31 de desembre 2004

2005: L'any del novel·lot

Senyors Orteu i Salvadó:

l'any 2005 ja és aquí. El veig. L'oloro. El sento. El toco. El llepo. Etc. El que els vull dir és que s'acosta Sant Jordi i només portem 300 pàgines de TRES (el nostre best seller en potència, per si no ho recorden). Aviat farà un any que vam començar a escriure i això és molt temps. Bé. Però siguem positius: a hores d'ara l'acció del novel·lot s'ha estancat a l'extrem orient, concretament a Austràlia, i els personatges encara han de recórrer un bon tretx fins arribar al The End: l'Estepa russa, els Balcans, el centre d'Europa i Xàtiva; això, à bout pront són 200 pàgines més. És a dir, ja podem córrer si volem veure el nostre llibre al Top Ten del Dia del Llibre.

Com que actualment el text és a les meves mans i em toca a mi continuar-lo, he de triar entre tres idees. Els ofereixo la possibilitat que triin vostès també la que més els agradi:

1. El vell Guilleminot explica als joves Danielowicz i monsieur tordu Orteau el primer cop que els va portar a la gran ciutat, concretament a Alcoi. Orteau i Danielowicz eren nens de cinc anys i el vell jardiner els va portar a veure un gran combat de boxa entre l'ídol local i el campió italià de pes walter. Va ser un combat extraordinari tot i que una mica deslluït per culpa de la intensa boira. Dues setmanes més tard van trobar finalment el campió italià, inflant a hòsties un pobre veterinari rural d'Alacant, a més de 300 kilòmetres del ring.

2. Guilleminot, durant el llarg viatge que els espera, explica als seus dos amics la paràbola dels dos ratolins i el formatge: dos ratolins anomenats Tafaner i Escorredís viuen a un laberint on han trobat un dipòsit de formatge; un dia el formatge s'acaba i Tafaner es lamenta, preguntant-se "Qui s'ha emportat el meu formatge?" mentre Escorredís es calça unes bambes i s'endinsa al laberint a la recerca de més formatge (NOTA: veuran que l'anècdota està literalment copiada del best seller ¿Quién se ha llevado mi queso? però no crec que ningú ho noti).

3. Monsieur Orteau, Danielowicz i Guilleminot marxen d'Austràlia i, en arribar a la Gran Muralla, es troben amb dues portes custodiades per dos guàrdies, un que sempre diu la veritat i un altre que sempre diu mentida: una porta duu a l'altra banda de la Muralla i l'altra condueix al calabós. Els tres herois recorden que hi ha un sistema per resoldre l'enigma però no es posen d'acord i acaben discutint tots cinc de forma violenta.

Com veuen les possibilitats són il·limitades (exactament tres). Aprofito l'avinentesa per desitjar-los un Bon Any ple de felicitat i que tots els propòsits que... etc.

1 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Només volia dir-los que ens ho vam passar molt bé amb vostès al Bingo Urgell. Va ser tan divertit que no ens n'hem pogut estar i hem compartit aquesta experiència amb els lectors del nostre weblog, que no són pocs.

Bon any nou, carallots.

01 de gener, 2005 22:39  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal