06 d’agost 2005

De com s'escriu una novel·la

El títol d'aquest interessant post està copiat del títol d'un llibre de la meva àmplia biblioteca, escrit per Màrius Serra. És un llibre pel qual sento un carinyo especial, ja que està signat per l'autor, amb qui m'uneix un vincle d'admiració i estricta simpatia des que ens vam conèixer allà pel 1998. Per qui no l'hagi llegit, diré que De com s'escriu una novel·la és un llibre entretingut, interessant, però sobretot un fiasco, una enganyifa, una maniobra comercial astuta. Confiava en trobar-hi alguns trucs magistrals per escriure una novel·la, tal i com es pot extrapolar del títol, però resulta que el mètode emprat per M. Serra per escriure una novel·la és que l'hi acabin els lectors. Malaguanyada lliçó!

El motiu principal pel qual els senyor Orteu (estrafolari gnom hiperactiu), Salvadó (neurastènic maniaco-celta-depressiu) i jo mateix vam engegar aquest estimable blog va ser per compartir amb l'opinió pública el procés d'escriptura del nostre magne novel·lot TRES. Aquí no hi ha lletra petita ni enganys miserables com els del bon amic Serra. No demanarem als lectors que acabin la nostra novel·la. No ens semblaria ètic i, a més a més, desconfiem profundament de les qualitats literàries de l'opinió pública. És més, creiem contundentment que l'opinió pública és una merda; una massa ociosa que hauria de ser fulminada de la terra per alguna força superior, com ara jo mateix.

Però no ens desviem del tema. TRES es troba dormint al llimb o al disc dur de la computadora del senyor Orteu. I el meu talent, la meva creativitat, la meva modesta genialitat no poden dormir. Necessiten canalitzar-se en formes no onanistes. Així doncs, com vaig anunciar fa un temps, he començat a treballar en un projecte literari individual. Ja que, momentàniament, no puc compartir amb els lectors el procés d'escriptura de TRES, compartiré amb ells el procés d'escriptura del meu projecte. D'aquí el títol del post: De com s'escriu una novel·la.

1ª lliçó: llegir molt, ni que siguin blocs, o blós, o uelós. Per començar recomano el bló de J. D. Salinger, que du el sorprenent títol d'El blog dels meus collons trinxats. En sóc fan. Li atorgo una puntuació de quatre sobre cinc. Quatre Senyors Salvadó's.

---
PS.- Subhasto el llibre De com s'escriu una novel·la signat per l'autor; preu de sortida, 1'20 €.

4 Comentaris:

Anonymous Mme. Cheauchette diu...

Malaguanyat senyoret Perelló,

Dedueixo que som molts els cors que lubriquem en solitud per vostè. Superamiga Anònima: que contenta estic d'haver-la coneguda! D'ara endavant ja no em sentiré tan sola. Podem explicar-nos cosetes, passar-nos fotos del nostre gentil-homme i avançar plegades en l'apassionant i inexplorat terreny dels autotocaments.

Oblidem-nos d'aquell estudiant gris de filologia anglesa, aquell horrorós freak creador de mots encreauts i llibres insulsos inacabats, del conductor del pitjor i més car programa literari de la tele, en què fins i tot els escriptors s'avorrien dels seus llibres. Petit bon homme Péréilot, ens fa badar a totes amb el seu verb impetuós. No defalleixi, algun dia, vostè també, arribarà a fer alguna cosa a la vida.

Tan baldada com sempre i una mica més,

Mme. Cheauchette

06 d’agost, 2005 13:51  
Blogger Biel Perelló diu...

Mme. Cheauchette ofereix 1'20. Algú s'anima amb 1'30? 1'30? Uh? 1'30?

06 d’agost, 2005 14:21  
Anonymous anònima diu...

Mme. Cheauchette o estimadíssima Guarrilla: per què hem d'avançar soles en l'apassionant terreny dels autotocaments quan podem fer-ho juntes en el dels tocaments conjunts? Així podríem animar-nos mútuament i corregir els nostres errors. Tinc un petit secret per confessar-li: estic treballant en un quadre del nostre heroi, que tinc moltes ganes d'ensenyar-li. Ben aviat presidirà el capçal del meu llit tan gran i buit i m'inspirarà somnis ardents.

09 d’agost, 2005 20:26  
Anonymous Ararat diu...

Bones tardes tinguin tots. Resulta que se'm va ocorrer posar al Google el nom del meu blog i em va apareixer la seva pàgina amb el text que reprodueixo més avall

"1ª lliçó: llegir molt, ni que siguin blocs, o blós, o uelós. Per començar recomano el bló de J. D. Salinger, que du el sorprenent títol d'El blog dels meus collons trinxats. En sóc fan. Li atorgo una puntuació de quatre sobre cinc."

Me n'alegro molt d'haver retrobat la meva vertadera identitat i descobrir d'aquesta manera que em dic J.D Salinger.

A la meva mare li agrada molt més aquest.

Que acabi d'anar bé tot

20 d’agost, 2005 23:39  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal