21 de novembre 2004

Fama squerpa est

Estic perdent l'esperança d'aconseguir la fama immediata. Ja hem anunciat a tou-i-plaine que estem escrivint un novel·lot. Hem demostrat el nostre talent amb screitch i, per obrir-nos un mercat multicultural, no hem dubtat en escriure en espanyol. Resultat? Cap ni un.

Acceptem-ho: no som famosos.

Però, què més podem fer? Què més tenim a les nostres mans? Potser cal acceptar que mai no serem aclamats per les masses. A molt estirar potser trobarem deu o quinze desgraciats amb lesions al còrtex o al lòbul frontal dret que ens veneraran. Però res més.

I a la vida real encara pitjor: som escridassats a tort i a dret; el senyor Orteu fa més hores al volant que un vulgar comercial de Retevisión; el senyor Salvadó pateix més que ningú perquè té idees calvinistes i creu que al món hi hem vingut a patir i a ser al·lèrgics; i a mi només m'ofereixen feines de gran responsabilitat oferint-me sous de l'any 1650, quan l'esclavatge era un costum saludable.

Patir, dormir, res més. Coi, quan em poso trist escric com Shakespeare.

Si fóssim anglosaxons ja ens haurien reconegut el mèrit temps ençà. Allà la gent és culta, serena, sòbria, anglosaxona i polida.

Provem-ho doncs en anglès, què carai!

There I go!

Hello, engliesh.

Are Orteu (Or-teh-oo) and Perelló (Per-eh-yo) and Salvadó (Sal-Mi-neo). Are guionists and wanting to writing a novelling. A big novelling anomenatted Tree or 3. Thanks you. Are very inquietous to be famousous. A lot of famousosus. We mereced it. We are tres bien. Tres good. Albright. We are on Barsellone. All stars. You record the Olympiadde of Barsellone? That's wright! The same Barsellone of aleshours. Now is better becous is no Olympiadde again, but there's a lot of mooros and detritous in the streetes. A chic dangeron. But speak of good things: Orteu is viving in Gràcia (or Funny) and Salvadó and jo we have our propious pisoes in barry Sant Antonhy (St. Tony). For please. I desesper much. How to publicate a libbro in engliesh? Put you help nous?

Sincerelyment,
your dear mr. Perelló

9 Comentaris:

Blogger Palangre diu...

Benvolgut senyor Perelló

Des d'Esponjiforme li suggerim que tingui a bé de puntualitzar que entre aquests, cito textualment, "déu o quinze desgraciats amb lesions al còrtex o al lòbul frontal dret que ens veneraran", no s'inclou a cap membre del nostre col·lectiu, que si bé els tenen en alta estima no pateixen cap tipus d'encefalopatia.

22 de novembre, 2004 13:57  
Blogger Odalric diu...

Congratuliexons, i am very expenting, and I pregunt:
For when you will publishing the novel·lot?

22 de novembre, 2004 21:45  
Blogger Nikochan diu...

Puc certificar que el senyor Tutankhamon no pateix lesions al còrtex ni al lòbul frontal dret. És ben cert, això sí, que va néixer de cul i que pateix plaquetopènia. Jo tampoc tinc lesions al cervell, sóc una persona sana perquè vinc d'una bona família. No es pot dir el mateix de vostès. Dos de Cornellà i l'altre immigrant d'una illa perduda del Mediterrani. Amb aquests antecedents, no hi ha cervell sa que valgui. Sort que tenim una televisió pública que té l'obligació de contractar gent amb dificultats d'adaptació, per dir-ho finament.

Per cert, Perelló, em sembla indignant la indiferència dels seus dos companys respecte a aquest weblog. L'estan deixant sol, que no ho veu? Concentri's en el seu propi blog. La crítica de l'espectacle "Arafat on Ice" és boníssima i demostra que té suficient talent com per tirar endavant una carrera literària sense l'ajut de ningú. També pot unir-se al nostre "Weblocke". Nosaltres el tractaríem millor. Som gent compromesa. I quan convidem a una cervesa, convidem de veritat.

22 de novembre, 2004 22:47  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

Faci cas de l'últim comentari, senyor Perelló. Des que vam encetar aquest blog, aquest és amb tota probabilitat el comentari més sincer i profitós que ens/l'hi han fet. No perdi més el temps amb nosaltres i passi a una vida millor. Vostè no beu alcohol, però al menys hi trobarà amics i un públic fidel. La vida és efímera; aprofiti-la. Nosaltres (jo, vaja) l'estimarem i no l'oblidarem encara que prengui aquesta difícil decissió tan fàcil.

23 de novembre, 2004 02:15  
Blogger Nikochan diu...

He recomanat aquest weblog al Tharrats, que és professor meu. Ara no em facin quedar malament amb les seves imbecil·litats.

24 de novembre, 2004 22:09  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

El senyor Tharrats és una cosa a tenir en compte, però la intel.ligència no es negocia. Si vostè queda com un imbècil no ens faci responsables a nosaltres i/o a mi. I encara menys ens amenaci, ja que les amenaces són cosa de nens i/o dones, i amb cap d'aquests dos sectors de la infra-societat no hi penso tenir relacions.

25 de novembre, 2004 03:12  
Blogger Nikochan diu...

El fet que no tingui relacions amb dones podria explicar moltes coses, senyor Salvadó. D'altra banda, voldria aclarir que no era la meva intenció amenaçar-los. Només els demanava un petit favor, res que no estigui al seu abast.

25 de novembre, 2004 08:20  
Blogger Biel Perelló diu...

Majestat Nakachian:

La nostra feina rigorosa en aquest blog no té com a objectiu deixar-lo a vostè o a ningú en ridícul. Que cada pal aguanti la seva espelma.

Respecte el senyor Tharrats, no cal que pateixi per la impressió que li causem: acustumo a trobar-me amb ell un cop cada x mesos a diferents andanes de metro i allà intercanviem impressions.

Passi-ho bé.

PS.- Records a la seva filla Melody.

25 de novembre, 2004 15:55  
Blogger Nikochan diu...

Ni me'n parli de la Melody. Des que la van segrestar no ha tornat a ser la que era. Aquesta insòlita obsessió que té pels vibradors amb estries em té totalment desconcertat.

25 de novembre, 2004 22:45  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal