03 de febrer 2005

La Gran Aventura

Un dia del mes de juny passat els que signem aquest blog vam emprendre una aventura. Una aventura arriscada, amb l'afany dels grans exploradors, una aventura d'aquelles que et demostren fins on pot arribar l'home quan es troba als límits de la seva supervivència. Vam anar a passar a tarda al Montseny.
Un cop allà no va trigar gens a aparèixer el gran obstacle. El cotxe del Sr. Orteu perdia l'aigua del radiador. Sense aparell de ràdio ni provisions vam considerar que el més prudent era arreglar l'avaria.
Ben aviat, però, van sorgir les friccions entre els membres de l'expedició. ¿Era més important la supervivència del grup o la pròpia de cadascú?
Mentre el Sr. Orteu mirava d'arreglar l'automòbil, el Sr. Salvadó anotava les seves impressions en el quadern de viatge. Però faltava el Sr. Perelló. ¿On era?
Vam témer per la seva vida. Ja feia una hora i mitja que havíem sortit de Barcelona i el Sr. Perelló no havia ingerit aliments ni aigua. Preocupat, vaig decidir buscar-lo. I allà el vaig veure. Era amagat entre la vegetació. De fet molt mal amagat, i la seva actitud mesquina ens va fer pensar.
Finalment el grup va sobreviure gràcies als coneixements del Sr. Orteu sobre els tubs de goma, però la relació entre els tres expedicionaris va veure's, diguem-ne, modificada. Vaig prendre'n nota al quadern de viatge per tal que en quedés constància.
Algú ho havia de dir.

15 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Realment memorable aquest post. Vostès saben la de postals i fons d'escriptori que podem fer amb aquest material que, generosament, ens han ofert?

El senyor Perelló sembla un marrec de setze anys que tot just ha fet el canvi. Ha despertat fins i tot el meu instint maternal. De fet, ara ja no sé si anomenar-lo senyor Perelló. Si no ens haguéssin deixat penjats al Bingo Urgell, li hauria preguntat: nen, on s'ha ficat el teu pare?

L'únic que m'ha decebut, novament, ha estat el senyor Orteu. Jo pensava que tindria, com a mínim, un Audi A4. No voler aparentar està molt bé, però s'ha de ser suficientment hàbil com per mantenir-se discret sense perdre l'elegància. És un dels principals valors que s'aprenen en una universitat privada.

Senyor Salvadó, segueixi en aquesta línia. Busqui bé, segur que troba fotos de la comunió, de l'orla del senyor Orteu, escenes familiars, etcètera. A veure si amb tot això em puc folrar la carpeta.

03 de febrer, 2005 16:52  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Salvadó:

S'ha de ser mesquí per dir tantes mentides acompanyades de fotografies! Respecte a l'incident "Montseny" ja sap que van acordar els nostres respectius advocats. Sàpiga que portar aquesta pulsera GPS per tal que la policia em pugui localitzar en qualsevol moment no és gens agradable i, a més, em barra moltes oportunitats de feina i/o afers romàntics.

Li exigeixo una disculpa pública o, si més no, que redueixi aquestes fotografies monstruoses que solapen les parts més interessants del nostre blog.

I aprofito per demanar-li, ja que és tan aficionat al modern art del retrat, que pengi la foto que ens vam fer durant el partit de futbol que vam disputar vostè i jo contra la droga. Ja sap de què li parlo. Jo l'he perduda per culpa d'un inoportú vessament de quitrà sobre les meves carpetes.

Disculpi el to agressiu. Estic irritable per culpa del tumor.

03 de febrer, 2005 17:19  
Blogger Palangre diu...

Els que abans erem admiradors seus estem profundamente commocionats. Quin reportatge senyor Salvador!

Ara entenc perquè el Nikochan i jo no anem mai d'excursió a la muntanya ni a cap lloc on no hagin màquines de coca-cola i caixers automàtics cada cent metres.

Què bufó que surt el petit Perellonet!

I quin domingueru pixapins tan autèntic l'Orteu! Quí hauria de dir que és subdirector del programa d'AC.

Semblen tots tres la típica parella madureta homosexual amb un nen pre-adolescent adoptat que no acaba d'acceptar la condició dels seus progenitors ni d'entendre per què la seva mare té barba.

03 de febrer, 2005 19:44  
Blogger Nikochan diu...

Això de la parelleta homosexual és el primer que m'ha vingut al cap en veure les fotografies. Però he pensat "calla, no diguis res, no fos cas que s'ho prenguéssin malament".

03 de febrer, 2005 19:49  
Blogger Nikochan diu...

Suposo que si publico un post al Weblocke sobre les noves estructures parentals, il·lustrat amb imatges, duran a terme les corresponents accions legals, oi?

Per preguntar, que no quedi.

03 de febrer, 2005 19:56  
Blogger Francesc Orteu diu...

03 de febrer, 2005 23:12  
Blogger Nikochan diu...

Correcte.

03 de febrer, 2005 23:18  
Blogger Nikochan diu...

Bé, doncs això.

http://img.photobucket.com/albums/v85/esponjiforme/colecciorteu.jpg

04 de febrer, 2005 00:06  
Blogger Francesc Orteu diu...

Amb tant sentit de l'humor, aquest blog comença a semblar una cosa més aviat de gays.
¿No hauríem de parlar més dels nostres sentiments per tal de veure si podem atreure una mica de públic femení?
Per exemple, jo em sento trist.
Qui s'anima?

06 de febrer, 2005 00:31  
Blogger Nikochan diu...

Jo m'hi animaria, però estic com abatut.

No puc deixar de pensar en el poble iraquià.

06 de febrer, 2005 01:16  
Blogger Heidi diu...

No pateixin, que les dones també llegim de tant en tant. El blog, vull dir.

06 de febrer, 2005 01:22  
Blogger Nikochan diu...

"Escribió un guión para que su mujer hablara con un amigo y descubrir si se acostaron"

Ho acabo de llegir ara mateix en un càiron del programa "La hora de la verdad", d'Antena Tres.

No es deixin confondre per la mala construcció de la frase. Jo crec que en el fons ens està dient alguna cosa important de la vida i dels sentiments. En el fons és Plató, no?

06 de febrer, 2005 01:29  
Blogger Nikochan diu...

Què passa? Ningú diu res?

És que no m'han entès?

Deu ser que el meu sentit de l'humor és, com dirien els anglosaxons, "too more cerebral".

06 de febrer, 2005 02:15  
Anonymous Anònim diu...

"too fuckin radge"

08 de febrer, 2005 14:05  
Anonymous Anònim diu...

Dons jo m'imaginava que el fulaco del sr. Orteu tindria alguns tocs de tunning...
Com a lector habitual del blog em sento molt complagut de llegir draps bruts com aquests. Ja és hora que desemmascarem la veritat!
Aixequem estores!!
Salutacions
Sr. R.

08 de febrer, 2005 22:04  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal