15 de juliol 2005

Enrique Fritzman: Cronologia (III)

Extret del llibre E. Fritzman's anthology: an ordinary approach de Mr. Nevil Rogers, esq. Publicat el 1923 per la London Legacy Press.

Novembre de 1894

Nova desgràcia familiar: el seu pare mor en ser sepultat per un esfondrament a casa seva. Escriu Epitafi III, avui perdut.

1895
Tradicional Cerimònia d’Iniciació Sexual del País de Gal·les. Li donen un arc i tres fletxes i el deixen sol enmig de Cardiff; no podrà tornar fins que no compleixi setze anys. Es perd el seu rastre fins el 1898.

1897
Durant un míting a les mines, la seva mare pateix un nou intent de linxament. Aquest cop, però, encerten a ficar-li el cap dins la corda i mor.

1898-1907
Buenos Aires. Anys de Glòria.
Apareix en públic a la capital Argentina. Celebra nombroses conferències, on és admirat sobretot pel seu arc.

Setembre de 1898
Fritzman coneix Noelia Martí, amb qui es relacionarà fins el final de la seva vida de totes les formes possibles.

1901
Fritzman destrueix bona part dels seus manuscrits en una foguera, en un accés d'histèria després de veure un partit de futbol.

1904
Primer intent de suïcidi. Falla i, per error, mata un home que ni tan sols coneixia. Només li queden dues fletxes.

1905
La tomba de Mildred Fynn és profanada pel pare de Fritzman. Jacob Fritzman mor a la cadira elèctrica i rep un premi pòstum com a primer executat amb aquest mitjà. Enrique escriu Epitafi IV.

1908
La Dècada Ominosa.
Enrique trasllada la seva residència a França. Sol i abatut, s’aficiona a l’alcohol. Per sort, no se’l beu, només el col·lecciona. Això, però, serà la causa de la seva decadència econòmica. Depressió post-part.

1909
Escriu alguns poemes recordant Noèlia i lamentant-se no haver-li enviat la seva nova adreça. Viu sense cap amic a París. Troba una modesta feina com a neteja-vidres.

Gener de 1910
Aconsellat pel seu administrador, estudia pilotatge aeri. Aconsegueix la màxima nota en Escriptura de Lletres Al Cel Amb El Fum Del Motor. Cada dia s’enlaira per escriure N-O-È-L-I-A.

2 Comentaris:

Anonymous Antoni des de Sant Pol diu...

No és un excés que se li morís el pare 4 cops?

15 de juliol, 2005 11:31  
Anonymous anònima diu...

Senyor algo de Sant Pol: els pares són així, malauradament uns no els escull i sempre fan el que els dóna la gana encara que sigui desmesurat o extravagant. En Perelló i l'altre que l'amenaça ridículament dient-li "imbècil" o alguna altra patoxada, només fan un estudi rigorós del fets històrics i documentats. Deixi'ls fer la seva feina (que per això els paguen) i no els qüestioni alegrement si no en té proves, que els nanos s'hi esforcen.

19 de juliol, 2005 21:25  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal