29 de gener 2005

L'era de l'estenoscòpia

Estimats lectors,

que quelcom es mou al nostre país és més que evident. La ciència avança i, això, amics, és una realitat: la tecnologia permet que disposem de computadores personals de la mida d'un Súper Humor; hem aconseguit rates de laboratori amb SIDA; ronyoneres ergonòmiques...

Els catalans ens hem de modernitzar i nosaltres, des d'aquest racó, volem col·laborar-hi:

Fa pocs dies vaig adquirir el domini www.premake.com com a usufructuari i aviat penso traslladar-hi allà aquest estimat blog. No perquè aquí no ens tractin bé, sinó perquè no ens visiten més que c i n c malalts.

A més a més, veient com avança la indústria cinematogràfica he reflexionat força i crec que el nostre novel·lot TRES mereix una adaptació cinematogràfica d'aquelles de pare i molt senyor meu: espectacular del quinze, vaja. Navegant per la internet he comprovat que les maquetes, les miniatures i els efectes pirotècnics d'ant-anné ja no "es porten". Que estan demodées.

Ara el que s'imposa és la computació i els efectes digitals en "tres dimensions" (estenoscòpia). Per això m'he vist obligat, a correcuita, a endinsar-me en aquest món i després de moltes hores de treball presento orgullós la meva primera maqueta virtual per la versió cinematogràfica de TRES. (M'he basat en la feina de Georges Mèlies i d'Achero Mañas)


12 Comentaris:

Anonymous Anònim diu...

Això promet!!

29 de gener, 2005 18:15  
Blogger Nikochan diu...

Nosaltres tenim certa experiència en la realització de productes audiovisuals amb alta tecnologia. Fins i tot vam estrenar a Madrid un curt d'animació fet per ordinador. Es diu "Falling (cayendo)". No sé si l'han vist a la web: http://www.esponjiforme.com/cortos.htm

Crec, malgrat tot, que el millor de l'obra no és la forma sinó el contingut. No es deixi embadalir pels píxels i els objectes 3D. El nostre professor de metafísica sempre deia que "la realidad es más rica", i tenia raó.

Les grans històries no requereixen escenografies espectaculars. Fixi's en la seva magna obra, "Vivancos", un producte sense pretensions que superarà el pas del temps perquè tracta temes intemporals, que atanyen a l'essència humana. No sé a vostè, però a mi em fa pensar en la "Poètica" d'Aristòtil o en els discos de "Las monjitas del Jeep".

29 de gener, 2005 18:22  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Nikochan:

Sí, vaig veure el seu curt fa un temps. El vaig trobar excel·lent, tot i que descaradament comercial. Una merda, en definitiva. Els personatges reaccionaven com si fossin cucs capats i la trama es ressentia d'un excés de girs arbitraris. En tot cas no s'ho prengui malament, perquè ara no sé si el confonc amb l'últim capítol d'"El comisario".

Respecte a la tecnologia, com diu el senyor Orteu: "El futur és el CD-rom". El futur serà binari o no serà.

O no llegeix la premsa?

Li recomano dos llibres:

"Técnicas de texturización realista para personajes 3D", de José María Mendiluce. Aguilar, 1987.

"3DS Max para Amador", de Fernando Savater. Ed. Anaya-Multimedia, 2001.

29 de gener, 2005 18:44  
Blogger Nikochan diu...

Moltes gràcies per la crítica cinematogràfica improvisada. Ja li diré al senyor Kikita Tutankhamon que la llegeixi. Em sembla que això de l'excés de girs arbitraris ja li ho van fer notar a l'autoescola. Tampoc li vindrà de nou el tema del cuc capat, crec que a l'escola l'anomenaven així.

Discrepo, això sí, de la tesi del senyor Orteau. El futur és el Laserdisc, cregui'm.

29 de gener, 2005 18:56  
Anonymous Anònim diu...

Jo dec ser el sisè malalt. Us vaig trobar un dia per pura casualitat ...i li vaig facilitar la direcció d'aquest bloc a un conegut vostre que comparteix aula amb mi, un penjat que coneixeu de Night Club. (m'encantava aquell programa).

29 de gener, 2005 20:16  
Anonymous Anònim diu...

Jo dec ser el sisè malalt. Us vaig trobar un dia per pura casualitat ...i li vaig facilitar la direcció d'aquest bloc a un conegut vostre que comparteix aula amb mi, un penjat que coneixeu de Night Club. (m'encantava aquell programa).

Niqmad
http://www.lamevaweb.info/niqmad

29 de gener, 2005 20:17  
Blogger Nikochan diu...

Doncs em sembla que, amb tot, hauran de comptar-ne set de seguidors malalts, atès que el mestre Tharrats m'ha confessat ser també lector del blog. El que passa és que encara no ha après a afegir-hi comentaris.

No, si encara faran carrera vostès. Han pensat en dedicar-se professionalment al món del guionisme?

29 de gener, 2005 21:20  
Anonymous Anònim diu...

Amb tots els respectes, però trobo que no és el moment d'embarcar-se en aventures futuristes que no porten enlloc. És millor apostar per valors consolidats i de carn i ossos, com els que proposo a continuació:

Robert Mitchum: Orteau
Gary Grant: Danielowicz
Marilyn Monroe: Guilleminot

Atentament,

Senyor X

30 de gener, 2005 20:39  
Anonymous Anònim diu...

vINGA, SENSE FALSA MOLÈSTIA. SABEN MOLT BÉ QUE ELS LECTORS SOM MOLT MÉS QUE 5, 6, 7 O 8 MALALTS, SOM MILERS, QUANTITATS INDUSTRIALS DE LECTORS, TOTS ENGANXATS A L'ORDINADOR ESPERANT QUE HI HAGI UN NOU POST. QUE DIC MILERS, MILIONS DE SEGUIDORS, DESITJANT QUE "TRES" ESTIGUI ACABADA I ESDEVINGUI D'ESTUDI OBLIGAT A LES ESCOLES. BÉ, SEGURAMENT M'HE DEIXAT PORTAR PER LA DEVOCIÓ QUE ELS TINC, QUANTS PODEM SER? 53?

ANTONI
WWW.LAMEVAWEB.INFO/728

31 de gener, 2005 00:51  
Blogger Nikochan diu...

Com veuen, no només destaca la quantitat de visitants que reben, sinó la qualitat dels mateixos.

I és que els blogs tenen l'audiència que es mereixen.

31 de gener, 2005 09:23  
Anonymous Anònim diu...

Jajajajaja...

JERKS!

02 de febrer, 2005 21:23  
Anonymous Anònim diu...

Hummmmm.... Interessant. Molt interessant. Triplement interessant.

http://circulaciosensesentit.blogia.com

Bat, bi, hiru!

02 de febrer, 2005 23:45  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal