29 de maig 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (VI): "EN FAVOR DE LA DONA"

(c) Gabriel Salvadó MMV
Dibuix on es mostra per primer cop la intel·ligència d'una dona (1858)



EN FAVOR DE LA DONA


Fins fa pocs anys s'ha menystingut la capacitat creativa de la dona, i se l'ha exclosa del món artístic i intel·lectual. Sortosament, però, els experiments del Dr. Jean-Martin Charcot (1825-1893) en el terreny de la histèria i les neurosis ens han fet veure el món amb uns altres ulls. Ara les dones ja opten amb igualtat de condicions a l'elevat món de les arts i la poesia. A Espanya, sense anar més lluny, Maria de la Pau Janer o Elvira Lindo en el camp de la literatura, o la gran dibuixant Roser Capdevila, en el de les Belles Arts, no queden gaire enrere de William Wordsworth o de Tiziano.

12 Comentaris:

Anonymous A. diu...

Sort que no hi ha cap dona que llegeixi aquest blog, senyor Salvadó, perquè, en cas contrari, potser s'hauria ofés del seu to irònic i -estarà d'acord amb mi-, segurament, no l'hauria entés.

Atentament,

A.

29 de maig, 2005 05:10  
Blogger Biel Perelló diu...

El seu post, miserable Mr. Salvadó, em sembla de mal gust i li prego que l'esborri immediatament ja que és insultant per a la intel·ligència de l'home. Tots dos sabem que les dones s'estremeixen quan hom els diu que són "intel·ligents com els homes" o que estan "guapes" o que s'han canviat el "pentinat", però no deixa de ser una estratègia burda per portar-les al llit. Si vostè se'n vol portar alguna al llit, utilitzi els mètodes habituals i no el nostre estimable blog.

29 de maig, 2005 15:50  
Blogger Nikochan diu...

Vostè, Perelló, és una mica mujirris. Deixi de censurar i escrigui alguna cosa, coi de gandul.

29 de maig, 2005 19:34  
Blogger serenets diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

30 de maig, 2005 13:48  
Blogger serenets diu...

Jo no sé que dir-vos, la veritat. A mi no m'ofèn això, de fet, ja no m'ofèn res.
Tenint en compte que aquest cap de setmana s'ha engreixat la meva llista d'homes q m'abandonen i fugen corrents...doncs ja no m'ofèn res.
M'he posat a pensar........i.......... caram!!!!
En 2 anys i mig m'han abandonat 6 homes...us voldria fer un petit resum i potser si me'n surto, una gràfica per treure estadístiques i probabilitats..... i potser així podria trobar explicacions a tot plegat.

A veure, si dos anys i mig són 30 mesos, dividim els 30 mesos entre els 6 homes em surt un 5. Això és un home cada 5 mesos...si d'això en restem les baralles dóna el mateix resultat, un 5. Pq justament no he tingut cap baralla amb ells, sinó q simplement han desaparegut.
Per tant, li restarem els dies q jo veig q la cosa no va bé (diguem q en una setmana jo ja ho detecto). Així doncs, em queden 19 setmanes de glòria. I si això li resto els dies que jo me'n vaig a fer la meva i que no estic amb ells ( contem que són 2 dies a la setmana) em queden 95 dies. D'aquests 95 dies la meitat te'ls passes pensant si tot va bé, i llavors et queden 47 dies i mig de felicitat.
Vaja, una quarentena......amb això arribo a la conclusió que els senyors em duren 40 dies.....quasi quasi el doble d'un cicle menstrual. Per tant començo a pensar si la meva feminitat té res a veure amb els homes, si aquests homes s'espanten quan ovulo o simplement sóc estranya i no hi ha deu q m'aguanti.
Les conclusions i les gràfiques si a cas, li deixo al sr. Perelló que potser hi entèn més.

Sr. Salvadó, li enviaré una foto meva pq la pengi en aquest blog com a reclam...igual així em surt algun pretendent que vulgui solucionar-me la vida.
Només s'accepten a partir de metges cap a munt

(no tinc res en contra dels informàtics però un metge m'aniria bé q sóc una mica hipocondríaca)

Petons
PONT9


(per cert abans he borrat aquest post pq no encara no m'hi aclareixo amb tot això)

30 de maig, 2005 16:08  
Anonymous Anònim diu...

Carai, Pont9, siguis molt benvinguda al post. Em sembla que feia mesos que no hi afegia cap comentari. Em sento tan feliç de llegir les teves reflexions impúdiques que no puc dir altra cosa que és una artista, que busques el teu públic i que, a fe de Déu que l'acabaràs trobant.
Orteu.

01 de juny, 2005 01:42  
Anonymous Anònim diu...

on diu és hauria de dir ets, abanda d'això, res més de moment.
O.

01 de juny, 2005 01:44  
Anonymous Anònim diu...

Jo encara afegiria que on diu "abanda" hauria de dir "a banda". Si no és molèstia, esclar.

01 de juny, 2005 02:46  
Blogger Biel Perelló diu...

Allà on diu "Anonymous" hauria de dir "Orteu", ignorant.

01 de juny, 2005 08:09  
Blogger Nikochan diu...

"Ets un artista, busques el teu públic i a fe de Déu que l'acabaràs trobant".

Aquestes foren les darreres paraules que li dirigí l'aleshores director de TV3 al senyor Orteu després de l'últim programa del "Persones humanes". Quins temps aquells, ai...

01 de juny, 2005 11:31  
Blogger serenets diu...

Senyors, ara si que m'he atabalat amb tot el que m'heu dit!!!
Suposo que al cap i a la fi només em volieu dir que ànims, oi??

Bé, es igual, sinó m'ho dic jo mateixa i em quedo tant ample.

Per què....... posar un anunci al diari buscant senyor sense deliris i coherent amb els seus actes.... això potser és anar una mica lluny oi?

Pont9

01 de juny, 2005 17:27  
Anonymous anònima diu...

He estat repassant tots els comentaris d'aquest blog. Per què el senyor Orteu només s'ha dignat a escriure quan ha aparegut una dona clarament desestabilitzada i, per tant, presa fàcil per als voltors? És això l'únic que el motiva? Tot i que el to d'humor constant que empren potser m'enganya, però crec que parlen d'uns bessons humans no virtuals. Sr. Orteu, no té prou feina canviant aquelles coses que porten els nens per retenir la caca i els orins i cuidant la seva muller com per dedicar-se a "pavonejar" davant desconegudes? Faci el favor: si vol participar en aquest blog (que incomprensiblement porta el seu nom com el primer de la llista, fruit d'una astuta operació de marketing)faciu sempre.

30 de juny, 2005 18:28  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal