15 de febrer 2005

Hobbyts

Com a fervorós admirador del llegat de J.R.R. Tolkieng, aquest cap de setmana he anat a buscar l'evidència del pas dels Hobbyts(*) per Catalunya. Sé que alguns poden riure de mi i considerar-me un somiador o un il·lús o, fins i tot, poden criticar-me per invertir el meu temps en una recerca científica mentre al Carmel tenen un esvoranc a l'ànima o els madrilenys veuen com es crema el 8è edifici més alt de la seva ciutat, reduïnt a cendres molts somnis i il·lusions. Bé. És una càrrega que duré a la meva consciència.

Abans de res explicaré la metodologia que vaig seguir en la meva recerca del Hobbyt:

1. Fa 11 anys vaig començar a col·laborar en un grup de teatre per a disminuïts psíquics (crec), alguns dels quals tenen cotxe propi. Han sigut 11 anys funestos, però l'espera ha valgut la pena.

2. Amb motiu d'un bolo del mongo-grup de teatre al Pirineu vaig veure cobertes les meves expectatives de recerca.

3. Els meus estudis previs situaven la presència d'aquests humanoïdes a la comarca del Ripollès, entre Camprodon i Espinavell. Així doncs, amb el cor accelerat, vaig prendre la càmera de fotos, un pal mitjà per colpejar éssers hostils i un cartró de tabac i vaig sumar-me al mongo-bolo.

4. Vaig optar per una vestimenta sport, consistent en jersey de coll alt, pantalons de campana i xancles de pescar crancs (aquestes últimes, lamentablement, no apareixen a la foto).



El trajecte fins al Pirineu va ser pràcticament insofrible, car el mongo-elenc teatral no em permetia fumar al cotxe. Un cop arribats, els vaig deixar al teatre (i sala de ball à la saizon) del poble amb tots els aparells elèctics revisats, ja que aquests actors tenen la tendència a rosegar els cables i enrampar-se. Fet això vaig escabullir-me a la campinya, buscant petjades o excrements dels Hobbyts. Lamentablement una patrulla de la Guàrdia Civil em va prohibir internar-me al bosc donat l'alt risc de nevades a la comarca. Així doncs la meva recerca es va constrenyir a les voreres de la carretera.

Els resultats del treball de camp van ser descoratjadors: Hobbyts trobats, zero. Gats atropellats trobats, quatre i quart.

Abstret en les meves pesquisses se'm va tirar la nit a sobre i em vaig refugiar dalt d'un pollancre per no ser devorat per la fauna autòctona. Vaig combatre els símptomes de congelació a cops de pal auto-proporcionats en petites dosis i als llocs adequats.

Al matí vaig tornar al poble i, per dissimular la meva absència durant la nit, em vaig fotografiar amb unes cabres de fons.



Em vaig assabentar que l'obra de teatre havia estat un rotund èxit i que fins i tot l'actriu de caràcter (discapacitat lleu del 23%) havia mantingut relacions sexuals amb un espontani.

Abatut, però mai derrotat, vaig afegir-me a la comitiva de retorn a la Ciutat. Els actors-Down anaven en silenci, captinguts en les mèls de l'èxit. Jo, fent de copilot, anava despertant el conductor a cops de pal quan veia que feia capcinades.

Continuaré lluitant per mantenir vigent la feina del gran Tolkieng.
---
(*) Criatures antiquíssimes de baixa estatura. Més informació a The Hobbyt, de J.R.R. Tolkieng. Ed. Minotauro.