09 de maig 2005

Dels autors de 'No a Madrid 2012'

Després de l'excel·lent rebuda per part de les nostres àvies del best seller No a Madrid 2012 ens centrem i reprenem l'escriptura del pròxim bombasse editorial: TRES o les insòlites aventures arreu del món d'un vell, un nan i un invertit contra-natura.

L'èxit fulminant de No a Madrid 2012 (ja no es troba pràcticament a cap llibreria) ens anima a prosseguir amb una obra més ambiciosa, amb més paraulotes i on, finalment, puguin aparéixer Josep Lluís Carod Rovira i Oliver Khan. Fa un parell de dies la maquinària es va tornar a engegar i, sense dubte, aviat veurà la llum la nostra opus magna.

Estimats lectors, tot i saber que em jugo una denúncia dels meus amics i col·legues Salvadó i Orteu, els ofereixo en primícia un terç del capítol XXV de la Part Segona.

Després d’engegar successivament el netejaparabrises, tocar el clàxon, accionar el radio-fonògraf i fer saltar vàries vegades l’encenedor del salpicateur, Guilleminot va trobar finalment el contacte. El motor va retronar formidablement com un ogre que crida perquè la seva dona és un putot berbener. Uns quants moviments en fals més i el vell va aconseguir posar primera. Orteau no parava de donar indicacions confuses:

—A fons recte... bla, bla... precaució: ésser contingent a sinistra... bla, bla... aquest arbre d’aquí al davant pot ser real, però, què és «real» i què és «arbre»?... Bla, bla... Plató diria que anem de pet contra el món de les idees concretat en una paret... bla, bla...

I, pour descomtée, només pitjar el gas es van estimbar vectorialment contra l’edifici de duanes. Per sort el camió era de fabricació ucraïnesa i resistí prou bé l’explosió en cadena dels vint barrils de combustible.

Un cop extingides les paoroses flames, els tres aventurers van tornar a la cabina, ara convertida en una berlina descapotable. Es posaren en marxa de nou, amb les dificultats naturals que comportava haver perdut tres rodes, però amb un avantatge inesperat. Ara no calien les indicacions de monsieur Orteau, car el deplorable estat en que havia quedat el motor (que expel•lia un raig d’aigua bullint i amenaçava d’esclatar en qualsevol instant) no els permetia una velocitat superior a les vint iardes per hora i Guilleminot podia baixar del camió, avançar uns metres i palpar de primera mà l’orografia del terreny; després tornava a la cabina i, si era necessari, corregia el rumb. Gràcies a la prudent velocitat Danielowicz va deixar de sentir vertigen i es va poder concentrar en aguantar amb totes les seves forces la caixa del camió que, amb la violència de l’explosió, s’havia desprès totalment de la resta del vehicle. No era fàcil. Només podia aguantar-la amb una mà ja que l’altra la tenia ocupada en tapar el boquet immens del bidó d’aigua, que rajava a mansalva. La resta de béns havien pogut recuperar-los en un cert bon estat. La roba, per exemple. Van aconseguir salvar algunes mànigues i uns quants botons que, donat el cas, els podien servir per fer una funda de paraigües. Amb les armes no van tenir tanta sort. Al trobar-se al costat dels dipòsits de combustible s’havien volatilitzat totes a excepció d’un rifle de precisió amb mirilla telescòpica que, gràcies a déu, encara estava operatiu en un 5% i amb una mica de perícia es podia utilitzar de boomerang.

10 Comentaris:

Anonymous Edmundo Chang diu...

És un text realment corprenedor... No tinc paraules per definir la barreja d'emocions que el lector experimenta mentre llisca per aquestes línies, ratlles o retxes com vailet pel tobogà.
Enhorabona.

09 de maig, 2005 09:39  
Anonymous Erasme Vallhonrat Farran diu...

No entenc ni aprovo la proliferació de textos sense cap ni peus en un portuguès macarrònic en aquest (i d'altres) blogs.
Per altra banda s'han suprimit els comentaris a "Saigon i les Arts Gràfiques" on jo tenia intervencions destacades, que no eren en portuguès.
I una última cosa? A TRES, hi acaba ocorreguent alguna cosa? Perquè al ritme del fragment citat, la novel·la pot ser més aviat lenta i feixuga... I encara diria més: aquesta novel·la, es publicarà realment? Hi ha algun editor prou sonat?

09 de maig, 2005 09:50  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Erasme:

desconec totalment el tema dels comentaris desapareguts que esmenta. En tot cas recrimini-li-ho a l'autor del post, és a dir el miserable sr. Salvadó. Són famosos els seus extraordinaris i temperamentals canvis d'humor i llurs efectes col·laterals: canvi de nom del blog, el·liminació de comentaris, ingestió alarmant d'orujo...

La expansió de comentaris estrangers ens fa plantejar de publicar TRES exclusivament en portuguès.

D'altra banda em sembla francament fatal que vostè jutgi una novel·la èpica de més de 300 pàgines (fins ara) per un fragment minúscul de caire purament descriptiu. L'acció esquitxa la narració de forma constant. El nostre lema: acció, acció, acció, i quan sembla que no hi pugui haver més acció, encara una mica més d'acció.

Respecte a si es publicarà, això només està en mans dels avispats editors que es vulguin fer tremendament rics.

09 de maig, 2005 10:49  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Edmundo:

lectors com vostè són els que fan que valgui la pena compartir el farragós procés d'escriptura amb escòria de la magnitud dels senyors Salvadó i Orteu.

09 de maig, 2005 10:52  
Anonymous Vinicius Llorca diu...

Amigos catalãos:
Diferentemente do que foi publicado inicialmente na reportagem "Após mais de 5 horas, Rafael Nadal conquista Masters Series de Roma", Rafael Nadal venceu Guillermo Coria, e não Guillermo Nadal. A reportagem foi corrigida.
Obrigado.

09 de maig, 2005 14:38  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

Don Erasme,
Sàpiga que jo no he eliminat cap comentari al post "Saigon i les Arts Gràfiques", com vostè insinua. Si no hi apareixen no sé a què es deu.

09 de maig, 2005 16:17  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

Sr. Perelló:
Els meus canvis d'humor es deuen a factors mediambientals i econòmics exclusivament, i, tot i que li he de donar la raó en alguns dels exemples que ha posat, li recordo que vostè és qui ha canviat més vegades el nom d'aquest lloable blog.
Així que deixi de dir mentides.
Idiota, més que idiota.

09 de maig, 2005 16:21  
Anonymous Eustaqui Vargas Fenollar diu...

Sr. Salvadó,
Inexplicablement els meus comentaris al post de Saigon han tornat a aparèixer, la qual cosa m'omple de goig. Lamento haver-lo acusat de res.

Segueixi "cherchant l'homme" EVF.

09 de maig, 2005 17:09  
Anonymous Enriqueta Llopis (Cardedeu) diu...

He llegit amb delectació aquest bonic fragment de TRES, però no hi he sabut trobar l'escena lèsbica que ha creat tanta espectació en els cercles literaris, tan barcelonins com lisboetes, pel que puc veure.
¿Ens oferiran aviat un tast de la suara esmentada escena sàfica?

09 de maig, 2005 18:38  
Anonymous Anònim diu...

¿Com és possible que tinguessin les armes al costat del dipòsit de combustible? A cap cervell normal no se li acut aquesta distribució.

09 de maig, 2005 19:35  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal