26 de maig 2005

Amsterdam I -Pròleg-

Quan em van anunciar que viatjaria als Països Baixos vaig pensar, pour descontée, que es referien a Liliput. Però no. De forma equívoca hom es referia a Holanda, per la qual cosa, el meu treball previ de documentació basat en Els viatges de Gulliver se'n va anar directament al guano.

Els holandesos són força diferents dels nans agressius que habiten Liliput però, tot i això, de seguida vaig agafar-li el pols a la fascinant ciutat d'Amsterdam. El resultat es pot resumir en una paraula: decebedor. ¿Què es pot esperar d'un poble que té com a màxima figura literària una nena que escrivia un diari d'amagat dels pares i dels nazis? ¿Què es pot esperar d'una ciutadania que es passa el dia prenent estupefaents, freqüentant prostíbuls i practicant l'eutanàsia?

Si a tot això afegim que hi vaig perdre l'encenedor, s'entendrà que a hores d'ara no vulgui tornar a Amsterdam mai més.

Tot i l'odi que sento cap a la ciutat dels canals, Amsterdam continua tenint una història; aquesta: un grup d'holandesos d'abans de Crist va arribar a la vora del riu Amstel i va fundar Amsterdam (del neerlandès "Amster", que vol dir petit rosegador domèstic semblant al ratolí, i "Dam", que és una exclamació que vol dir "maleït"). Anys més tard els romans hi van portar el blat i el cannabis i van marxar. Entre el 1500 i el 1800 va succeir quelcom desagradable amb el Comte-Duc d'Olivares i, finalment, durant la guerra de Bòsnia, uns quants Cascos Blaus van tolerar una matança de civils per part de l'exèrcit local. Tot plegat una història rica que ha convertit aquesta ciutat en la capital dels casaments homosexuals i dels ciclistes, en aquest ordre.