22 de febrer 2005

Sant Jordi 1998-2005

Ara farà set anys, pel Sant Jordi de 1998, els senyors Orteu, Salvadó i jo mateix vam veure realitzat un vell somni: publicar un llibre pel Sant Jordi del 1998. Era la Petita Enciclopèdia Catalana, editada pel gentleman Jaume Vallcorba.

Les crítiques (poques) van ser bones; les vendes (poques), escasses; la repercusió (poca), mínima.

Aquells dies pels volts de Sant Jordi van ser inoblidables: entrevistes a gran nivell a Ràdio Blanes i al programa de la Mari Pau Huguet. El senyor Salvadó, tot sigui dit, es trobava al punt àlgid del seu via crucis emocional i, en públic, tendia a comportar-se com una ameba autista. Tot el contrari que el senyor Orteu, que acabava de tornar d'un viatge de recerca espiritual a la Índia, i es comportava en societat com un energúmen sapastre. Jo, com sempre, mesurat i discret, era blanc dels exabruptes del senyor Orteu.

Lluny queda aquella tarda en què vam presentar-nos al Monstseny, a casa de l'infravalorat actor de caràcter Dr. Soler per que ens gravés una falca promocional que utilitzaríem posteriorment durant la promoció del llibre a través de megafonia.

Recordo com si fos ahir quan empaperàvem de cartells amb la portada del llibre l'automòbil del senyor Orteu (un Seat Toledo que al seu temps era "la castanya") i com col·locàvem amb cura sobre el sostre uns megàfons de 3000 watts llogats a la UGT, secció audiovisual. Després vam arribar tard a l'esmorzar institucional amb l'editor i ens vam passar el dia Rambla de Catalunya amunt i avall fent sonar per megafonia l'atronadora i nassal veu del Dr. Soler: "Compri ara la Petita Enciclopèdia Catalana, dels enciclopedistes Orteu i Perelló i Salvadó i acostin-se a aquest vehicle on se la signaran els seus autors".

Aquell dia vam aprendre dues lliçons vitals:

1) Què és el fracàs.
2) Sentir 8 hores seguides una falca del Dr. Soler provoca malenconia contraproduent.

Recordo vivament una de les crítiques que ens van dedicar a un diari de Barcelona. La signava Julià Guillamon (o algú que no era ell). Deia: "No semblen d'aquí". Allò ens va omplir d'orgull, perquè no hi ha res més detestable que "semblar d'aquí", onsevulla que sigui "aquí".

Ara, set anys després d'aquell Sant Jordi, ens disposem a aprofitar una segona oportunitat amb el més que presumible best seller 'MIRLO ROJO'.

Tornarà l'excitació, el neguit, el "què em poso" i haurem d'evitar vells errors: 3000 watts de so no són prou watts.

6 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Fa pocs dies vaig trobar a l'E-mule un exemplar en pdf d'un pamflet anomenat "Per què no llegeixo?", ofert per un usuari que du com a nick "bperello". Sort que en tenim nosaltres, els pobres, d'aquesta bona gent que apropa la cultura a les masses.

I la meva pregunta és: faran el mateix amb "Mirlo Rojo"? Ho dic perquè fa ràbia robar un llibre al Corte Inglés, amb els riscos que això comporta, per després trobar-lo per casualitat a la xarxa p2p.

Finalment, m'agradaria que els esponjiformes fóssim els primers en publicar una entrevista promocional de "Mirlo Rojo". Després de deixar-nos penjats al carrer Urgell crec que ens ho deuen. En el fons sé que ens aprecien i que no els costarà gens fer-nos aquest petit, brut, trist, dissortat favor.

P.S. El tal “bperello” oferia també a l’E-mule una entrevista al senyor Orteu, feta per no sé quina publicació merescudament marginal. Només vaig llegir-ne el titular: Francesc Orteu: “no entenc com circulen cotxes per Travessera”. Suposant que el titular resumeix el tema principal de l’entrevista, entendran que llencés el document a la paperera de reciclatge més propera.

22 de febrer, 2005 01:05  
Anonymous Anònim diu...

I què se n'ha fet del Dr. Soler?

Era genial quan feia d'acordionista o corresponsal cansat o psicoterapeuta.

Però aquella època que es va fer mèdium va ser insuperable.

22 de febrer, 2005 17:05  
Anonymous emilio estefan diu...

Així la sra. TENAZ ja té pensada l'estratègia de Marketing pel llançament del "MIRLO ROJO"?
Ja tenen el Toledo a punt? Pensin que entre tots (i sempre que fos necesari) encara podriem trobar algun supermirafiori...o potser directament amb un dúmper...
per cert, com circulen cotxes per Travessera?

22 de febrer, 2005 22:20  
Blogger Nikochan diu...

Diu el senyor Orteu: "no acabo d'entendre (...) com per un carrer tan fantàstic com Travessera de Gràcia encara hi deixen circular cotxes, suposo que deu ser la mania dels botiguers que si tallen la circulació se'n ressent el comerç".

La culpa, doncs, és dels botiguers.

Em veig obligat a reconèixer que no vaig eliminar l'entrevista, és un material massa sucós com per despreciar-lo.

Ah, i no oblidin, senyors, que "hi ha molts punts de contacte entre l'humor i la religió". Tots sabem en qui pensava el senyor Orteu quan defensava aquesta tesi. Però no seguirem parlant de futbol, que no és el tema.

22 de febrer, 2005 22:38  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Nikochan:

no tolero que faci mofa de l'Àngel Casas ni que sigui subreptíciament. Efectivament hi ha punts de contacte entre la religió i l'humor. Miri si no el senyor Orteu, ultra-catòlic durant l'adolescència i "humorista" (sic) d'adult.

Molt em temo que els senyors Orteu i Salvadó m'amaguen quelcom sobre 'MIRLO ROJO', ja que no tinc ni la més remota idea de qui és la srta. TENAZ a què es refereixen contínuament. Sospito que em volen fer fora i continuar la feina com Orteu i Salvadó i Tenaz.

22 de febrer, 2005 23:03  
Blogger Nikochan diu...

Continuar la feina? Quina feina? Si aquí l'únic que publica regularment és vostè. Ho dóna tot per Tres, i a canvi descuida el seu weblog personal. Anorrea la seva pròpia individualitat per sotmetre's a una autoritat alienadora.

22 de febrer, 2005 23:19  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal