14 de desembre 2004

Operació Perelló

Senyors, visitants...
sóc Orteu i ha arribat el moment de passar a l'acció.
Cada generació és recordada pel seu gran moment. A uns els toca desembarcar a Normandia, a altres al Vietnam i a altres al Sónar. Ara, sobtadament, sense avisar, un fet aparentment simple ha capgirat les nostres vides tallant-les -com un braç de gitano per després de cardar- en dues meitats. Aquest fet és la penúria econòmica del senyor Perelló, un guionista insignificant i maldestre, una persona transtornada i descentrada, un post-adolescent desestructurat mental, emotiva i espiritualment, un pobre diable de tan limitada mentalitat organitzativa que necessita concentrar-se per decidir què fer amb el tap del tub de dentrifici un cop l'ha fet servir, una persona que és tot això i menys, com bé sap el propietari del pis on viu, una criatura tan desafortunada com el mateix Perelló que va cobrar l'últim lloguer en paper moneda emès per l'ajuntament de Terrassa l'any 37. Però no vull ser exhaustiu en la descripció -sempre agradable- de les mancances d'aquesta forma humanoide que hem convingut en anomenar "senyor Perelló". Sigui com sigui la seva pura, concreta, mísera existència física, del que no hi ha dubte és que el paio està destinat, ho volguem o no, a convertir-se en el símbol de l'explotació artística, en el símbol de totes les víctimes de la hipocresia cruel i arrogant de la indústria audiovisual catalana.
Senyors, després de la crida desesperada del senyor Perelló, res no tornarà a ser el mateix. El seu clam no és econòmic, el seu crit no és monetari, la seva urgència no és pressupuestària, és molt més que això, és l'udol desesperat de la nostra pròpia, petita, patosa, pusilànim, patata dignitat. No es Perelló qui s'ofega, som tots. És clar que ha anat a tocar justament a qui s'ho mereix, però no podem pensar així, no.
Podem fer veure que no ho hem llegit. Podem buscar anar al cinema o deixar-nos abraçar per amigues comprensives. Podem llegir Gombrowicz o anar a comprar mandarines al Caprabo. Podem fer algunes coses més que ara no em venen al cap perquè estic escrivint això. Però per molt que fem, Perelló seguirà patint, seguirà menjant un parell de galetes per sopar, seguirà mirant la dutxa espatllada del seu lavabo, seguirà turcant al propietari per mentir, seguirà anant a peu perquè no pot pagar el metro i, el que em sap més greu, em tornarà a demanar 10 putos euros que a mi em costa tant guanyar com a ell i que, si jo els tinc i ell no és perquè no me'ls gasto en tabac, un vici execrable que costa al mallorquí la frigodeda de 450 euros al dia.
Però en aquesta hora decisiva no em vull deixar endur per la ràbia, el papanatisme i la pedagogia. Al senyor Perelló ja no el canviarem. O l'acceptem tal i com és o deixem passar uns dies, anem a recollir el cadàver per casa seva i l'enterrem, però canviar-lo, això, senyors, ja no és en les nostres mans. Per tant, un cop acceptat que un de nosaltres pateix, un cop acceptat que el seu patiment és també el nostre, que la seva tragèdia és la nostra, ens hem de mirar al mirall i preguntar-nos: realment estem tan fotuts?
No, no estem tan fotuts com per ajudar al senyor Perelló a sortir de la misèria. De fet, que ell hi sigui fa que les nostres vides siguin una mica més agradables, però aquest és un sentiment indigne, plaent però indigne, més plaent que indigne, força més plaent que indigne, d'una indignitat que queda pràcticament coberta per aquesta sensació que dóna la clara, rotunda, rodona superioritat moral, intel.lectual i econòmica.
I ja que aquest sincer manifest de suport va adquirint, malgrat la seva innegable motivació filantròpica, un cert to mesquí, prefereixo anar acabant, com queda ben clar donant un cop d'ull ràpid a la compaginació del text. Només una darrera cosa, doncs. Proposo que s'engegui ja immediatament amb tota urgència ara mateix sense esperar un minut més una anomenada OPERACIÓ PERELLÓ, i que els detalls d'aquesta operació es vagin concretant a mesura que es van fent realitat. I jo, com a promotor de la proposta, donaré exemple fent un primer pas amb un gest solemne. Ja que al Perelló i a mi ens uneix tràgicament l'ofici de guionista i confiem, per tant, en el poder transformador de les paraules, -i més concretament en el seu poder màgic per fer ingressar nòmines-, en deixaré escrites tres ben poderoses:

VINGA, PERELLÓ, MATXOTE!

Ara és el vostre torn per ajudar-lo de veritat. Sisplau, no li falleu.

15 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Hòstia, això m'ha tocat la fibra. Mai m'hauria imaginat que el senyor Orteu fos capaç d'emocionar-me d'aquesta manera. Feia anys que ningú aconseguia eriçar-me els pèls dels collons fent ús de la mera retòrica. Qui ho havia de dir, la primera vegada que el vaig veure, dret, erguit, damunt la tarima de l'aula 304. No vaig necessitar més de dos segons per concloure que estava davant d'un filòsof petulant i encantat d'haver-se conegut. En poques paraules: de Cornellà. Però no, com n'estava d'equivocat. Tenia al davant una persona amb sentiments, i no una taula camilla, com jo, ingenu de mi, havia cregut.

Ara sóc jo qui el convida a una cervesa. Passi quan vulgui per la cafeteria de la facultat de filosofia i digui que ve de part meva. Ofereixi dos euros a la noia que és a la caixa, i de ben segur que rebrà la cervesa i el que faci falta.

15 de desembre, 2004 01:06  
Blogger Biel Perelló diu...

El mal no descansa mai, oi, senyor Orteu?
Per sort els que sabem a quina banda de la llei ens trobem tenim coneixements informàtics; precaris, això sí, però coneixements. Per això i per evitar més usurpacions del nom "Orteu i Perelló i Salvadó" he procedit a acabar d'un cop i per sempre amb la possibilitat que torni a postejar fent servir el nostre nick comú i que, d'un cop i per sempre, ho faci amb el seu propi, el que consta a la seva acta de naixement: "forteug" i el password ******.

S'ha acabat això de postejar amb tres noms, perquè vostè és un i no tres. L'únic que és un i tres a la vegada és Nostro Senyor i, que jo tingui notícia, no col·labora en aquest blog.

15 de desembre, 2004 10:58  
Anonymous Anònim diu...

Oléeeeeeeee!

15 de desembre, 2004 22:37  
Blogger Orteu i Perelló i Salvadó diu...

Ahà!
Així doncs, ha estat vostè, Perelló, qui, de manera aritifical, ha alterat la disposició d'una pàgina que apareixia en la pantalla del meu ordinador i que em servia per anar escrivint cosestes. I ara què? Ara només podré deixar miserables comentaris a peu de pàgina, com si fos un Nikochan qualsevol.
Vostè, Perelló, no només altera des de la distància la disposició de les coses que apareixen en el meu estimat ordinador, si no que menteix vilment, menteix i vostè ho sap perquè ho ha confessat. Jo vaig deixar-li 15 euros, 15, 15 i no 10. Deu són una puta merda. 10 els deixo a ma mare sense pensar-m'ho, però a vostè n'hi vaig deixar 15. Hi ha una diferència. N'hi ha cinc de diferència, cinc, cinc, hòstia, 5!
Amb cinc euros em puc fer cinc palles a casa i encara me'n sobren 2.40. Vostè no té vergona ni perdó ni escopeta de caça. I no dic més perquè sé que la seva santa mare és lectora habitual d'aquest blog -un beso Mariajo.

Bueno, i tu, Nikochan, a veure quan es concreta aquesta puta cervesa, que a hores d'ara ja deu ser freda. Collons, que semblem ties.

17 de desembre, 2004 01:02  
Blogger Orteu i Perelló i Salvadó diu...

El resultat de l'Ope-Pere és decebedor. El senyor Perelló, en no rebre la solidaritat dels seus contemporanis, haurà de tenir paciència i fer l'esforç de continuar un temps més enfangat en la misèria.
O.

17 de desembre, 2004 01:06  
Blogger Nikochan diu...

Molt bé, amics, doncs anem per feina: proposo quedar a les 17:30 dijous de la setmana vinent a la cafeteria de la facultat de filosofia de la UB. Esponjiforme Entertainment està disposada a destinar part del seu capital social a finançar el transport i la beguda del senyor Perelló, tenint en compte la seva situació econòmica.

Ara és el seu torn. Modifiquin data, lloc i hora segons convingui, i tinguin present que poden contactar amb nosaltres a l'adreça de correu esponjiforme@esponjiforme.com. I si no els va bé no passa res, però aleshores deixarem de banda ja per sempre la qüestió de les cervesetes.

Confio en què el senyor Orteu no em vulgui només per un polvet ràpid. Sàpiga que no està tractant amb una qualsevol.

17 de desembre, 2004 13:06  
Blogger Orteu i Perelló i Salvadó diu...

Una pregunta: aquest dijous i aquesta setmana vinent, a quin dijous i a quina setmana vinent corresponen, rei? És dijous, dijous 23 de desembre? És la setmana vinent, la setmana següent a la 13-19 de desembre? Si és així crec que el senyor Perelló no podrà venir. Per tant, proposo divendres 30. És a dir, la setmana vinent de la setmana vinent.
El lloc em sembla tan indigne com qualsevol altre. Sobre l'hora no tinc res a dir.
O.

19 de desembre, 2004 23:08  
Blogger Francesc Orteu diu...

Holaaaaaaaaa,
sóc el senyor Orteu i estic molt content perquè tinc unes bambes noves i una ronyonera i avui diumenge m'han donat un cacauet i després ha vingut la mare i m'ha tret una estona del Cotolengo.

19 de desembre, 2004 23:11  
Blogger Nikochan diu...

El divendres al qual vostè fa referència no és 30 sinó 31. El dia 30 de desembre és dijous. ¿No tenen calendaris al Cotolengo? ¿Hi tenen alguna cosa al Cotolengo?

Considero la presència del senyor Perelló imprescindible. Per tant, em sembla perfecte quedar divendres 31 de desembre. Ara bé, al bar de filosofia, a partir del dia 24, tanquen a les 16 hores. Proposin un lloc alternatiu si volen. Un dia vam enxampar a dos guionistes de les Tres bessones xerrant al Metrònom, el bar de snobs del CCCB, amb un llibre de Shakespeare sobre la taula. Memorable. Si són habituals del lloc, ens podem trobar allà. Si no, proposin alternatives.

19 de desembre, 2004 23:35  
Blogger Nikochan diu...

Disculpin, el bar del CCCB es diu "Metròpolis". "Metrònom" és el nom d'una galeria d'art.

Això em passa per tenir tanta cultura.

19 de desembre, 2004 23:41  
Blogger Biel Perelló diu...

Proposo el "Patata",
413 Milestone Road
Cornellà

PS.- Puc portar els meus pares? Seran a Barcelona i no sé què fer-ne.

19 de desembre, 2004 23:59  
Blogger Nikochan diu...

Cornellà ens el coneixem força, que una de les esponjiformes ha nascut allà i encara hi viu. Al "Patata" no hi hem estat mai. Com a màxim hem visitat el "Bao Bar", "El Maño" i, evidentment, l'"Eroski".

Serà un plaer conèixer els seus pares. Un ocellet m'ha dit que ha tingut una infància traumàtica, causant del seu pessimisme patològic. M'agradarà saber qui el va convertir en això que és ara.

Ara que hi penso: el seu pare no és un individu que fotografia salmons mallorquins? Em sembla que participava al nostre concurs "Palangre Research". No va guanyar, és una llàstima.

Proposin un lloc sèrio, no siguin impresentables.

20 de desembre, 2004 00:47  
Blogger Francesc Orteu diu...

Em sento insultat.
El senyor Salvadó ha tingut la desafortunada ocurrència de penjar més amunt un comentari de molt mal gust que inclou una referència a una institució benèfica que mereix el meu respecte.
Si aquest subjecte se sent poderosament atret per l'estranya felicitat dels deficients mentals, podria dedicar part de la seva estèril, erràtica i etílica existència a conèixe'ls i a tractar-los amb la mateixa delicadesa i afecte amb que alguns, des de fa anys, el tractem a ell.
Al pas que va, senyor Salvadó, crec que serà el primer humà que tindrà l'honor de ser inclós dins del grup de persones amb síndrome de Down per motius no genètics.
O.

20 de desembre, 2004 22:46  
Blogger Biel Perelló diu...

S'equivoca vostè, senyor Orteu, com el 99% de les vegades.
L'autor del comentari que cita vostè sóc jo, també conegut com senyor Perelló. Deixi en pau el senyor Salvadó, que prou atabalat està amb el frenètic ritme que requereixen els seus quehacers diaris: rentar-se la cara, eixugar-se la cara, anar de ventre, comprar menjar pel gat, etc. El pobre ancià no té temps ni de mirar la nostra pàgina. Deixi'l en pau, miserable.
I què sabrà vostè de misericòrdia? El lloc més semblant a una institució benèfica on vostè ha posat els peus és el Bingo Urgell.
Atentament.

21 de desembre, 2004 10:24  
Blogger Nikochan diu...

D'acord, al Bingo Urgell. Quedem al Bingo Urgell divendres de la setmana que ve a les 17:30.

21 de desembre, 2004 12:45  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal