar una americana dues talles més petita del que seria recomanable té avantatges estètiques indiscutibles però també greus inconvenients, com ara que et limita la psicomotricitat i, a més, t'atorga un aspecte peculiar de formiga amb el segment mitjà rebotit.

Més discutible, sota el meu humil punt de vista, va ser l'elecció del color i de la textura de l'esmentada americana. Si bé l'aspecte satinat pot causar furor en ambients gais o en zones socialment deprimides de l'extra-radi metropolità, en un plató de televisió no lliga gaire amb l'ambient sobri i discret que tota la producció requereix. A més, el negre satinat provoca lluentors i reflexes indesitjables quan se'l sotmet al llum dels focus del plató. El resultat (arriscat i valent) va demostrar que vostè, senyor Orteu, té agalles però, a l'hora de fer-se respectar com a subdirector, li restava uns preciosos punts de credibilitat.

Potser per tot plegat em vaig veure abocat a un frenesí d'activitat per contrarrestar les seves mancances motores, amic Orteu, i vaig esdevenir una extensió dúctil de vostè mateix: un personal assistant to mr. Orteu.

La meva feina va ser variada: anar a l'altra punta de les instal·lacions a fer fotocòpies, acompanyar col·laboradors i convidats als lavabos (estratègicament situats a vàries milles del plató) i calmar puntualment els ànims de professionals alterats.

Sense dubte la meva tasca més agradable va ser la de convertir-me per uns minuts en hostessa de l'Excel·lentíssima Consellera d'Interior MT. Em vaig acostar a ella amablement davant la inoperància atònita dels seus guardaespaldes i, intentant dissimular la meva olor corporal penetrant, em vaig presentar i li vaig explicar breument que jo l'acompanyaria al lloc precís des d'on havia d'entrar al plató. En realitat, la meva feina consistia en evitar que l'Excel·lentíssima Consellera d'Interior ensopegués amb els múltiples cables, focus i caires punxeguts disposats amb malícia entre bambalines amb l'únic objectiu de fer inaccessible el pas cap al set on s'havia de produir l'entrevista. Òbviament aquesta opinió me la vaig guardar.

Lamentablement vostè, senyor Orteu, embotit a l'americana, com una torreta giratòria de tanc d'assalt, em va comunicar que les meves atribucions d'hostessa quedaven fulminantment revocades car ja hi havia una senyoreta assignada per guiar la Consellera. Ai las! Els meus somnis quedaren destruïts en un sant-i-amèn.

Vaig tornar a franquejar la mêlée de nou-vinguts, arribistes, guardaespaldes, directius, voltors i funcionaris que orbitaven al voltant de la Consellera i li vaig comunicar que havia estat destituït. La Molt Excel·lentíssima Consellera d'Interior es va interessar pel meu cas i em va preguntar la causa de tal decisió irrevocable. Jo, atordit, no vaig veure més explicació que la pura i simple discriminació positiva i així li vaig fer notar. "Un tema de paritat, Consellera: prefereixen una dona per aquesta feina". Vam comentar per sobre alguns aspectes socials de l'intrusisme professional i altres assumptes complexos i aquí es va acabar la meva relació amb l'alta política.

Després més corredisses cap als urinaris, acompanyant més convidats, etc.

Un altre chantaire va ser vostè, senyor Salvadó. En poques paraules podria dir que va ser el perfecte contrapès a la meva frenètica activitat durant tota la gravació, és a dir: es va mostrar concentradament inactiu.

{Fragment editat per incomplir el codi d'honor/omertà del GAC}

La Història és injusta. La fama se l'enduran vostès dos, en sóc conscient. Però ningú no em podrà robar l'íntim orgull de saber-me responsable de l'aclaparador èxit final del programa, tot i que els copets d'enhorabona caiguessin sobre la satinada americana del senyor Orteu.

Que passin molt bon dia, rufians.
5 comentaris

13 de novembre 2004

Pilaric-o-Matic

Señores Orteu y Salvadó:

Estoy que no quepo en mí de gozo. La Universidad de Zaragoza acaba de hacer pública la nueva versión de su traductor castellano-catalán Pilaric-o-matic. Está disponible en esta dirección:


Esta versión corrige innumerables despistes de programación y hace más sencilla si cabe la tediosa labor de traducir manualmente estas dos lenguas hermanas y amigas. A partir de ahora nuestra ambición literaria de escribir en castellano se hará mucho más llevadera y fructícola.

¡Se acabaron las burlas de los hispanoparlanchines! ¡Se acabaron las guasas a las que nos vimos sometidos antaño! ¡Ya podemos escribir fluidamente en castellano como Ferran Torrent y tantos otros!

PS.- Ayer me llegaron desde Zurich por correo certificado las planchas y tipografías móviles para el nuevo diseño de este blog. Espero que sea de su agrado. Tengo manchones de tinta hasta en el peritoneo.

0 comentaris

08 de novembre 2004

¡Cuidadín!

Esta cosa que se llama blog merece un respeto por cuanto de futurible hay en ella, dicho sea de paso y sin ánimo alguno de ofender a los italianos. Puesto que hay personas o cosas que ya escriben blogs, tal como el señor Subirana (o Flux) hay que advertir a los aún incrédulos de que esto es una cosa tal que dentro de miles de años devendrá común, familiar y hasta obsoleta, por lo cual se recomienda no pierdan tiempo en estar al día, ya que estar al día dentro de poco ya será anticuado y los blogs no existirán como tales, sino como algo llamémosle equis.
6 comentaris

07 de novembre 2004

La pirateria va a destruir-nos

Estimados senhores Orteu e Salvadó:

He legido en el pamfleto del Partido Comunista (La Vanguardia) que el senhor Juan de Sagarra advoga por el inter cambio de libros de forma de gratis, lo que se conoze en argout como bookcrossing.

Pues bueno; me parece y naceptable que un autor e traductor tan zumbón como el senyñor Sagarra haga alarde y apologia de la piraterìa in punemen-te.

Y a sobre un tal Flux se dedica a esbombarlo en su blog como si fuera algo acceptable y, hasta y todo, èpico. Pues no, senhor Flux, si usted viviera o tuviera que vivierse de vender libros como nuesotros sabría de buena fe lo malamente que estan las cosas como para que a más a más alguien como vusted se dedicare a hacer propaganda de los piratas mafiossos escuendiéndo-se debajo un pseudònimo de hacker de pocamonta.

Se creeerá muy listo, Flux, pero yo no me quedo atrás: he investiga-do e he descobierto que su verdadero nombre es Jaume Subirana. ¿Se da cuenta que no se puede ocultar? ¿Se da cuenta que ninguno acto delictivo queda inmune?

Lo vigilare-mos de cerca, senhor Flux... ¿o habría de decir Subirana?
5 comentaris

05 de novembre 2004

Es carnio!

Señores Orteu i Salvadó:

Estoy hasta el cabeza de arriba de vds. El suyo esperíto de equipo es nulo. No sé si en son concientes pero no escriuen nada de nada al nuestro blog y día detrás día me encuentro todo sólo escribiendo para el no-nada.

Los amenazo desde ahorita ya que como no se pongan las pilas voy ha cambiar el título de nuestro blog y dejará de ser "Orteu i Perelló i Salvadó" y esdevenirá "Perelló i dos súcnormales" y si perseveran en su ausencia lo reduiré a "Perelló".

Que lo sepan. Estoy hasta los pebrotes.

Todos tenemos problemas (Orteu y el suyo embaraso y Salvadó y la capa del suyo gato) pero éso no los ex hímen de no cumplir con el suyo deber de escribir y compartir con millones de cienes de lectores nuestra saviduria.

Yo estoy haziendo un esfuerzo sobre humano para difundir el savoir faire catalano entre los hispano ablantes pero vds, se lo toman a la lijera y tan solo siembran el caos y la polèmica y la destrucsión por allende dónde pasan. Ruégoles leanse entero este post de un medio de referencia y comprueven que se nos cita con ànimosidad de es carnio, mofa, befa y males de ojo. Y todo ello por culpa del deficiente español del señyor Salvadó! Estamos creando risa ajena i no reflecsión como esperàba mos. Es fuerza triste! Hasta y todo los sequaces del senyñor Orteu, The Esponji Formes, hacen chirinola de nuesotros. Somos la Charlotáda de la internet, senñyores! Esto és mucho grave.

Señor Salvadó: mandemé ya de una vez TRES, por el amorío de Dios.

Estoy des esperando! Sólo Dios sabe lo qué ocurre cuando se juega con la ilusión e la deseesperación de las personas!
PS.- Qué se na ha echo del señor Montilla que ya no aparece por doquier?

Ahora escucho: King Africa - Homenaje a Machado
Ahora leo: Paulo Coelho - El alquimista en el tejado
0 comentaris

01 de novembre 2004

Capar los gato no és un juego

Me sembla preocupante su estulticia, señyor Sàlvadó, ya que este és un blog serioso de literatura fina y gozosa y no una vulgar clínica veterinària.

No le estragne que la weblog-politzëe nos tanque el blog pués usted ha cometido el delito de exhibicionar fotografias de su gato despujado. Y es una gato despujado menor de edad, pues meé entretenido en contar-le los anillos y tan sólamente tiene menos de un añyo de edat.

Me ha decebudo nueva-mente, senyor Salvadó. Su conducta és repruechable de todas todas.

No obstante esto le recomando una esxczelente plana sobre mascotas (gatos y güesos) con càncer.

Y si se ocstina en capar vd. mismo a su gato, tome precacuciones:

-Use roba ámplia i cómoda (chandáles o suedaderas)
-Tenga un egstintor a mano
-Ventile la habitación abriendo puertas y fenestras.
-Desimfecte el animal con una soluciòn de benzeno y alcohohol al 50%
-Tenga bastonitos de cotón a mano.

Si no quiere gastar muchos caleros en abrelatas, sierras mecánicas y otros gadgets operatorios también le recomiendo la capación vía auditiva.

Habrá de menester dedos àgiles y largos pero no es necessaria la inzisión en el propio gato.

Mucha suerte, súcnormal.
PS.- He anado a vistar a su padre por felicitar-lo por Todos Santos però se vé que toda vía no había llegado a Sancho de Àvila.
Ja, ja ja ja. Es un chiste, carajote!

Ahora escucho: Golf Wang Amadeus Mozart - Música triste de anuncios
Ahora leeo: Paz Padilla - Gràcies per la propina
0 comentaris

S.O.S

He de capar al mio gato.

Remenando blogs he encontrado el de José Luis Salaz que se encuentra con una cosa semblante. Cherra del manual del Dr. Prinzhorn, però me siembla in chico pasado de moda, ¿oyo?

¿Alguno y entiende i sabe cómo hacer-ho?

8 comentaris