21 de juliol 2005

Enrique Fritzman: Poemes (I)

Tango Núm. 1 (circa 1910)

Di'm, per déu, que m'has donat,
pèrfida atzavara, recotxinota lamelera,
que estic tan acabat
i ja ni sé pas qui sóc.
Que no t'importa res però res en absolut
que et truqui a altes hores de la matinada
i que desperti els teus pares plorant
i que em diguin que avui també dorms a casa d'aquell pringat.
Ganyepa guripa pitufa.
Que espero que te'nrecordis d'aquells dies
del meu piset de lloguer
i els encontres de rafinyé.
Ai, Borrell vuit dos,
primer pis ascensor.
Ai, gasela, turment i perdició.
Garrufa, pebet·ta descangaiada.
Que xungo i que potxo que estic;
més fet una piltrafa
que què sé jo què...
ai las! la mala vida!
Que ni els amics em truquen
per anar a fer cerveses,
i aquell gosset tan bonicó que em regalàs,
en veure'm acabat, l'altre dia es va ginyar i va pirar.
Que tot és mentida,
que sempre plou tard i malament,
que me tens de genolls
fet un sarape, un gigó, un mitjatropa.
Refraca tudora sincopera
mala dona gamèlia solé
malona fel·lona tanganera.
Ravel·lina fanaca ganyé

...
NOTA PER A EDITORS AVISPATS: Aquest poema forma part d'una
Antologia a cura del senyor Salvadó i de qui això escriu. Contactes aquí. Horari oficina. Ens desplacem.

1 Comentaris:

Anonymous Consultor en Marketing diu...

Senyor Perello. Eviti finals estil anunci de putes. Fa mal efecte. On en tot cas sigui mes explicit i ofereixi els mitjans de pagament disponibles.

Atentament,

22 de juliol, 2005 09:50  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal