05 d’agost 2005

No a Madrid 2012: bonus track

Per tots aquells centenars de milers de desenes de persones que van comprar el nostre best seller polèmic No a Madrid 2012 aquí va un bonus track inèdit. Es tracta del final original. Motius que ara no venen al cas van fer que fos substituït pel que es va publicar finalment. Tot i el risc de ser demandat pels estúpids Orteu i Salvadó, el poso a disposició pública. El text correspon, exactament, a la pàgina 110 del llibre.

(...)

—Ei, que jo em quedo.

Aquesta escena il·lustra com persones de diferent origen poden conviure. Fixem-nos que és allò que els fa més diferents, és a dir la genètica i la biologia, justament allò que, deixada anar, fa que s’uneixin. Per tant, les diferències racials, més que crear barreres, causen curiositat en els individus empenyent-los a aparellar-se amb individus d’altres espècies, en aquest cas, madrileños.

I així ens trobem els tres en una oficina de Bank of Cayman Limited veient com un de nosaltres retira una important suma de diners del compte corrent per abonar dos mesos per avançat i dos mesos de fiança per al pis de l’Encarni.

Els quatre passegem per la plaça de Castilla, dos de nosaltres discretament unes passes per davant dels enamorats, que caminen amb les mans llaçades.

Tots tres investigadors estem d’acord que aquest informe va arribant al final del seu recorregut i ens trobem en la obligació de treure conclusions definitives. Per això, actuant en conseqüència, adquirim un bono-bus* a un estanc amb la tarja del senyor Samarantxi, i agafem un bus, el 155, que fa el recorregut Plaza de Castilla-El Soto. Durant llargs minuts romanem en silenci, veient com el paisatge urbà de Madrid es va transformant en paisatge autopístic: La Paz, l’estació de Metro de Begoña, la N-I, la Plaza del Soto i, finalment, arribem al lloc idoni per a treure conclusions: La Moraleja.

—Querida Encarni —diu un de nosaltres— Madrid es precioso, pero no es nada comparado con tus codos.

Els altres dos de nosaltres, per discreció, fan veure que no han sentit res i miren de treure'n la conclusió més important de totes: ¿com culleres se surt d'aquí?

Els dos de nosaltres que no estan enamorats de l'Encarni han pres prou notes per acabar aquest estudi i tenen prou raons per concloure que els Jocs Olímpics de Madrid són una farsa força inconvenient. Ara, a La Moraleja, han de prendre la determinació de tornar a casa, a la Barcelona natal on no ha nascut cap dels tres però que al capdavall és la ciutat que els uneix i que els ha vist envellir i malbaratar la seva vida. A La Moraleja és on tot es decideix, on han d'agafar un taxi que els dugui fins a Barcelona mentre reflexionen sobre tot el que han après llegint molts llibres i visitant in situ la ciutat mora que esdevingué capital d'un imperi quixotesc, altrament dit Espanya, que només existeix a la ment dels infants, dels borratxos i dels bojos.

---------
*Tarja de transport que, mitjançant perforacions i/o ablacions, es bescanvia com a títol unipersonal.

6 Comentaris:

Blogger mai9 diu...

mmmm...... i en akst final alternatiu tampoc es desvetlla la incognita de qui és l'assassi, mmm.....

05 d’agost, 2005 02:52  
Anonymous Mme. Cheauchette diu...

Molt senyoret Perelló meu,

Desenganyi's, sóc l'única que ha llegit No a Madrid etc.: ningú més sospita qui deu ser N'Encarni, aquell personatge fascinant, torbador, contradictori i abismal, ni què deu ser la pàgina 110 del llibre. Per tant, exigeixo tracte preferent i compensacions econòmiques. Per descomptat, el seu final supera "en scrèche" el del llibre publicat. Digui'ns: quines raons abominables van causar aquesta retallada? Potser algú va creure que l'expressió "com culleres" és massa barroera per al to del llibre? El pensament políticament correcte s'estima més no parlar de "les madrilègnes", fills de pares alcohòlics, famílies desestructurades i desgavells zoofílics, i mirar a una altra banda? I, encara, els anomenats Salvadeau i Orteau existeixen tot just en la seva imaginació? Vostè ha patit una infantesa plena d'humiliacions que l'ha empès a crear-se amics imaginaris?

Vostè és una ànima obscura ofegada d'odi i esperma, una bèstia lasciva i degenerada. Deu ser un toro sexual. Li juro que sempre que acabo de llegir-lo quedo ben baldada.

Atentament seva,

Mme. Cheauchette

05 d’agost, 2005 19:40  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyora Cheauchette:

acabo de rebre el seu comentari. Això de la internet és realment sorprenent! No voldria pas desllodrigar-la però aquest "final" no és "meu", com vostè insinua. Aquest final, li ben asseguro, el vam escriure en tensa col·laboració els senyors Orteu i Salvadó (imbècils absents) i jo mateix.
El vam descartar perquè donava al tràstê amb el ritme vertiginós que havíem aconseguit en les pàgines anteriors. No recordo si va ser idea de l'editora o del senyor Orteu canviar-lo per l'actual. El que sí recordo amb vivezze és com vam redactar el final definitiu: va ser en condicions deplorables, a corre-cuîte, a l'oficina del senyor AC, mentre jo picava el teclat i el senyor Orteu vigilava que el senyor AC no ens enxampés. Crec recordar que el senyor Salvadó estava anant de ventre (en una altra habitació, és clar).

Li garanteixo que els meus dos socis són ben vivets i cuejant, tot i que fa setmanes que no sé res d'ells.

05 d’agost, 2005 20:59  
Anonymous Mme. Cheauchette diu...

Amantíssim senyoret Pelleró o Pelleringa,

Com vostè comprendrà, m'interessa relativament poc, ni molt ni gaire, si vostè és l'autor exclusiu del passatge aquell. Allò era només per obtenir el plaer altament sensual que se m'adrecés dient-me, benaventurada de mi, "Mme. Cheauchette". Creu que mai es veurà capaç de tutejar-me? Dit això, l'únic que hi ha d'interessant de tot plegat no és pas el text, sinó la baronívola intensa col·laboracó que s'establí entre tots vostès, encara que els seus dos amics imginaris fossin imbècils absents.

Vostè és d'allò més "coquetteau". Quina orella, marededeusenyor. Creu que Monsieur A. C. (À Chier) i Monsieur A. P. (Aquilino Polaino) el deixarien escapar-se unes hores del centre de teràpia amb electroxocs per tal de tenir un rendez-vous sentimental amb mi? Li compraria Trigrettonnes i Phosquittes d'aquells que fan les seves delícies, no s'amoïni.

Ja veu, és de nit, i la meva senyora mamà i jo estem fent xerinol·la llegint els seu blog. "És un xicot trempat, murri i original." Ja veurà que bé s'ho passa quan prenguem pastes tots tres.

Absolutament seva i llur,

Mme. Cheauchette

06 d’agost, 2005 00:30  
Blogger Biel Perelló diu...

Mme:

li recomano el "Manual d'urbanitat per a jovenetes", del malaguanyat Pierre Louys.

Atentament, etc.

06 d’agost, 2005 01:06  
Anonymous Anònim diu...

mme. cheauchette: li puc dir Guarrilla? Em resulta més fàcil d'escriure i més entenedor. Em sembla inútil la recomanació literària del sr. Perelló. És obvi que no li cal llegir aquest llibre si diu "baldada" quan en realitat vol dir "xopa regalimant fins als turmells". Li recomano que es posi gel al clatell o on vostè cregui que més li convé. D'amiga a súper amiga: li confesso que jo també ho vaig haver de fer durant l'època en que apareixia una foto del nostre adorat Perelló en aquest blog. Ha estat la millor contribució del sr. Salvadó. Atentament, Anònima.

06 d’agost, 2005 02:32  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal