29 d’agost 2005

Capitalisme salvatge molt cuco

Acabo de fer un pas definitiu cap a la consolidació de la corporació Orteu i Perelló i Salvadó o Perelló i Salvadó i Orteu o com collons es diguin.

He afegit publicitat al nostre estimable blog. La poden trobar per allà baix. Sé que donada la naturalesa mesquina dels nostres lectors en particular i de la massa en general no veurem mai un duro, però tenia curiositat per veure quin tipus d'anuncis hi sortien. Segons els últims estudis científics, aquests anuncis es generen automàticament a través de la recerca aleatòria de paraules a la web.

Així doncs:

Maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, Orteu maricón, oè oè oè.
5 comentaris

28 d’agost 2005

Una cucada

Crec que estic esdevenit homosexual i em preocupa. Diuen els científics que la falta de carinyo i la manca d'atenció poden desembocar en una homosexualitat crònica. A mi fa molt que no em cuiden. Els senyors Orteu i Salvadó m'han abandonat i busco refugi en pàgines encantadores com aquesta, d'on he tret la idea de decorar aquest estimable blog amb un detallet cuco. M'agradaria felicitar el Ton per haver sigut capaç de fecundar la seva dona. Bona punteria, noi!
15 comentaris

25 d’agost 2005

Un efecte òptic o... fantasmes?

Avui he anat a buscar les fotografies del viatge que, recentment, vaig fer als Paradores Nacionales amb la meva senyora. Quan he arribat a casa i les he mirat, el cor m'ha fet un salt. A les sis fotografies que vam fer durant el viatge hi apareixen una mena de taques o formes vaporoses estranyes que, puc assegurar, no eren allà quan es van prendre les instantànies.

Sóc força escèptic pel que fa al món paranormal i no sóc supersticiós. Tot i això m'agradaria compartir amb tothom les fotografies, a veure si algú hi veu quelcom d'estrany o si només es tracta d'un efecte òptic.


Fotografia 1. Presa el 23/7/05 a les 12:35.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 37mm. Temps d'exposició 1/50 de segon.
Autor: la meva senyora.

Amb una mica d'atenció es pot veure a l'extrem esquerre una mena de "nebulosa" estranya. He descartat que es tracti d'una aberració òptica, ja que jo tenia el sol de cara.



Fotografia 2. Presa el 24/7/05 a les 10:13.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 72mm. Temps d'exposició 1/150 de segon.
Autor: la meva senyora.


Si ens fixem bé, just tocant la tassa que aguanto a la mà es veu un rar efecte com de "difuminat". He mirat els negatius i allà també hi surt.


Fotografia 3. Presa el 24/7/05 a les 14:56.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 50mm. Temps d'exposició 1/50 de segon.
Autor: la meva senyora.


Aquesta és més difícil de veure, però també la poso aquí, per si de cas. Al vèrtex dret de la imatge sembla com si la foto sortís "cremada". He descartat que sigui una perforació del propi negatiu.


Fotografia 4. Presa el 24/7/05 a les 19:20.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 28mm. Temps d'exposició 1/250 de segon.
Autor: la meva senyora.


Arribem a una que em té desconcertat. Si ens fixem als barrots de la barana, entre el tercer i el quart començant per l'esquerra a mi em sembla veure una mena d'"ombra" amb tot l'aspecte d'un mitjó.


Fotografia 5. Presa el 25/7/05 a les 20:05.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 37mm. Temps d'exposició 1/150 de segon.
Autor: la meva senyora.


Personalment aquesta és la que em fa ser més cautelós. L'"estela" que s'aprecia lleugerament a dalt a l'esquerra pot ser produïda per algun avió a reacció.


Fotografia 6. Presa el 25/7/05 a les 22:27.
Càmera Kodak Instant, objectiu de 300mm. Temps d'exposició 1/250 de segon.
Autor: la meva senyora.


En canvi l'última fotografia és la que em té més desconcertat. Potser sóc rebuscat, però tombant la fotografia 90 graus a la dreta es pot distingir una "figura" que a mi em sembla una X.

Repeteixo. Sóc escèptic, però per si de cas m'he comprat una katana.
13 comentaris

22 d’agost 2005

Avanç editorial

A finals de setembre, quan la feina m'ho permeti, inauguraré a la publicació bífida Lo Ave-struch una secció dedicada a la ciència i a la salut. Comptarà amb articles de científics de prestigi com Jorge Wagensberg, Manuel Toharia* o Biel Perelló. Els avanço alguns dels especials que publicarem:

Medicina:
-Ablación. Una terapia alternativa milenaria.
-Sangrías. La medicina natural no intrusiva que trata al cuerpo como un "todo".
-Onanismoterapia. Salud y bienestar al alcance de la mano. Últimos estudios: ensayos con prueba de "doble ciego" y usando manolas-placebo.
-Sacrificios rituales. Una técnica milenaria de los sabios Aztecas.
-Tabaco: la hierba mágica.
-Perellopatía: curar la fatiga crónica o las cefaleas a través de las relaciones sexuales con el señor Perelló.
-Exorcistas: "Tenemos derecho a formar parte del Colegio de Médicos".

Ciencia:
-Las teorías de Einstein se tambalean ya que no pudo evitar su propia muerte.
-Carl Sagan no era de fiar a causa de su peinado.
-Lo que la NASA oculta: ¿Por qué nos quieren hacer creer que la Tierra es redonda?

--------------
* Els noms de Jorge Wagensberg i Manuel Toharia s'han utilitzat com a reclam publicitari. En cap cas està confirmada la seva participació tot i que ens agradaria bastant.

6 comentaris

21 d’agost 2005

Demanda

Busco feina a partir de setembre. Preferiblement poc qualificada i que requereixi nul esforç mental. Abstenguin-se bromistes i Daniel Sánchez-Llibre.
19 comentaris

19 d’agost 2005

Em cago en els homeòpates

Era necessari. Punt final.
3 comentaris

17 d’agost 2005

Assaig de càntic per als senyors Orteu i Salvadó

Que no recordeu, amics, quan ens havíem de menjar el món? Serà, oh, amics meus, que el món se'ns ha acabat cruspint a nosaltres? Aquelles reunions al Happy Books, quan cadascú portava la feina de la setmana sota el braç, esperant el veredicte dels altres dos. Oh, amics meus! La realitat ens separa. Els deliris juvenils duren poc. Recordo amb nostàlgia quan el crit de guerra del senyor Orteu era "Per això som tres!". Ara, vostès dos són Tr3s D i jo aquí solet, morint de ràbia i de dolor i de pena. Quants projectes! Quants desenganys! Quantes portes que se'ns han tancat als morros i quantes ni tan sols hem gosat obrir! Ai quin dolor i quina pena! Quan fèiem les bessones enyoràvem la feina al Vang, quan fèiem el Night Club enyoràvem les bessones. I ara, qui no enyora el Night Club? Nosaltres no semblem d'aquí i no sé què coi farem aquí. Suposo que el Tr3s D. Llàstima de país que, a sobre de petit, és tarat. Perquè alguns encara pensen que ser seriós és l'antítesi de l'humor, com la nit és l'antítesi del dia i es pensen que són fenòmens incompatibles. Perquè aquí, en aquest petit país tan trist i dissortat, tan maltractat fiscalment, només riuen els que llegeixen El jueves o els que confonen ser de la broma amb tenir sentit de l'humor. I el sentit de l'humor és una benedicció del bon Déu, que ens fa suportable la feixuga feina de viure. I el sentit de l'humor està més a prop del calvinisme que de la rialla tonta. Dissortats aquells que han de riure d'amagat per no semblar fútils o aquells que es prenen massa seriosament a ells mateixos. Oh, quant dolor, quanta pena i quanta ràbia! I què divertit que era, és i serà, amics Orteu i Salvadó, mamonassos singulars.

Que Déu els beneeixi.

I don't care if it rains or freezes, long as I got my Plastic Jesus
riding on the dashboard of my car...
6 comentaris

15 d’agost 2005

Abducido ilegalmente

Testimonio de Merche A. C., madrina de un abducido:

Mi ahijado José Luis y su perro Groucho correteaban por las frescas colinas de Sineu, Mallorca, haciendo volar una cometa cuando de pronto vieron algo que los dejó escalofríos. La cometa se había tergiversado con un objeto que los miraba no a gran distancia del suelo, describiendo grandes esferas circulares. Groucho ladraba al objeto del ojo que trazaba esferas redondas cada vez más largas. Era un objeto brillante de no más de 16 colores, según me contó José Luis, aunque no sabría si creerlo porque es un gran muchacho pero ha salido a su tía Rosi y miente más que un bellaco. Groucho cada vez ladraba con más interés al objeto que, poco a poco, se había enredado definitivamente con la cometa de mi ahijado. Entonces, de golpe y pronto, un zumbido como de abejas eléctricas resonó por los alrededores y un brazo mecánico provisto de unas tijeras salió de la esfera que miraba a mi ahijado y al perro. El brazo que zumbaba intentó cortar el hilo de la cometa pero fue un vano fracaso. El zumbido se hizo tan estridente que el perro ladraba como los lobos y raspó a José Luis en el antepecho produciéndole un gran dolor. En ese momento la esfera los miraba enloquecida, cambiando drásticamente de color, subiendo y bajando a una velocidad invernal hasta que no pudo más y colisionó destruyendo casi por completo un manzano. José Luis estaba con un gran susto en las mejillas y se orinó de vientre encima. Groucho hizo acopio y también se orinó sobre las patas traseras. La esfera estaba en silencio, cuando de pronto se desenroscó una puerta lateral del objeto y de él aparecieron súbitamente dos seres de tamaño menor. Los dos llevaban escafandras y cartucheras y se acercaban repetidamente a mi ahijado que los observaba interesante pero con un claro terror.

Antes de establecer contacto alguno con mi ahijado se deshicieron del perro desintegrándolo con unos rayos profesionales. José Luis estaba tan miedoso que rompió en jadeos y pidió ayuda a los seres que se le acercaban rodeándolo por la izquierda.

Uno de los intrusos golpeó el cuerpo superior de mi ahijado con una herramienta oxidada y José Luis no pudo hacer nada mejor que caer inconsciente. Cuando recuperó los sentimientos se dio cuenta que no había soñado nada porque el hecho era real como el agua. Estaba en el interior de la esfera y todo le brillaba a sus alrededores. Cuatro seres pequeños y desnudos lo tocaban investigando y lo cubrían de pies a manos con saliva alienígena. José Luis lloró un rato y cuando dejó de llorar le dieron una paliza y lo lanzaron de la órbita al suelo.

Cuando mi ahijado se despertó otra vez, descubrió dolores por todos los huesos clásicos y vio cenizas en el suelo cerca de la cometa destrozada. Volvió a casa solo, sin Groucho y su madre le dio una azotaina antes de llevarlo a urgencias para que le reconocieran de los daños.
3 comentaris

13 d’agost 2005

Psicologia

Mm. Em penso que era Napoleó que tenia un retrat del seu enemic penjat a la paret. Se’l mirava dia i nit fixament.

És més.

L’estudiava. L’estudiava per conéixe’l.

Ha ha, quin paio el Napoleó... O era el James Brown?

Bah, tant se val!

Dos genis. Segur que el James Brown també tenia un retrat del seu enemic penjat a la paret. Segur.

En devia tenir molts. I no només per ser negre! I ca!

El James Brown es va adelantar a la seva època i, vulguis que no, això et pot portar problemes. Ja t’ho dic jo. Et busquen les pessigolles.

Tots els genis han tingut començaments difícils.

Els Beatles. Els Beatles sense anar més lluny. “Bah, sou una colla de rockers que no arribareu enlloc”.

Ha, ha, ha. Hosti, tu. El paio que els va dir això encara es deu estar estirant els cabells a la tomba.

Ell mort i els altres, mite’ls! Bé, el Lennon és mort... i el George Harrison també... però el McEnroe i els altres tres, com es diuen...?

Els Beatles viuran per sempre.

Jo tinc molt bona vista amb la gent.

Mai m’equivoco amb les impressions a primera vista.

Vaig sentir el Hey Jude i pam! vaig veure claríssim que els Beatles farien fama.

En canvi quan vaig conèixer la Genoveva ja vaig veure que era un tros de bruixa. Fins i tot abans de casar-nos!

Mai m’equivoco. Mai!

No necessito penjar-me retrats de la gent a la paret de casa per veure de quina pasta estan fets, hombre! Collonades!

Fins i tot quan em miro al mirall del lavabo, quan m’acabo de llevar, puc endevinar si serà un bon dia.

Caram si ho sé!

Ep, però de vegades és fotut.

De vegades entres a un local, fas un cop d’ull i en un moment veus que allò està ple de fills de puta. La mare que els va parir! Coi! Dissimuleu! No feu cara de fills de puta!

Per això a mi m’agrada portar ulleres de sol. Així t’han de mirar dues vegades per saber quin tipus de persona ets.

Les ulleres de sol... com us ho diria? ... Les ulleres de sol fan una personalitat més profunda.

Conèixer la gent és qüestió d’instint. És un do. O el tens o no el tens.

Mira, la meva filla té el do de la promiscuïtat, que és la seva manera de conèixer la gent, però jo tinc el do de clixar les persones. Flaca! a primer cop d’ull.

L’altre dia tot el veïnat anava escandalitzat perquè la del xalet d’amunt havia enxampat el marit amb la querida. “Ai, amb la cara de sant que té aquell home”, “Oh, no ho hagués dit mai”. I uns pebrots! Si ja deia jo que té una cara de putero que no se l’acaba! Hombre!

D’això els japonesos en diuen zinc, que és com una filosofia de veure l’aura que tenen les persones.

A El sexto sentido està molt ben explicat.

Doncs jo veig l’aura còsmica de les persones. El ying i el yang, que en diuen, eh?

O ets ying o ets yang. O ets bon paio o ets cabronàs. I a partir d’aquí, deixa’t d’històries. Els que són bons paios, ben a prop teu, i els que són cabrons, ben lluny.

“Bon vent i barca nova”, que diu un amic meu de Palafrugell... que, per cert, és un fill de puta.

Abans quan coneixia algú que no em queia bé d’entrada, feia l’esforç per crear una amistat.

Sí, noi, mira que era tanoca.

Era allò que veus que el tio és un malparit però penses “Va, dóna-li una segona oportunitat”. I normalment la segona oportunitat la utilitzava per putejar-te.

Amb els anys m’he tornat més madur.

Ara, si algú no m’entra bé, pues que li donin pel koala, que al món ja som més de 3.000 milions de persones, coi, ja trobaré algú que valgui la pena.

No, home, no! Que no es pot anar perdent el temps fent de “Hermanita de la Caridad”. Si et trobes un desgraciat, porta.

Així al final et quedes amb els bons de veritat. Els amics de l’ànima. Els que els hi tires l’encenedor a dins del còctel i riuen amb tu. O els que els hi prens la dona i després tan amics.

Aquests són els amics de veritat, coi!

Lo fotut dels malparits és que sempre s’ajunten amb la bona gent i es dediquen a putejar-los. Oh, clar! Si s’ajuntessin els cabrons entre ells s’autodestruirien! Sempre necessiten abusar de la bona fe.

Sabeu què us dic? Doncs que estic content de tenir aquest do de veure l’aura de la gent!

De petit somiava amb tenir raigs X als ulls i veure la gent despullada.

Ara que, posats a triar entre els raigs X i conèixer la gent a primera vista, em quedo amb la gent despullada. Descarat.

És curiós però quants més gintònics porto a cuestas més bona impressió em fa la gent.

----
Fragment d'un guió pel programa Night Club (A.C.S.) emès entre el 2001 i el 2002 al Canal 33.

3 comentaris

10 d’agost 2005

Crítica d'antidepressius

Paroxetina Mundogen 20mg

La Paroxetina Mundogen 20mg és el medicament genèric del famós Seroxat 20mg. Es presenta en un còmode envàs de 14, 28 o 56 unitats.

DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE
La Paroxetina és un medicament antidepressiu que pertany al grup dels "inhibidors selectius de la recaptació de serotonina". La Paroxetina Mundogen es pren per via oral, com és habitual. Són comprimits "amb coberta pel·licular EFG". Sense comentaris; pur màrqueting. No en feu cas. El producte, però, ens crema a les mans. Anem a veure de què està fet. No hi ha sorpreses: 20 mg de Paroxetina (D.O.E.)(hidroclorur hemihidrat) i quantitats residuals d'excipients: hidrògen fosfat de calci dihidrat, carboximetamidó de sodi, estearat de magnesi i (voilà!) Opadry YS-1-7003 (amb contingut de hipromelosa, diòxid de titani (E171), macrogol 400 i polisorbat 80). De moment anem bé; l'Opadry YS-1-7003 ens assegura compatibilitat amb una gran gamma de medicaments. Primer punt a favor de Mundogen!

EL MANUAL D'INSTRUCCIONS
Les instruccions es limiten al clàssic prospecte, imprès per les dues cares, afortunadament en espanyol. La lletra, malauradament, és petita i de difícil lectura per a les persones grans. La redacció és correcta i la informació suficient tot i que, per moments cau en obvietats i tendeix a la divagació.

VERSATILITAT PER A TOTHOM
La Paroxetina ha demostrat ser un medicament tot-terreny. Però, anem a pams: qui la pot prendre? Està indicada en el tractament de depressió, trastorns obsessius compulsius, trastorn per angoixa, fòbia social, trastorn d'ansietat generalitzada. En una paraula: versàtil.

INSTAL·LACIÓ
Les dosis diàries poden variar entre els 20mg i els 50mg, segons prescripció mèdica. Nosaltres l'hem tastada en dosis de 20mg.

PRIMERES IMPRESSIONS
Com és habitual en aquest tipus de medicaments, els primers efectes que vam notar van ser els secundaris, que es poden presentar en una amplíssima gamma: cansament, taquicàrdia, restrenyiment, diarrea, falta de gana, disfunció sexual... En el nostre cas només van ser restrenyiment i falta de desig sexual. Els efectes beneficiosos de la Paroxetina són imperceptibles en el dia a dia, però al cap d'unes setmanes el medicament ja està fent efecte.

LA POLÈMICA
El Seroxat va passar de ser el medicament miraculós, segons alguns, a una enganyifa, segons altres, en qüestió d'anys. Es va presentar com la solució a la fòbia social, un trastorn, segons recents revelacions, és un bluff. La Paroxetina, com a genèric del medicament de GlaxoSmithKline, també està sota sospita. Nosaltres no opinem al respecte.

FUNCIONA?
Després de seguir un tractament llarg és complicat discernir quins efectes provoca la Paroxetina a l'organisme. No obstant això, i segons hem pogut constrastar, alguns efectes curiosos que sí es poden atribuir al medicament són: menys oscil·lacions dràstiques en l'humor, somnolència davant situacions indesitjades, passotisme en situacions aparentment delicades.

ELS "PROS"
-Els mateixos que el Seroxat: presumible millora en l'equil·libri anímic.
-El preu. La capsa de 56 comprimits surt a 42'04€. Wow! Mundogen juga fort!

ELS "CONTRES"
-Les polèmiques que l'han esquitxat.
-Possible creació de dependència.
-Possible aparició d'altres trastorns latents.
-Possible desenvolupament de conductes agressives.
-Inapetència sexual.

VEREDICTE
Intentant ser objectius, la qual cosa no és fàcil sent-ne usuaris, la Paroxetina és un medicament correcte, d'aquells que "va fent". Aquest pot ser el seu gran defecte o la seva gran virtut, segons es miri. En definitiva una compra que no aporta res de nou però que ajudarà els més depres.

La nostra puntuació: 4 Senyors Salvadó's sobre 5

6 comentaris

08 d’agost 2005

Antonius vs la Mort



A la vora del llac, envoltat de boira, Antonius Block reconegué la figura de la Mort. S'hi acostà lentament fins al seu costat. L'Eterna no portava dalla i el seu rostre no era una calavera; era pàl·lida, de mirada profunda i serena. Antonius Block, per la seva banda era alt i prim, amb faccions anguloses, etc. S'hi semblava un ou a Max Von Sydow.

Sabia que s'havien d'enfrontar en una partida d'escacs, però, incomprensiblement, la Mort, la Que Tot Ho Acaba, li va assenyalar unes raquetes. Antonius va ajudar la Mort a muntar la xarxa, no sense dificultat, ja que van haver de buscar una pedra gran per clavar al terra els pals per subjectar-la. Després van invertir una estona que va semblar eterna en dibuixar les línies del camp arrossegant els peus per sobre l'herba mullada, per aixafar-la.

Després d'un piloteig d'escalfament, on van comprovar que la pista estava rapidíssima, el sorteig va voler que fos la Mort qui saqués primer. La boira no ajudaria gaire a l'espectacle, ja que feia francament difícil veure l'adversari a l'altra banda del camp. Tot i això va començar el partit.

La Mort va demostrar que tenia un servei més que correcte; potent, tot i que poc precís. Malgrat això, Antonius pràcticament no va rascar bola en el primer joc, que es va embutxacar en blanc la Mort.

Antonius al servei es va mostrar irregular i va mantenir-lo amb dificultat, amb pilotejos llargs al fons de la pista, amb intercanvi de passing shots i alguna pujada esporàdica a la xarxa. A poc a poc, però, Antonius Block s'hi va anar trobant més còmode, sobretot a partir del cinquè joc, quan la Mort va demanar temps per unes molèsties a l'espatlla. Per si no fos prou, quan el marcador mostrava un compromès cinc a quatre a favor d'Antonius que, a més, servia per guanyar el set, a la Mort se li va trencar el cordatge de la raqueta.

Com era de preveure, Block s'apuntà el primer set per sis a quatre en només trenta vuit minuts.
14 comentaris

El rebost de Parece que Perelló i Salvadó i Orteu están escribiendo un blog

Seguint la moda desaforada, incomprensiblement exitosa, de lliurar-se a l'onanisme estomacal, altrament anomenat "gastronomia" i omplir planes i planes de receptes obscenes, quan no ridícules, que s'engloben sota el detestable canon de la "cuina mediterrània", encetem la nostra pròpia saleta per a gourmets, homosexuals, dones i altres éssers superiors d'altíssima sensibilitat. El primer títol que vam barahar va ser "La cuina Down" però ens va semblar amb poc ganxo. Finalment "El rebost de Parece que Perelló i Salvadó i Orteu están escribiendo un blog" va ser el títol definitiu; no per ganxositat, sinó per seguir l'estela dels guanyadors.

La recepta d'avui:
Coca-cola amb gel

TEMPS DE PREPARACIÓ: Moderat
C.I. REQUERIT: Per sobre de 6

INGREDIENTS (per a 4 persones):


per a la Coca-cola:

-2 litres d'aigua carbonatada
-sucre
-colorant E-150d
-acidulant E-338
-aromes (incloent-hi cafeïna)

per a la guarnició:

-glaçons de gel

PREPARACIÓ:

Barregem tots els ingredients fins aconseguir un líquid fosc, viu i atractiu. El servim en gots individuals, acompanyant-lo amb glaçons de gel à la saizon.

SUGGERIMENT DE PRESENTACIÓ:

Afegir rodanxes de llimona fresca, comprada al mercat a preu d'or.

ET VOILÀ

BON APPETITE!
5 comentaris

Una notícia bona i una notícia tràgica

Sintonitzant la BBC amb el meu transistor d'ona curta acabo de sentir notícies esperançadores. Sembla ser que els aliats han aconseguit bombardejar l'interior del Japó i que això pot suposar un fort cop per a la moral dels nipons. Pel que he pogut entendre (interferències amb una emissora de música caribenya) el bombardeig ha estat de pare i molt senyor meu. Han arrasat una ciutat anomenada Horishima i no han deixat pedra sobre pedra. Que n'aprenguin! L'esperança de la fi de la guerra s'acosta.

La notícia tràgica és que dues turistes angleses han mort asfixiades en quedar atrapades als seus llits plegables mentre descansaven a un apart-hotel de Benidorm.
1 comentaris

06 d’agost 2005

De com s'escriu una novel·la

El títol d'aquest interessant post està copiat del títol d'un llibre de la meva àmplia biblioteca, escrit per Màrius Serra. És un llibre pel qual sento un carinyo especial, ja que està signat per l'autor, amb qui m'uneix un vincle d'admiració i estricta simpatia des que ens vam conèixer allà pel 1998. Per qui no l'hagi llegit, diré que De com s'escriu una novel·la és un llibre entretingut, interessant, però sobretot un fiasco, una enganyifa, una maniobra comercial astuta. Confiava en trobar-hi alguns trucs magistrals per escriure una novel·la, tal i com es pot extrapolar del títol, però resulta que el mètode emprat per M. Serra per escriure una novel·la és que l'hi acabin els lectors. Malaguanyada lliçó!

El motiu principal pel qual els senyor Orteu (estrafolari gnom hiperactiu), Salvadó (neurastènic maniaco-celta-depressiu) i jo mateix vam engegar aquest estimable blog va ser per compartir amb l'opinió pública el procés d'escriptura del nostre magne novel·lot TRES. Aquí no hi ha lletra petita ni enganys miserables com els del bon amic Serra. No demanarem als lectors que acabin la nostra novel·la. No ens semblaria ètic i, a més a més, desconfiem profundament de les qualitats literàries de l'opinió pública. És més, creiem contundentment que l'opinió pública és una merda; una massa ociosa que hauria de ser fulminada de la terra per alguna força superior, com ara jo mateix.

Però no ens desviem del tema. TRES es troba dormint al llimb o al disc dur de la computadora del senyor Orteu. I el meu talent, la meva creativitat, la meva modesta genialitat no poden dormir. Necessiten canalitzar-se en formes no onanistes. Així doncs, com vaig anunciar fa un temps, he començat a treballar en un projecte literari individual. Ja que, momentàniament, no puc compartir amb els lectors el procés d'escriptura de TRES, compartiré amb ells el procés d'escriptura del meu projecte. D'aquí el títol del post: De com s'escriu una novel·la.

1ª lliçó: llegir molt, ni que siguin blocs, o blós, o uelós. Per començar recomano el bló de J. D. Salinger, que du el sorprenent títol d'El blog dels meus collons trinxats. En sóc fan. Li atorgo una puntuació de quatre sobre cinc. Quatre Senyors Salvadó's.

---
PS.- Subhasto el llibre De com s'escriu una novel·la signat per l'autor; preu de sortida, 1'20 €.
4 comentaris

05 d’agost 2005

No a Madrid 2012: bonus track

Per tots aquells centenars de milers de desenes de persones que van comprar el nostre best seller polèmic No a Madrid 2012 aquí va un bonus track inèdit. Es tracta del final original. Motius que ara no venen al cas van fer que fos substituït pel que es va publicar finalment. Tot i el risc de ser demandat pels estúpids Orteu i Salvadó, el poso a disposició pública. El text correspon, exactament, a la pàgina 110 del llibre.

(...)

—Ei, que jo em quedo.

Aquesta escena il·lustra com persones de diferent origen poden conviure. Fixem-nos que és allò que els fa més diferents, és a dir la genètica i la biologia, justament allò que, deixada anar, fa que s’uneixin. Per tant, les diferències racials, més que crear barreres, causen curiositat en els individus empenyent-los a aparellar-se amb individus d’altres espècies, en aquest cas, madrileños.

I així ens trobem els tres en una oficina de Bank of Cayman Limited veient com un de nosaltres retira una important suma de diners del compte corrent per abonar dos mesos per avançat i dos mesos de fiança per al pis de l’Encarni.

Els quatre passegem per la plaça de Castilla, dos de nosaltres discretament unes passes per davant dels enamorats, que caminen amb les mans llaçades.

Tots tres investigadors estem d’acord que aquest informe va arribant al final del seu recorregut i ens trobem en la obligació de treure conclusions definitives. Per això, actuant en conseqüència, adquirim un bono-bus* a un estanc amb la tarja del senyor Samarantxi, i agafem un bus, el 155, que fa el recorregut Plaza de Castilla-El Soto. Durant llargs minuts romanem en silenci, veient com el paisatge urbà de Madrid es va transformant en paisatge autopístic: La Paz, l’estació de Metro de Begoña, la N-I, la Plaza del Soto i, finalment, arribem al lloc idoni per a treure conclusions: La Moraleja.

—Querida Encarni —diu un de nosaltres— Madrid es precioso, pero no es nada comparado con tus codos.

Els altres dos de nosaltres, per discreció, fan veure que no han sentit res i miren de treure'n la conclusió més important de totes: ¿com culleres se surt d'aquí?

Els dos de nosaltres que no estan enamorats de l'Encarni han pres prou notes per acabar aquest estudi i tenen prou raons per concloure que els Jocs Olímpics de Madrid són una farsa força inconvenient. Ara, a La Moraleja, han de prendre la determinació de tornar a casa, a la Barcelona natal on no ha nascut cap dels tres però que al capdavall és la ciutat que els uneix i que els ha vist envellir i malbaratar la seva vida. A La Moraleja és on tot es decideix, on han d'agafar un taxi que els dugui fins a Barcelona mentre reflexionen sobre tot el que han après llegint molts llibres i visitant in situ la ciutat mora que esdevingué capital d'un imperi quixotesc, altrament dit Espanya, que només existeix a la ment dels infants, dels borratxos i dels bojos.

---------
*Tarja de transport que, mitjançant perforacions i/o ablacions, es bescanvia com a títol unipersonal.
6 comentaris

03 d’agost 2005

TRES: Dramatis personae

Mentre els desconsiderats Salvadó i Orteu perden el temps en un ambiciós projecte televisiu que s'arrossega sense pena ni glòria pels averns dels índexsos d'audiència què s'assemblen a zero, jo mantinc viu el caliu que de ben segur ha de revifar la flama de l'escriptura de TRES, el nostre novel·lot. Com que sé que aquest projecte està aixecant una polseguera i una expectació més que notable en tots els àmbits, diguem-ne, "literaris" del, diguem-ne, país, em sembla oportú i de justícia obsequiar els milers de desenes de fans (tal volta prematurs) del novel·lot TRES amb un aperitiu del que s'hi trobaran a les primeres pàgines del llibre; és a dir, el Dramatis personae o, per a aquells que no coneguin el grec, el Cast of characters. Val a dir que aquest Cast personae és rigorosament temporal i, tractant-se d'un work in progress, només hi apareixen els personatges que, a dia d'avui, han passat per les més de 300 planes que portem escrites.

DRAMATIS PERSONAE
PER ORDRE ALFABÈTIC


ABDELSAHAM, comandant de l’Ouceill du Mesopotamie. Mort en accident.

ATEM-UNANGENEHMER, KLAUS VON, almirall de l’exèrcit prussià. Adversari de Bedrich von Singenfische.

CAROD-RPOVIRA, MISTER, patriota català que tragué de la presó Danielowicz.

CARTER, HOLE, arqueòleg nordamericà.

CÉSPEDES, WILFREDO, comandant del Tercer Escamot Violent de l’Exèrcit Txungo de Sa Majestat Josep Lluís III de Kènia.

CINTO LO PERDIUER, treballador de La Hielera Continental de Chátiva.

CLEARWATER-REVIVAL JR., CLARENCE, habitant de la civilització subterrània de Charlestown o Charleston. Negre educat.

CU-CU, EMILE, amant difunt d’en Danielowicz.

DANIELOWICZ, MARE D’EN, dona misteriosa.

DANIELOWICZ, PARE D’EN, no se’n sap gaire cosa.

DANIELOWICZ, VICENTE, folklorista, invertit, fumador de pipa.

DYNAMO I, Ex-rei noruec explotat accidentalment per una bomba transportada per Guilleminot.

GAITERO III, Príncep de Montecarlo, cap de turc dels prussians en el seu intent de desencadenar una guerra mundial.

GOLDEN GATE, gat ros i borni, ex-primer ministre de l’executiu noruec. Mort i resuscitat. Assassinat per monsieur Orteau. Enemic irreconciliable d’en Mujer i, després, aliat indisoluble.

GRIFFITH, ANUS, fill mongòlic del famós director de cinema David Wark Griffith.

GRIFFITH, DAVID WARK, director de cinema nord-americà de rodatge al llac Victòria.

GROTO, HAALS, periodista noruec, políglota, polèmic. Àrbitre cubista. Va seguir el judici contra Orteau i Guilleminot.

GUILLEMINOT, FABIENNE, ex-jardiner dels Danielowicz, tutor d’en Danielowicz i monsieur Orteau en el passat. Possiblement jueu. Pateix incontinència i accessos de vòmit. Vell.

HMJELINSKI, DOCTOR, metge que atengué monsieur Orteau durant un temps i que donà peu a la llegenda d’en petit grincheux.

HORVÁTH, JAROSLAV, visionari. Conegut d’en Danielowicz.

JOSEP LLUÍS III, Sa Majestat keniata. Monarca legítim a l’exili.

KALMENSEN, MINGO, il•lustrador estràbic que acompanyà Haals Groto durant el judici contra Orteau i Guilleminot.

KAMENOGORSK, JEAN-BAPTISTE, agent doble, espia, advocat a Xàtiva d’en Danielowicz. Perdé les cames en una operació llampec a Malta. Ell sol ha provocat una situació tensa a Europa. Utilitzat per Prússia per recuperar un valuós mapa.

KHAN, SIR OLIVER, teutó que acompanya mister Carod-Rpovira.

MANOLÍTEZ, General rebel de l’exèrcit espanyol. Vol fer fora el rei legítim i posar-ne un de nan i amb el membre tort. Aliat de Wilfredo Céspedes.

MANUÉ, cap maricó d’una tribu xula.

MARTHA, OH, LA VELLA MARTHA, probablement puta.

MATHIAS BAMBINO, gat. Segon Primer Ministre de Noruega després de la “mort” del seu predecessor. Legítim rei de Noruega després que Guilleminot abdiqués.

MIGUELA, mare fictícia d’en Guilleminot.

MOHAMED, moro.

MONTSERRAT, LA LEGIONELA, líder clandestina del Partit Comunista Cubà.

NELSON DA NASCIMENTO, HORATIO, capità del Haarlem Globetrotter.

NOBEL, ALFRED, un dels pares de la Dinamita™. En salvar la vida a Guilleminot i Orteau a causa del seu extraordinari parecid amb el vell, rebé com a compensació una part del regne de Noruega anomenada Suècia.

ORTEAU, MONSIEUR FRANÇOIS D’, filòsof d’alçada molt curta, molt conegut pel seu penis minúscul. També conegut pels sobrenoms de Petit tordu grincheux o Mujer.

PIRRAÑO, pagès irat, amo de l’hort on Danielowicz, Orteau i Guilleminot foren enxampats un cop robant préssecs.

POLLA DE GAUGIN, LA, conjunt d’havaneres assistent a la coronació de Guilleminot I.

PRIANTE, TONI, actor de mig pèl allotjat al Habbo Hotel d'Oslo.

RAPPER, futbolista anglès.

REQUENA, amic xativenc d’en Danielowicz. Va morir per sobredosi de tabac.

RIGOLETTO, acordionista de l’Havana.

RIPPER, futbolista anglès.

SEROTONINE, DOCTOR, metge noruec que va atendre Danielowicz quan expulsava escuma per la boca i per l’anus i que posteriorment li oferí la possibilitat de psicoanalitzar-lo.

SINGENFISCHE, BEDRICH VON, tinent d’hússars d’assalt de l’exèrcit prussià. Persegueix un valuós mapa. Aliat de Kamenogorsk. Enemic de Céspedes. Buscà l’ajut de Guilleminot de Noruega en va.

SOBRECÀRREC DEL HAARLEM GLOBETROTTER, mariner que aconseguí feina per a monsieur Orteau com a intèrpret a bord del vaixell.

SPERRA, MOSSÈN MPÀRIUS, enigmista cristià. Mag de les paraules. Prestidigitador de mots.

ÚRSULA, tieta de Danielowicz.

XIRGAU, MOSSÈN, cap d’una famosa i luctuosa expedició al Pol Nord a bord del trencaglaç Ñuh.

XIRGU, MARGARIDA, pregonera de la coronació d’en Guilleminot.

Etiquetes de comentaris:

14 comentaris

02 d’agost 2005

Biel Perelló: Historial de desastres sexuals (Pròleg)

1977:
18 de gener, 23 de març.

1984:
14 de febrer.

1990:
7 de març, 2 d'abril, 28 d'abril, 7 de maig, 9 de maig, 14-15 de desembre.

1992:
1 de gener, 3 de febrer, 7 de febrer, 19 de febrer, 18 de març, 4 d'abril, 2 de maig, 20 de maig, 2 de juny, 3-14 de juny, 18 de juny, 26-27 de juny, 1 de juliol, 7 d'agost, 20 de setembre, 6 de desembre, 21 de desembre.

1993:
1 de gener, 1 de febrer, 8 de març, 5 de maig, 14 de maig, 18 de maig, 19-24 de juny, 21-22 de juny, 1 de juliol, 8-9 d'octubre, 25 d'octubre, 5 de desembre, 6 de desembre, 13 de desembre.

1994:
1 de gener, 19 de febrer, 9-10 de març, 29 de març, 30 de març, 31 de març, 5 d'abril, 6 d'abril, 15 d'abril, 19 d'abril, 26 d'abril, 12 de juny, 8 de juliol, 14 d'agost, 15 d'agost, 27 d'agost, 10 d'octubre, 13 de novembre, 28 de novembre, 29 de novembre, 30 de novembre, 17 de desembre.

1995:
1 de gener, 23 de gener, 25 de gener, 1 de febrer, 23 de febrer, 25-26 de febrer, 8 de març, 14 de març, 20-21 de març, 26 de març, 4 d'abril, 9 d'abril, 28 d'abril, 1 de maig, 11 de maig, 31 de maig, 12 de juny, 15 de juny, 27 de juny, 1 de juliol, 12 de juliol, 17 de juliol, 13 de setembre, 25 de setembre, 13 d'octubre, 17 d'octubre, 24 de novembre, 8 de desembre, 13 de desembre, 14 de desembre, 20-21 de desembre.

1996:
1 de gener, 17 de gener, 18 de gener, 31 de gener, 1 de febrer, 26 de febrer, 1-2 de març, 5 de març, 6 de març, 27 de març, 29 de març, 1-2 d'abril, 19-20 d'abril, 22 d'abril, 8 de maig, 13 de maig, 22 de maig, 23 de maig, 1 de juny, 10 de juny, 14-15 de juny, 21 de juny, 25 de juny, 27-29 de juny, 1 de juliol, 24 d'agost, 25 d'agost, 30 d'agost, 16-17 de setembre, 27 de setembre, 1 d'octubre, 2 d'octubre, 5 d'octubre, 8 d'octubre, 13 d'octubre, 14 d'octubre, 20 d'octubre, 28 d'octubre, 4 de novembre, 7-9 de novembre, 11 de novembre, 20 de novembre, 25 de novembre, 27 de novembre, 4-5 de desembre, 9-13 de desembre, 10 de desembre, 13-14 de desembre, 16 de desembre, 19 de desembre.

1997:
1 de gener, 22 de gener, 15 de febrer, 19 de febrer, 24 de febrer, 25 de març, 26 de març, 16 d'abril, 17 d'abril, 24 d'abril, 29 d'abril, 6 de maig, 12 de maig, 26 de maig, 2 de juny, 4 de juny, 10 de juny, 16-17 de juny, 24 de juny, 2 de juliol, 16 de juliol, 22 de juliol, 23-24 de juliol, 2 d'octubre, 20 d'octubre, 11 de novembre, 22 de novembre, 26 de novembre, 1-10 de desembre, 3 de desembre, 4 de desembre, 8 de desembre, 12 de desembre, 12-13 de desembre.

1998:
1 de gener, 18 de gener, 21 de gener, 28 de gener, 2 de febrer, 5 de febrer, 8 de febrer, 11 de febrer, 13 de febrer, 16 de febrer, 18 de febrer, 21 de febrer, 23 de febrer, 25 de febrer, 28 de febrer, 9-10 de març, 18 de març, 4 d'abril, 19-20 d'abril, 2 de maig, 20 de maig, 2 de juny, 3-14 de juny, 8 de juliol, 12 de juliol, 17 de juliol, 17 d'octubre, 13 de novembre, 13-14 de desembre, 21 de desembre.

1999:
1 de gener, 22 de gener, 26 de febrer, 20-21 de març, 23 de març, 25 de març, 15 d'abril, 19 d'abril, 7 de maig, 9 de maig, 18 de juny, 26-27 de juny, 22 de juliol, 23-24 de juliol, 24 d'agost, 2 de setembre, 18 de setembre, 20 de setembre, 21 de setembre, 25 de setembre, 29 de setembre, 30 de setembre, 1 d'octubre, 2 d'octubre, 5 d'octubre, 8 d'octubre, 13 d'octubre, 14 d'octubre, 20 d'octubre, 28 d'octubre, 11 de novembre, 22 de novembre, 26 de novembre, 1-10 de desembre, 8 de desembre, 20-21 de desembre.

2000:
1 de gener, 23 de gener, 1 de febrer, 19 de febrer, 27 de març, 9 d'abril, 29 d'abril, 5 de maig, 14 de maig, 19-24 de juny, 21-22 de juny, 27 d'agost, 27 de setembre, 25 d'octubre, 11 de novembre, 24 de novembre, 4-5 de desembre, 9-13 de desembre, 19 de desembre.

2001:
1 de gener, 22 de gener, 3 de febrer, 7 de març, 29 de març, 1-2 d'abril, 24 d'abril, 18 de maig, 12 de juny, 1 de juliol, 13 de juliol, 14 de juliol, 15 de juliol, 17 de juliol, 18 de juliol, 27 de juliol, 25 d'agost, 30 d'agost, 16-17 de setembre, 10 d'octubre, 7-9 de novembre, 28 de novembre, 5 de desembre, 13 de desembre, 17 de desembre.

2002:
1 de gener, 31 de gener, 25-26 de febrer, 14 de març, 31 de març, 6 d'abril, 22 d'abril, 1 de maig, 11 de maig, 31 de maig, 12 de juny, 15 de juny, 27 de juny, 16 de juliol, 13 de setembre, 8-9 d'octubre, 20 de novembre, 29 de novembre, 3 de desembre, 10 de desembre, 12-13 de desembre, 16 de desembre.

2003:
1 de gener, 5 de gener, 6 de gener, 16 de gener, 19 de gener, 23 de gener, 24 de gener, 25 de gener, 24 de febrer, 1-2 de març, 5 de març, 5 d'abril, 17 d'abril, 28 d'abril, 8 de maig, 13 de maig, 1 de juny, 10 de juny, 15 d'agost, 19 d'agost, 27 d'agost, 28 d'agost, 25 de setembre, 20 d'octubre, 25 de novembre, 30 de novembre, 12 de desembre, 14-15 de desembre, 22 de desembre.

2004:
1 de gener, 7 de febrer, 14 de febrer, 8 de març, 30 de març, 4 d'abril, 26 d'abril, 22 de maig, 23 de maig, 14-15 de juny, 21 de juny, 25 de juny, 27-29 de juny, 7 d'agost, 14 d'agost, 2 d'octubre, 13 d'octubre, 4 de novembre, 27 de novembre, 4 de desembre, 6 de desembre, 14 de desembre.

2005:
1 de gener, 17 de gener, 15 de febrer, 6 de març, 26 de març, 2 d'abril, 16 d'abril, 28 d'abril, 6 de maig, 12 de maig, 20 de maig, 21 de maig, 26 de maig, 2 de juny, 4 de juny, 10 de juny, 11 de juny, 12 de juny, 13 de juny, 14-15 de juny, 16-17 de juny, 24 de juny, 24 de juliol, 25 de juliol, 26 de juliol, 27 de juliol, 28 de juliol, 29 de juliol, 30 de juliol, 31 de juliol, 1 d'agost (...)

---
NOTA: Aquest post és apadrinat per Anonymous.
2 comentaris