29 de gener 2005

L'era de l'estenoscòpia

Estimats lectors,

que quelcom es mou al nostre país és més que evident. La ciència avança i, això, amics, és una realitat: la tecnologia permet que disposem de computadores personals de la mida d'un Súper Humor; hem aconseguit rates de laboratori amb SIDA; ronyoneres ergonòmiques...

Els catalans ens hem de modernitzar i nosaltres, des d'aquest racó, volem col·laborar-hi:

Fa pocs dies vaig adquirir el domini www.premake.com com a usufructuari i aviat penso traslladar-hi allà aquest estimat blog. No perquè aquí no ens tractin bé, sinó perquè no ens visiten més que c i n c malalts.

A més a més, veient com avança la indústria cinematogràfica he reflexionat força i crec que el nostre novel·lot TRES mereix una adaptació cinematogràfica d'aquelles de pare i molt senyor meu: espectacular del quinze, vaja. Navegant per la internet he comprovat que les maquetes, les miniatures i els efectes pirotècnics d'ant-anné ja no "es porten". Que estan demodées.

Ara el que s'imposa és la computació i els efectes digitals en "tres dimensions" (estenoscòpia). Per això m'he vist obligat, a correcuita, a endinsar-me en aquest món i després de moltes hores de treball presento orgullós la meva primera maqueta virtual per la versió cinematogràfica de TRES. (M'he basat en la feina de Georges Mèlies i d'Achero Mañas)


12 comentaris

26 de gener 2005

TRES cavalca de nou

Sí, senyors, acabo d'enviar-li TRES al senyor Orteu. Només avançaré que el meu (brillant i exquisit) fragment conclou així:

Els tres paios es van guarir rera el cos boterut de Sandor per preparar l’estratègia adequada.
Guilleminot es va posar una mica de grava dins la boca per poder vocalitzar:
-Joves amics, proposo que els estabornim.
-No. De cap manera -digué Danielowicz-. Per arribar a l’altra banda només els hem de fer una pregunta molt senzilla... eh... eh... vaja! No me’n recordo.
Ah! No hi ha res com escriure per tenir més ganes d'escriure! Ara que els senyors Orteu, Salvadó i jo mateix ens trobem embarcats en un projecte ambiciós i personal (d'encàrrec) és quan les paraules flueixen espontàniament, com el doll d'una font, com la rialla d'un nen, com una ejaculació precoç...

Per cert, senyor Orteu i senyor Salvadó: creuen que podem fer públic el nostre actual projecte literari personal d'encàrrec?
4 comentaris

21 de gener 2005

Oh, amics meus, quina alegria de tornar!

Havia anat a fer de ventre. Disculpeu. I mireu què he trobat (no al vàter, esclar, sinó quan tornava). No és meravellós?


1 comentaris

20 de gener 2005

Novel·lista extraviat

Es busca novel·lista d'alta qualitat extraviat des del 21 de l'11 del 2004. Respon al nom de Gabriel Salvadó, alias Gaby, alias Chimpa, alias Jonás, alias Milito, alias Gabby, alias Gabo, alias Cacauet.

Es va perdre en aquest blog (el qual li pertany en un 33%) i ens agradaria recuperar-lo en bon estat. L'últim cop que se'l va veure amb vida portava sabates. Fa aproximadament 6 pams d'alt i sol usar boina i pipa a joc. Pes variable segons estat anímic. Número atòmic desconegut.

Es recompensarà a qui ens pugui donar informació valuosa sobre el seu amagatall o a qui ens el retorni. A ser possible viu.

El necessitem per continuar escrivint la nostra magna novel·la social i, esporàdicament, per deixar-se caure per aquí.
1 comentaris

17 de gener 2005

Sempre endavant

Quan sentim que vivim dies de sèrie B, som protagonistes de situacions previsibles, parlem diàlegs poc afortunats, ens sentim guiats per un Demiürg desganat, poc talentós i en hores baixes, no serveix de res intentar ser positius, car agafaríem un pistolot i ens fotríem un senyor tret al pit. Per això és més pràctic ser imbècil, deixar-se dur per l'histrionisme sentimental, etc.

Bé, ara que ja he captivat el públic femení amb la meva brillant retòrica, els dic, senyors Orteu i Salvadó, que no ens hem de deixar ensorrar pel circumstancialisme i que hem de mirar sempre endavant. Per això em disposo a reemprendre l'escriptura de TRES ara mateix, abans fins i tot dels meus quehacers laborals.

I per obrir boca i anar-los encoratjant els poso una foto del que m'agradaria que fos la versió cinematogràfica de la nostra novel·la.

¿Qui els agradaria que fos el director?


24 comentaris

12 de gener 2005

No al tsunami!

NO AL TSUNAMI!

Han passat més de dues setmanes d’una de les més grans tragèdies de la història de la Humanitat i no he sentit ningú que alci la veu per cridar: NO AL TSUNAMI.

¿Què ens està passant? ¿Per què ningú protesta? ¿Com és que vivim en una societat mig adormida que accepta amb resignacó una catàstrofe humanitària d’aquesta mida?

Encara no he vist cap manifestació de protesta al passeig de Gràcia.
Encara no he vist gent que dugui un llaç de color.
Encara no he vist pintades, ni samarretes, ni engantxines que proclamin un crit que hauria de ser unànim:
NO AL TSUNAMI!
NO AL TERRORISME NATURAL

¿Com és que ningú es pregunta qui ha estat el causant de milers de morts?
¿Com és que no hi ha dimissions?
¿Com és que no hi ha culpables?

Jo us diré per què. Perquè el culpable d’aquesta gran catàstrofe humanitària no és cap polític, ni cap Estat, ni cap organització terrorista. El culpable és el planeta, la culpable és la Natura.

I ara jo em pregunto: ¿la Natura és sàvia?
I si és tan sàvia, ¿mostra la seva saviesa inventar maneres espectaculars d’exterminar l’espècie humana? ¿Són 150 mil víctimes 150 mil proves de la seva saviesa i la seva bondat?

Natura: ¿els humans ens mereixem que ens tractis així? ¿Cuantes coses hem fet per salvar el planeta? ¿Quants cops hem llençat la brossa en contenidors de reciclatge? ¿Quants?
I així ens ho agraeixes, Natura.
¿Per què hem de ser tan pacients amb tu, la Natura?


Prou de ser benevolents amb la Natura.
Prou de creure que la vida sana és la vida natural.
Prou de tractar amb respecte al nostre planeta.
Prou de confiar en els valors ecològics.
Prou de protegir espècies en perill d’extinció.

Estem en guerra contra la natura terrorista.
Serà una guerra llarga. Serà un autèntic xoc de civilitzacions, el xoc brutal entre dues maneres de viure completament oposades, una manera de viure civilitzada i una manera de viure salvatge, cruel, assassina.

O la natura o nosaltres!
O vida civilitzada o vida salvatge!
Aquest planeta és massa pertit per a tots dos.
La Natura ha demostrat novament que no sap comportar-se civilitzadament.
És inútil intentar dialogar amb la Natura.
La Natura és assassina.

NO AL TSUNAMI!
NO AL TERRORISME NATURAL!

NO AL MOVIMENT DE PLAQUES TECTÒNIQUES!




5 comentaris

11 de gener 2005

juancho.com

Senyors:

ha arribat el moment de comprar una adreça a la internet. Gràcies a la meva feina al Mètode Larson per deixar de fumar en dos dies, amb Miquel Calçada m'he fet insultantment ric. Ara que disposo de diners per pagar el pis i per a altres despeses supèrflues m'he decidit a invertir. I quina inversió té més futur que una adreça pròpia a la internet? Cap ni una. Quan el preu de la vivenda s'ensorri, només sobreviurem els avispats que haguem invertit en noves tecnologies.

He après dels errors de ma mare; ella va dilapidar gran part de l'herència familiar en accions de Telefónica Móviles i Terra-Lycos. Jo no cometré els seus errors i apostaré per un capital de gran pour-venire: el nostre novel·lot TRES.

Busco nom per a la nostra adreça:

www.tres.com està agafat
www.juancho.com està agafat
www.condor.com està agafat
www.nasa.gov està agafat
www.jimmy-die-joviallen-morsae.com està agafat

Quina adreça suggereixen?
4 comentaris