10 de març 2005

París I -Pròleg-

Suposo que hauran notat que he passat uns dies fora, ja que, si no escric jo, els repugnants idiotes Salvadó i Orteu són incapaços d'ocupar-se d'aquest estimable blog. Doncs bé: no tinc perquè amagar que he passat uns dies a París, la capital de França.
Han estat dies inoblidables, intensos i fructífers per a una persona sensible com jo. Hi vaig anar per buscar-hi localitzacions per al nostre novel·lot, TRES, i, alhora, per imbuir-me en l'ambient bohemi de Rimbaud, Hemingway, Henry Miller, Tolouse-Lautrec i Napoleó.
Com que hi ha molt per explicar he decidit anar a pams i ordenar les meves abundants notes de forma temàtica. Les aniré exposant gradualment, per no empalagar els nostres fidels lectors. També miraré d'il·lustrar els articles amb fotografies que, amablement, va fer la meva senyora durant el viatge. Aviso que les fotografies picants no seran publicades.

10 Comentaris:

Anonymous Antoni des de Sant Pol diu...

Existeixen realment els senyors Orteu i Salvador?

10 de març, 2005 15:36  
Blogger Esponjiforme.com diu...

Lamentablement sí.

10 de març, 2005 16:53  
Blogger Palangre diu...

El més esgarrifós de tot no és pensar en la possibilitat de que els senyors Orteu i Salvadó siguin una invenció de l'imaginatiu senyor Perelló, el més esgarrifós és llegir que existeix una senyora Perelló.

12 de març, 2005 00:17  
Blogger Palangre diu...

De fet el més probable és que la seva senyora sí que sigui una invenció.

12 de març, 2005 00:30  
Blogger Palangre diu...

En qualsevol cas ens alegrem de la seva tornada. De la de tots dos.

12 de març, 2005 00:31  
Blogger Nikochan diu...

EL CREPUSCLE DELS ÍDOLS

Acabem de veure al senyor Perelló fent de subnormal al programa del Casas Show. L'impacte ha estat brutal. Diuen que per desmitificar algú el millor és imaginar-lo cagant. És mentida: el que realment funciona és veure'l fent de subnormal al "Senyores i senyors".

No farem cap valoració moral de la qüestió. Demanem, això sí, que tinguin present el punt número nou de la "Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya".

12 de març, 2005 22:45  
Blogger Biel Perelló diu...

Veig que no ha entès la trama: no feia de subnormal, sinó de fill adoptat (amb traumes terribles). Desconec el punt nou d'aquest tractat, així com la resta de punts i el tractat en sí.

13 de març, 2005 01:47  
Blogger Palangre diu...

Admeto que un fill adoptat pel Pavlovsky ha de tenir uns traumes terribles, això sí que és veritat.

13 de març, 2005 11:08  
Blogger Nikochan diu...

Admeto que hauria d'haver estat més precís: on deia "fent de subnormal" hauria d'haver dit "fent el subnormal".
No entenc que precisament vostè, el més vàlid dels tres, hagi de ser qui pringui d'aquesta manera, i a més cobrant una merda (el que jo cobraria per sortir en aquest programa fent de subnormal adoptat no ho podria pagar ni el senyor Sardà).
Entenc perfectament que la professió de guionista a Espanya estigui desprestigiada, si ni tan sols els propis guionistes es respecten a ells mateixos.
Com a futurs guionistes d'èxit que els prendrem el relleu, els agraïm l'estat en què han deixat la professió.

13 de març, 2005 12:37  
Anonymous Anònim diu...

Com que els noto tensos, em permetré el luxe de llegir un fragment. Diuen que la música calma les feres, o algo així...

«Encantado de tenerlo a bordo lector, pero recuerde que en este metro hay un solo capitán. No saque la verga por la ventanilla ni haga señales obscenas con las hemorroides. Está prohibido usar la soga de señales para ahorcamientos frívolos y quemar negras en el lavabo antes de que se hayan aseado los demás pasajeros. No insulte al gerente de la oficina. Está obligado a recuperar las llaves del cagadero. Lo tiene siempre cerrado para que ningun extraño siniestro hurte mierda y ponga a los chicos de la oficina en una situación horrible.»

16 de març, 2005 23:10  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal