08 d’agost 2005

Antonius vs la Mort



A la vora del llac, envoltat de boira, Antonius Block reconegué la figura de la Mort. S'hi acostà lentament fins al seu costat. L'Eterna no portava dalla i el seu rostre no era una calavera; era pàl·lida, de mirada profunda i serena. Antonius Block, per la seva banda era alt i prim, amb faccions anguloses, etc. S'hi semblava un ou a Max Von Sydow.

Sabia que s'havien d'enfrontar en una partida d'escacs, però, incomprensiblement, la Mort, la Que Tot Ho Acaba, li va assenyalar unes raquetes. Antonius va ajudar la Mort a muntar la xarxa, no sense dificultat, ja que van haver de buscar una pedra gran per clavar al terra els pals per subjectar-la. Després van invertir una estona que va semblar eterna en dibuixar les línies del camp arrossegant els peus per sobre l'herba mullada, per aixafar-la.

Després d'un piloteig d'escalfament, on van comprovar que la pista estava rapidíssima, el sorteig va voler que fos la Mort qui saqués primer. La boira no ajudaria gaire a l'espectacle, ja que feia francament difícil veure l'adversari a l'altra banda del camp. Tot i això va començar el partit.

La Mort va demostrar que tenia un servei més que correcte; potent, tot i que poc precís. Malgrat això, Antonius pràcticament no va rascar bola en el primer joc, que es va embutxacar en blanc la Mort.

Antonius al servei es va mostrar irregular i va mantenir-lo amb dificultat, amb pilotejos llargs al fons de la pista, amb intercanvi de passing shots i alguna pujada esporàdica a la xarxa. A poc a poc, però, Antonius Block s'hi va anar trobant més còmode, sobretot a partir del cinquè joc, quan la Mort va demanar temps per unes molèsties a l'espatlla. Per si no fos prou, quan el marcador mostrava un compromès cinc a quatre a favor d'Antonius que, a més, servia per guanyar el set, a la Mort se li va trencar el cordatge de la raqueta.

Com era de preveure, Block s'apuntà el primer set per sis a quatre en només trenta vuit minuts.

14 Comentaris:

Blogger Nikochan diu...

Li prego que, quan s'hagi cansat d'imitar a Woody Allen, es disculpi pel post anterior.

08 d’agost, 2005 21:54  
Anonymous "el culito" diu...

Bona aquesta.

09 d’agost, 2005 01:34  
Blogger Biel Perelló diu...

És una llàstima que un blog de qualité com aquest no tingui lectors que estiguin a l'alçada. Quins són els seus referents, senyors? Senyor Nikochan, no m'estranya que vagi pel món comparant-ho tot amb el detestable Woody Allen coneixent les seves aficions literàries. Voli una mica més alt, home.

09 d’agost, 2005 11:16  
Blogger Nikochan diu...

Si em vol insultar com insulten els homes, faci-ho a la cara i al carrer. Com es nota que no és de Cornellà.
Sempre vaig ser un alumne brillant a les classes de lògica proposicional, i no entenc aquesta inferència que fa per la qual "el senyor Nikochan compara el meu post amb Woody Allen ergo el senyor Nikochan va pel món comparant-ho tot amb Woody Allen". D'això se'n diu fal·làcia universalista.
Els relats de Woody Allen em semblen en la seva majoria molt més bons que tot el que podrà parir vostè en el que li resta de vida útil. Vostè, com a molt, pot aspirar a ser el Woody Allen català, tot i que aquest lloc d'honor ja l'ocupa el senyor Joan Pera, molt lamentablement.
Si realment pensa que el seu escrit no beu de la influència alleniana, i concretament del relat "Para acabar con Ingmar Bergman. El séptimo sello", estic disposat a discutir-ho cara a cara quan vostè vulgui.

09 d’agost, 2005 11:49  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor Nikochan:

és absolutament lliure de comparar-me amb qui li plagui; fins i tot amb el Woody Allen, faltaria més. Per això vivim en una Monarquia Parlamentària. Ara bé, li faig saber que tinc bons contactes amb la màfia xueta i sé de bona tinta que als paios que fan servir expressions com ara "fal·làcia universalista" els hi tenen unes ganes tremendes. Li aconsello que si es troba amb quatre paios musculats i amb tirabuixons a les patilles fugi ràpid.

09 d’agost, 2005 12:43  
Anonymous "el culito" diu...

Senyor Perelló: Pari de plagiar-me descaradament. L'expressió "aficions literàries" l'acabo de fer servir en un comentari anterior. Exigeixo una rectificació pública o tindrà notícies del meu advocat.

09 d’agost, 2005 12:53  
Blogger Biel Perelló diu...

Vostès dos estan conxavats. Acusant-me de plagi ara i adés demostren que volen portar-me als tribunals tant sí com no per plumar-me i quedar-se amb la meva fortuna personal. On s'és vist?

09 d’agost, 2005 13:11  
Blogger Nikochan diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

09 d’agost, 2005 13:21  
Blogger Biel Perelló diu...

Què vol dir aquesta autocensura, senyor Nikochan? O és que els nostres pares van morir per res? O és que milers d'espanyols no van lluitar per la Monarquia Parlamentària per que éssers com vostè, jo o catapings poguéssim escriure els comentaris que ens donés la gana? Què se n'ha fet d'aquelles flors?

09 d’agost, 2005 21:55  
Blogger Guineu diu...

Esteu tots cada dia pitjor, absolutament toqués du bolette.

09 d’agost, 2005 23:04  
Blogger Nikochan diu...

Em permeto citar la darrera proposició del "Tractatus" de Wittgenstein: "De lo que no se puede hablar hay que callar".

Per cert, els meus pares encara són vius i jo crec en l'autocensura. Gràcies a ella no ens anem fent palles pel carrer.

Bona nit tinguin.

09 d’agost, 2005 23:55  
Blogger Guineu diu...

Però com un llum, com un llum, com un llum. Este ueplog és boníssim i cal fer-ne difusió, càgon tot!

10 d’agost, 2005 02:19  
Anonymous "el culito" diu...

Senyor Nikochan, m'ha convençut. L'autocensura és el pitjor de tots els mals. Per culpa d'ella no ens anem fent palles pel carrer i ens hem de resignar a viure en una patètica i avorrida Monarquia Parlamentària.

10 d’agost, 2005 12:20  
Blogger Nikochan diu...

Quan vagi a comprar el pa i es trobi al seu pare cascant-se-la en una cantonada, reconsiderarà la seva postura.

10 d’agost, 2005 13:01  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal