09 de febrer 2005

Àlbum de fotos

Ara que vivim dies terribles per culpa dels atacs terroristes al Carmel hem d'estar més units que mai. Per això he obert l'àlbum de fotos que vaig furtar al senyor Orteu el dia que em va convidar a sopar a casa seva.

És un àlbum de color burdeus (imitació pell de serp), amb unes grans lletres daurades que diuen: FOTOS.

L'obro i passo els fulls de papier-cebóllée que separen cada pàgina. Fan olor a somnis, a records, a humitat i a núvol.

Escrit a mà (amb ortografia i lletra de mare (segurament de la mare del senyor Orteu (ja que l'àlbum era a casa seva (del senyor Orteu)))) hi diu: "Aquí és on va néixer el petit Francesc. Com que no hi havia fòrceps a mà el van haver de treure amb una pròtesi de titani per al maluc."



Val a dir que el senyor Orteu sempre ha presumit d'haver nascut a Constantinopla, fruit de l'amor d'una ballarina i un hússar hungarès. Les proves demostren que és discutible.

EDITAT: He suprimit dues fotografies. El motiu: el senyor Orteu m'ho ha demanat "per favor", cosa que m'ha commogut.

Avanço un grapat de pàgines i em trobo aquesta foto.



Anotació: "El petit Francesc va trobar la seva primera feina gràcies a aquest tres cavallers: Piti Español, Jaume Santacana i Joan Carreras. Sempre els estarà agraït."

El cor em fa un bot quan trobo aquesta fotografia del 1984. No la recordava. És de quan el senyor Orteu i jo ens vam conéixer a Nova York. Els dos freqüentàvem la mesquita del carrer 43, buscant noies i un dia vam decidir compartir un breakfast for two al Cobblestone's dinner de Times Square. Recordo que vam discutir de cinema, filosofia i de qui pagava l'esmorzar.



La nota al peu: "El petit Francesc esmorzant pancakes amb melmelada i i xarop de carmel, cafè i un paio efeminat al seu costat."

Trobo una altra foto que em porta records. De l'època durant la qual vam començar a treballar amb el senyor Salvadó, escrivint guions per a Pasta Gansa, Les Tres Bessones i posant per a la revista Palmo y medio.



Sí, noi... quins temps! Demà li torno l'àlbum al senyor Orteu. Potser em quedo aquesta última foto, de quan érem realment amics.

10 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Intueixo que la fotografia de Nova York no la va fer el senyor Salvadó, atès que de ser així hi hagués enxufat, de ben segur, el seu "jeto".

Ja que hi som, Perelló, vailet, mira a veure si trobes alguna fotografia de la Palmira de Juneda quan era jove. És que només en tenim una de l'etapa radical:

http://www.esponjiforme.com/images/visitantes/visitante40000.jpg

09 de febrer, 2005 00:42  
Blogger Nikochan diu...

Una darrera cosa: el col·lectiu de japonesos mongòlics homosexuals es podria sentir realment ofès pel contingut del seu escrit. Pensi que són pocs però ben organitzats.

09 de febrer, 2005 11:08  
Blogger Palangre diu...

Señor Perellón, Señor Perellóóón!!

Algún desaprehensivo está usando su foto en el foro de artesonado

http://www.artesonado.com/forum/forum_posts.asp?TID=1938&PN=1&TPN=2

Señor Perelló, haga algo usted. Esto es el acabose. Hombre ya.

09 de febrer, 2005 20:29  
Anonymous Anònim diu...

Senyor Perelló,

Li comunico que amb aquest artícle acaba de despatxar la nombrosa comunitat femenina que s'havia congregat a les portes d'aquest blog amb l'esperança de pescar algún especimen de la cobdiciada espècie "Home heterosexual solter", que, com deu saber es troba en vies d'extinció.
Què hi farem!

Au, senyores, marxem!

Bon vent!

15 de febrer, 2005 01:51  
Blogger Biel Perelló diu...

Estimat/ada anonymous:

No entenc el motiu de la seva amarga queixa. Què és el que espanta el públic femení? El senyor Orteu? Si el senyor Orteu és el motiu de l'estampida prometo que mai més penjaré cap foto seva.

15 de febrer, 2005 21:14  
Anonymous Anònim diu...

Sr. Perelló,

Cuando una mujer marxa, és que marxa de veritat.

Però, sí, ajudaria força que deixés de penjar fotos del Sr.Orteu i/o de cossos d'homes despullats anormalment "junts".

Gràcies i sort amb el seu "PAJARO".

22 de febrer, 2005 03:01  
Blogger Biel Perelló diu...

Estimada mujer:

lamento la seva ponderada decisió. Tot i no compartir-la, la respecto.

Respecte això d'"homes anormalment junts" discrepo. Hi ha homes que portem la camaraderia fins el límit i som totalment sans. Nosaltres ens podem abraçar despullats però mai no anirem junts al lavabo, per exemple.

PS.- És vostè la meva mar, per un casual?

22 de febrer, 2005 11:07  
Blogger Biel Perelló diu...

FE D'ERRATES:

Al comentari anterior, a la frase: "PS.- És vostè la meva mar, per un casual?", on diu "mar" ha de dir "mare".

Disculps pr ls molstis ocasionads.

22 de febrer, 2005 11:27  
Anonymous Anònim diu...

Sr. Perelló,

Què té problemes freudians? Sinó no entenc com m'ha pogut confondre amb la seva mare.

I sempre hi vaig sola jo, al lavabo, almenys des que tenia sis o set anys.

Records a vosté, als seus typos i als altres dos "tipos" que, se suposa, escriuen aquest blog.

27 de febrer, 2005 19:13  
Anonymous Anònim diu...

Sr. Perelló,

Què té problemes freudians? Sinó no entenc com m'ha pogut confondre amb la seva mare.

I sempre hi vaig sola jo, al lavabo, almenys des que tenia sis o set anys.

Records a vosté, als seus typos i als altres dos "tipos" que, se suposa, escriuen aquest blog.

27 de febrer, 2005 19:17  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal