11 de febrer 2005

Rasurat

Per mirar de distreure'm m'he disposat a afaitar-me amb un giny que vaig adquirir fa un parell de dies a una botiga d'higiene personal i petits electrodomèstics. Es tracta d'una afaitadora elèctrica de la prestigiosa multinacional europea Braun (excel·lents minipímers). Sent com sóc un nouvingut al món de l'afaitat industrial m'he llegit el manual de pe a pa. Reprodueixo a continuació alguns extractes de la guia:
-Mantenerse sentado mientras se usa el aparato.
-No usar dormido, o si tiene tendencia a dormirse.
-No usar el aparato con animales domésticos.
I altres consideracions similars que no està de més recordar.
Arribo a la part interessant:
Modo de empleo

-Llenar el depósito de agua caliente.
Acostumat a l'afaitat manual em costa d'imaginar per què s'ha d'omplir el "dipòsit" d'aigua "calenta". És més: no trobo l'esmentat dipòsit. Opto per submergir l'aparell una bona estona dins aigua bullint. Continuo llegint:
-Conectar el aparato a la red.
Així ho faig. Sento un espurneig in crescendo que culmina en una petita flamarada. Dedueixo que deu tractar-se del mecanisme d'ignició però, tot i això, sufoco les flames amb una tovallola. Seguim endavant.
-Sentarse y poner los pies sobre el aparato.
No acostumo a rasurar-me els peus (no per mandra) ja que no hi tinc pèl, especialment a les plantes. De tota manera obeeixo les instruccions, sec a la vora de la banyera i col·loco els peus sobre la Braun Flex-XP 5600. Havia sentit paralr de la depilació per descàrregues elèctriques, així que no m'esvero quan sento les electrocucions a les extremitats. Ara bé; el pèl de la barba sembla no moure's ni desprendre's, per la qual cosa trepitjo amb més força. Quan no puc resistir més l'escalfor als peus i ja tinc el capçal metàl·lic adherit amb sanya als talons, desendollo l'aparell tal com diuen les instruccions:
-No masajear más de 15 minutos seguidos. Desenchufar y volver a repetir el proceso.
Torno a submergir la màquina dins aigua a 120 graus Cèlsius i l'endollo novament. Perdo una bona estona buscant espelmes, ja que la màquina s'ha auto-incinerat i ha fet saltar els ploms. Per prudència passo de posar els peus sobre el nyap de plàstic contorsionat i fumejant. Potser és moment d'anar a segellar la garantia i fer-li al venedor un parell de preguntes de "tu" a "tu". Miro el manual i crec entendre el perquè del problema.
Taurus. Bahia Relax. Bahia Jacuzzi.
Hidromasajeador de pies.
Ahà! Intueixo que, accidentalment, dins la capsa de la màquina d'afaitar ha anat a parar el manual d'un altre giny electrònic (en aquest cas un hidromassatge per als peus). Fico tot dins la capsa i em dirigeixo a l'establiment on la vaig adquirir. El venedor es nega rotundament a segellar-me la garantia. Li faig notar la importància del petit botiguer en el marc del nou model de finançament català, però no es dóna per al·ludit. El malentès puja d'intensitat i, finalment, molt disgustat marxo d'allà, no sense abans haver adquirit un llaminer aparell a piles per treure les boletes de pèl dels jerseis.
Arribo a casa, l'obro disposat a provar-lo i llegeixo les instruccions:
-Cepillar como con cualquier cepillo manual, describiendo círculos sobre los dientes.

14 Comentaris:

Blogger mai9 diu...

bonisssiiim!

fins i tot hagués pagat un euro per llegir-ho ;)

11 de febrer, 2005 08:14  
Blogger Nikochan diu...

No caldrà que pagui res, el senyor Perelló ja no sap què fer amb tants diners.

D'altra banda, em sento profundament manipulat. Tots sabem del cert, i en tenim proves, que el senyor Perelló, en Perellonet a seques, tot just ha fet el canvi i és, com dirien els francesos, "barbilampigne". Intuïm que té afecció pels aparells elèctrics, però no precisament per les màquines d'afaitar. En el fons tot ha estat una estratègia vil i deshonesta per publicar un post titulat "Rasurat" i augmentar així les visites. Com titularem el proper post? Massatge vaginal? Friso per veure com s'ho munten per fer-s'ho venir bé, carallots.

Va, contribuiré a augmentar la seva presència al Google, que avui em sento generós: viagra, sex, pepitilla, pavlowsky, prozac, lolitas, kamasutra, terribas, himen. L'ordre dels termes és en principi aleatori.

11 de febrer, 2005 09:05  
Anonymous Terri diu...

Els amics que llegeixin aquesta nota s’estranyaran que m’hagi passat al gènere frívol. Si cal, tinc dues excuses per fer-ho: a) de vegades va bé ser una mica frívol; no sé per què ens hem de dedicar sempre a temes seriosos, per què no podem fer de tant en tant una riallada i prendre’ns les coses de broma; b) els temes que tractem no són importants o interessants per si mateixos, sinó sobretot per la manera com els tracten. Per tant, amics, examineu bé les meves (i vostres) possibles frivolitats: tant poden ser el senyal d’una relaxació momentània (segurament ben merescuda), com l’indici de frivolitat en els plantejaments més que no pas en els temes tractats. Això segon em sabria greu, però, és clar, no es pot pas excloure. Aviseu-me si us sembla que em passa. Per la meva banda, també vigilaré i faré autocrítica. No conec remeis millors per evitar la caiguda pel pendent relliscós de l’estupidesa. I ara tornem al tema.)

11 de febrer, 2005 09:10  
Blogger Nikochan diu...

Els felicito, senyors Orteu, Perelló i Salvadó. Han fet el cim. En Terricabras comentant un dels seus posts. Qui ho havia de dir. Un filòsof seriós! Només falta que s'hi afegeixin en Chomsky i en García Calvo.

Salutacions dels esponjiformes, senyor Terricabras, alias Terri. És molt oportú el seu comentari. De què tracta?

11 de febrer, 2005 10:40  
Blogger Palangre diu...

És curiós que el senyor Terricabras hagi trobat el blog, precisament avui, que les "word key" que ha introduit el senyor Nikochan dos comentaris més amunt constitueixen un camp semàntic d'allò més interessant i filosòfic.

Molt interessant el seu comentari,tot i que no entenc alguns conceptes, però ja els buscaré a la versió on-line del Ferrater Mora:

http://www.webpersonal.net/loavestruch/pilaricomatic.htm

11 de febrer, 2005 23:19  
Blogger Palangre diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

11 de febrer, 2005 23:19  
Blogger Biel Perelló diu...

Apreciats comentadors:

sospito que ens trobem davant un farsant. El tal Terri fa tota la pinta de ser un usurpador de l'admirat tinent coronel Terricabras. He accedit a la pàgina personal del senyor Terricabras (excel·lent, d'altra banda, tot i que un pèl massa funky) i aquest suposat "comentari" és un "fragment" d'un dels seus "posts". Ergo: 1) estem davant un impostor o 2) El senyor Terricabras és un mandrós.

A més a més, no sé a què ve tanta alegria davant la visita d'aquest admirat artista plàstic quan el primer comentari (concís i elegant) l'ha deixat un dels jugadors del Barça i ningú no l'ha lloat.

11 de febrer, 2005 23:44  
Blogger Nikochan diu...

Jo vaig preferir no lloar-lo, no fos cas que es tractés d'en Quintana.

No sé si en Terri és un impostor o no. Jo el que sabia del cert era que aquell text només l'havia pogut escriure el Terricabras.

12 de febrer, 2005 11:20  
Blogger mai9 diu...

En qualsevol cas, crec k és millor lloar Orteu Perelló i Salvadó dels k tenim constància k són els de veritat.

12 de febrer, 2005 16:17  
Blogger Nikochan diu...

Amics, què els està passant?

El senyor Orteu, tot i anar de progre transgressor a les seves xerrades a la facultat, dient que es pot fer broma de tot, fins i tot de l'holocaust, obliga al senyor Perelló a eliminar dues fotografies del seu post.

I si això no fos prou escandalós, aquest matí desapareix misteriosament l'escrit del senyor Salvadó sobre els xarnegos i Europa.

Perelló, vostè és el petit, però això no vol dir que s'hagi de deixar dominar per aquest parell de fantasmes. És el més talentós dels tres, i a casa nostra no li faltarà mai un tros de carn que posar-se a la boca.

15 de febrer, 2005 12:13  
Blogger Nikochan diu...

A veure, senyors. No em vull fer pesat, però exigeixo un mínim de serietat.

He entrat al blog fa cinc minuts. El senyor Perelló havia publicat un nou post en què incloïa un fragment d'una obra de teatre que havia escrit quan el teatre encara existia. M'estava agradant, francament, però de sobte m'ha vingut una pixera irrefrenable. Així que m'he aixecat per anar al lavabo, després de tancar la finestra del navegador sense ni tan sols adonar-me'n.

Quan he tornat, he iniciat de nou l'explorador i m'he dirigit ansiós al post que havia deixat a mitges. I ja no hi era.

Ja sé que no paguem ni un duro per llegir les seves palles mentals, però penso que els lectors ens mereixem un mínim respecte. Em sembla perfecte que el senyor Perelló hagi decidit retirar la seva obra teatral de la llum pública. Però, atès que jo ja havia començat a llegir-la, exigeixo que me l’enviï per correu. Mai ningú m'ha deixat a mitges, i vostè no en serà una excepció.

15 de febrer, 2005 21:34  
Anonymous emilio estefan diu...

Sr Perelló,
el felicito pel seu fantàstic post i aprofito tb per saludar el senyor cabres, lector d'aquest tant enriquidor blog
Passin un bon dia de sant Faustí

15 de febrer, 2005 21:54  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Nikochan:

el post al qual vostè fa referència és un experiment avantguardista que anomeno post-and-destroy i consisteix a penjar un article i retirar-lo 35 segons més tard. Gràcies pel seu interès.

Senyor Estefan:

felicitats pel seu blog. Lamento, això sí, que no s'hi solidaritzi amb el Carmel o alguna cosa semblant.

15 de febrer, 2005 23:04  
Blogger Nikochan diu...

Aplaudeixo els seus experiments d'avantgarde, monsieur Perelleau. Però el post me l'envia per correu, que m'havia quedat amb la roda de reconeixement i no penso conformar-m'hi.

15 de febrer, 2005 23:51  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal