14 de desembre 2004

La bohèmia i sa puta mare

Curiosa paradoxa. Actualment treballo per a dos primeres espases del show business i, nogensmenys, visc sota els llindars de la pobresa.
Diumenge vaig tornar a casa des de l'Hospitalet a peu i carregant una motxilla sherpa size en no poder pagar un miserable bitllet de metro. Vaig haver de reciclar les burilles apagades del cendrer en no poder comprar tabac. Vaig sopar dues galetetes-obsequi que serveixen amb el cafè en no poder comprar res per sopar.
Total: ahir li vaig haver de demanar 10 euros al mismíssim senyor Orteu per poder anar tirant fins a final de mes.
Després d'una setmana que contradiu tots els avenços sindicals sobre les jornades laborals, després d'una setmana treballant una mitjana de 16 hores, estic barahant la possibilitat de canviar de feina i dedicar-me al plàcid món de la fabricació de calçat esportiu Nike a una sweatshop vietnamita.

2 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Estimat Perelló,

El seu escrit m'ha arribat al cor, li ho ben asseguro. I més tenint en compte les referències que m'ha donat de vostè en Tharrats. Un home com vostè no mereix viure en la misèria. I menys ara, que és Nadal.

Si el dia 25 no té on anar, posi's en contacte amb mi i li faré un lloc a taula. No li faci vergonya. I sempre que tingui set, recordi la cervesa que tenim pendent.

Respecte a la seva situació professional, li recomano que, abans de decantar-se per la fabricació de calçat esportiu, parli amb uns amics meus que volen muntar un circ i necessiten homes-bala. Si l'interessa el tema digui'm-ho.

Una abraçada,

El rei Nikochan.

14 de desembre, 2004 14:34  
Blogger Palangre diu...

Estimado Perellón

Sepa usted que si pasa por penúrias, en la Blanquerna, nuestra amada facultad, todos los pijos hacen una recolecta de alimentos para gente sin posibles, como usted, o gente que, como yo, lleva zapatos con agujeros para poder pagar las mensualidades de susodicha Universidad.

Entre los alimentos que las pijas, en una desbordada candidez caritativa, han recolectado, se cuentan numerosos paquetes de Galers y Canalones el Pavo. Pues es bien sabido que la gente pobre, como usted y como yo, no es que no tenga carne, es que no sabe qué hacer con ella.

Yo por suerte cuento con la amistad del rei Nikochan, que a veces me trae las patatas viejas que en su casa ya no sirven.

Kikita Tutankhamon

14 de desembre, 2004 22:18  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal