14 de juliol 2005

Enrique Fritzman: Cronologia (I)

Extret del llibre E. Fritzman's anthology: an ordinary approach de Mr. Nevil Rogers, esq. Publicat el 1923 per la London Legacy Press.

1883
Enrique Fritzman neix al port d'Amsterdam, fill d'André de Montparnasse i de Mildred Fynn. André de Montparnasse havia nascut a Armènia però, en convertir-se al judaisme per casar-se amb Mildred i nacionalitzar-se argentí, es va canviar el nom per Jacob Fritzman. Mildred Fynn era argentina, filla d'emigrants basco-sefardites.

1885
Primera gira mundial d'Enrique com a nen prodigi. Des de ben petit havia demostrat habilitats que el farien un virtuós de la pizza. Recorregué Europa i Amèrica del Nord fent rodar la massa amb un sol dit.

1886
La família s'estableix a Sant Petersburg. Enrique rep classes de llengua francesa i el seu pare és contractat pel Tsar com a catador de vins. Aprofitant el moment, funden la companyia Fritzman Hut, primera pizzeria russa. Dues setmanes després de la inauguració, la desgràcia cau sobre la família, ja que el pare mor, enverinat mentre catava uns vins mongols. Tot i la pèrdua, Enrique i la seva mare continuen el negoci familiar.

1889-1892
Primera Etapa Portuguesa.
Un decret del 1888 prohibeix les pizzes a Rússia. Enrique i la seva mare han de fugir a Portugal, on hi ha una gran demanda i un mercat verge. Primers poemes. Estudia piano, cultura clàssica i pesca submarina. Pocs mesos després d'arribar a Portugal, el pare contrau la rosa i el seu estat empitjora encara més. El cadaver és deportat. El petit Enrique demostra destresa amb el piano i amb el llaç agafant escamarlans però és en aquesta època que comença a dispersar-se i se'l pot veure en llocs diferents al mateix temps. Durant aquesta etapa freqüenta les tavernes del Barrio Alto de Lisboa i, amagat sota el pseudònim de Pedro de Souça, participa en competicions clandestines de fado. S'endinsa en el món dels mariners i estableix amistat amb el jove taxidermista Roberto Gonçales, qui li descobreix la bellesa de les postes de sol a la vora del Tajo i els encants de la vida nocturna.

1 Comentaris:

Anonymous Antoni des de Sant Pol diu...

Quina vida més trista, se li va morir dos cops el pare, si una vegada ja ha de ser dur, dues t'han de marcar per tota la vida.

14 de juliol, 2005 14:04  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal