13 de juliol 2005

Gent simpàtica que porta pistola

La simpatia dels empleats de seguretat als controls dels aeroports és per tots coneguda. Quantes anècdotes, quants moments divertits, de franca companyonia (si no empatia pura i dura) he compartit amb aquests professionals amb pistola.

Gràcies a la meva feina, els darrers mesos he hagut de trobar-me cara a cara amb ells una vintena de vegades i puc assegurar que és un autèntic plaer compartir amb aquestes persones el moment màgic de passar per sota el marc detector. Sempre que el travesso m'agafa una sensació estranya, com si hagués de canviar de dimensió, com si a causa de les radiacions (que sense dubte emet el giny) hagués de mutar per esdevenir un superheroi, com ara Batman o Gene Kelly.

A l'aeroport de Montreal vaig tenir la mala sort de portar "restes d'explosiu" al meu equipatge de mà i vaig ser arrestat durant aproximadament dues hores mentre la policia contactava amb la Interpol i regirava les meves maletes. Tot va ser una falsa alarma, un excés de zel, una anècdota. Durant aquelles dues hores interminables vaig compartir l'estona amb una policia italo-canadenca i amb un agent amb tics nerviosos i els puc assegurar que va ser tan gran la simpatia mútua que, en més d'un moment, vaig estar temptat de treure'm els pantalons per demostrar que em trobava molt a gust. Segur que ho haurien entès i, fins i tot, potser m'haurien imitat.

És més; el pròxim cop que hagi de fer cua per passar el control de seguretat em trauré els pantalons, els calçotets i em tiraré enrera la pell del prepuci per mostrar que no duc explosius plàstics adherits al gland. I l'hi penso posar a la cara a l'agent de torn, que segur que s'ho prendrà com una conya marinera, esclatarà en grans rialles i em donarà un amistós cop de porra a l'espinada.

4 Comentaris:

Blogger EVF diu...

De ben segur que, un cop nu, és el moment adequat per llançar a un guàrdia civil ben fornit aquella clàssica boutade de "portes pistola o t'alegres de veure'm". Sigui amb la pistola o amb la porra, ell sens dubte sabrà estar a l'alçada del brillant acudit.

13 de juliol, 2005 01:12  
Anonymous carol diu...

Hola!sóc jo!He rigut molt amb la última estrofa...paranoia:la red em fa por!T´envio una salutació cordial i aprofito per saludar a una senyoreta que viu a la Plaça de l´Ajuntament!Un petó!muak-muak.

18 de juliol, 2005 00:17  
Anonymous carol diu...

La por ha desaparegut!he triat l´opció correcta!he trigat un mes, aporx.,per decidir-me...m´he curat!

18 de juliol, 2005 00:23  
Anonymous carol diu...

Dónde dije "aporx." digo "aprox."

18 de juliol, 2005 00:24  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal