08 de juny 2005

Retrets lletjos

He llegit per algun lloc uns retrets ben lletjos. Diuen que allà on la gent és culta, etc, els blogs mobilitzen milions de persones i fan dimitir presidents. I que aquí res de res.

El Washington Post va fer dimitir un president. Quants presidents han fet dimitir l'Avui, El Periódico, La Vanguardia, El Temps, El Patufet?

Aproximadament zero.

En canvi, l'ABC va fer dimitir el Conseller en Cap.

Potser és que a Catalunya no hi ha tradició d'aquest tipus. I no passa res. Tenim el Tió. Anem a la nostra. No ens agrada que els diaris facin dimitir ningú. Millor que recullin fites més agradables, com ara la foto dels 6 trilions de catalans i catalanes que van sortir al carrer per batre el rècord del Món de manifestants contra la guerra.

PS.- Senyor Salvadó: retiri immediatament la fotografia que adorna el peu de pàgina

9 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Senyor Salvadó, deixi la fotografia quieta. Qui és ell per manar res a ningú? Si treuen aquesta fotografia, la posarem nosaltres al Weblocke (l'he guardada al disc dur). No li convindrà pas el canvi, Perelló, nosaltres tenim molts més lectors (com ja sap i pot comprovar ara que hem activat els comentaris) perquè no escrivim en la llengua del Tió sinó en la de Gloria Fuertes.

08 de juny, 2005 23:17  
Blogger Palangre diu...

Sincerament

i no és per incordiar al senyor Nikochan, estic a favor de retirar la fotografia. Les animacions no fan bé a ningú.

La meva proposta és que deixin una foto sola foto estàtica (la dels ulls inflats a poder ser).

Gràcies

08 de juny, 2005 23:25  
Anonymous Enriqueta Llopis (Cardedeu) diu...

Amic Perelló,
M'ha emocionat el seu post. És una anàlisi racional de la situació angoixant de la cultura i de les relacions mitjans-poder en aquest país. M'ha fet pensar en Josep Ramoneda. Je vous embrasse. Només un dubte. Quan parla de Tió, ¿es refereix a Pere Tió, el periodista cultural de l'"Avui"?
(Si vous voulez je suis votre, mon p'tit Biel, mon homme.)

08 de juny, 2005 23:32  
Blogger Nikochan diu...

"Les animacions no fan bé a ningú" diu. Vostè que se'n fotia quan n'hi havia que defensaven que els Pokémon són satànics. Vostè que veia Campeones. Vostè que berenava amb Juana y Sergio. Vostè què sap.

M'agrada l'opció intermèdia. Però al Perelló que no me'l toquin.

08 de juny, 2005 23:36  
Blogger Palangre diu...

Señor Nikochan

Me expreso en mi idioma para que sea consciente del daño que me ha hecho. Pase lo de Campeones, pase lo de Pokemon, pues ambos son productos muy dignos y educativos. Pero no lo de Juana y Sergio. Eso no se lo consiento.

Ese tipo de subrpdoctos, como Doraemon, no son más que pornografía infantil que dañan la moral de nuestros hijos y hermanos pequeños. Y usted lo sabe bien.

Con Juana y Sergio un deporte tan sano como el Voleyball se convirtió en un aparador de tetamen y micropantaloncitos que no dejan lugar a la imaginación.

Y de la Shisuca en la bañera, oh, prefiero no hablar.

08 de juny, 2005 23:47  
Blogger Nikochan diu...

A mí Juana y Sergio me ponía, esto para empezar. En segundo lugar, Doraemon es un mito cultural ineludible que no ha dañado para nada la moral de mi hermano pequeño, al cual alude usted implícitamente, porque no se puede dañar lo que no ha existido nunca. Si quiere ejemplos de programas infantiles que dañan, recurra al Capità Enciam, pero no a los clásicos.

08 de juny, 2005 23:57  
Blogger Nikochan diu...

Y ya hablaremos de esto cuando lleguemos a casa. Ya hablaremos.

09 de juny, 2005 00:05  
Blogger Biel Perelló diu...

Em perturba comprovar que aquest blog i, particularment, aquest agut post d'anàlisi política i social, hagi esdevingut terreny abonat de petites endo-disputes. Senyors, no van aprendre res al BUP? No van aprendre a fer anàlisi de textos? El meoll de la qüestió no és si la fotografia ha de romandre intacta sinó com dinamitar l'stablishment d'aquest detestable país. Una miqueta de si us plau.

09 de juny, 2005 09:47  
Blogger Nikochan diu...

Vostès van intentar dinamitar l'entorn cultural del país fa uns anys, i el país els va dinamitar a vostès. Això ens ha convertit en nihilistes passius.

Quins temps aquells. Recordo amb especial nostàlgia aquell sketch en què el presentador del Persones Humanes havia de compondre un quadre a l'estil Tàpies amb l'ajuda del públic. Qui va ser la ment privilegiada que va escriure aquesta meravella?

09 de juny, 2005 09:56  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal