13 d’agost 2005

Psicologia

Mm. Em penso que era Napoleó que tenia un retrat del seu enemic penjat a la paret. Se’l mirava dia i nit fixament.

És més.

L’estudiava. L’estudiava per conéixe’l.

Ha ha, quin paio el Napoleó... O era el James Brown?

Bah, tant se val!

Dos genis. Segur que el James Brown també tenia un retrat del seu enemic penjat a la paret. Segur.

En devia tenir molts. I no només per ser negre! I ca!

El James Brown es va adelantar a la seva època i, vulguis que no, això et pot portar problemes. Ja t’ho dic jo. Et busquen les pessigolles.

Tots els genis han tingut començaments difícils.

Els Beatles. Els Beatles sense anar més lluny. “Bah, sou una colla de rockers que no arribareu enlloc”.

Ha, ha, ha. Hosti, tu. El paio que els va dir això encara es deu estar estirant els cabells a la tomba.

Ell mort i els altres, mite’ls! Bé, el Lennon és mort... i el George Harrison també... però el McEnroe i els altres tres, com es diuen...?

Els Beatles viuran per sempre.

Jo tinc molt bona vista amb la gent.

Mai m’equivoco amb les impressions a primera vista.

Vaig sentir el Hey Jude i pam! vaig veure claríssim que els Beatles farien fama.

En canvi quan vaig conèixer la Genoveva ja vaig veure que era un tros de bruixa. Fins i tot abans de casar-nos!

Mai m’equivoco. Mai!

No necessito penjar-me retrats de la gent a la paret de casa per veure de quina pasta estan fets, hombre! Collonades!

Fins i tot quan em miro al mirall del lavabo, quan m’acabo de llevar, puc endevinar si serà un bon dia.

Caram si ho sé!

Ep, però de vegades és fotut.

De vegades entres a un local, fas un cop d’ull i en un moment veus que allò està ple de fills de puta. La mare que els va parir! Coi! Dissimuleu! No feu cara de fills de puta!

Per això a mi m’agrada portar ulleres de sol. Així t’han de mirar dues vegades per saber quin tipus de persona ets.

Les ulleres de sol... com us ho diria? ... Les ulleres de sol fan una personalitat més profunda.

Conèixer la gent és qüestió d’instint. És un do. O el tens o no el tens.

Mira, la meva filla té el do de la promiscuïtat, que és la seva manera de conèixer la gent, però jo tinc el do de clixar les persones. Flaca! a primer cop d’ull.

L’altre dia tot el veïnat anava escandalitzat perquè la del xalet d’amunt havia enxampat el marit amb la querida. “Ai, amb la cara de sant que té aquell home”, “Oh, no ho hagués dit mai”. I uns pebrots! Si ja deia jo que té una cara de putero que no se l’acaba! Hombre!

D’això els japonesos en diuen zinc, que és com una filosofia de veure l’aura que tenen les persones.

A El sexto sentido està molt ben explicat.

Doncs jo veig l’aura còsmica de les persones. El ying i el yang, que en diuen, eh?

O ets ying o ets yang. O ets bon paio o ets cabronàs. I a partir d’aquí, deixa’t d’històries. Els que són bons paios, ben a prop teu, i els que són cabrons, ben lluny.

“Bon vent i barca nova”, que diu un amic meu de Palafrugell... que, per cert, és un fill de puta.

Abans quan coneixia algú que no em queia bé d’entrada, feia l’esforç per crear una amistat.

Sí, noi, mira que era tanoca.

Era allò que veus que el tio és un malparit però penses “Va, dóna-li una segona oportunitat”. I normalment la segona oportunitat la utilitzava per putejar-te.

Amb els anys m’he tornat més madur.

Ara, si algú no m’entra bé, pues que li donin pel koala, que al món ja som més de 3.000 milions de persones, coi, ja trobaré algú que valgui la pena.

No, home, no! Que no es pot anar perdent el temps fent de “Hermanita de la Caridad”. Si et trobes un desgraciat, porta.

Així al final et quedes amb els bons de veritat. Els amics de l’ànima. Els que els hi tires l’encenedor a dins del còctel i riuen amb tu. O els que els hi prens la dona i després tan amics.

Aquests són els amics de veritat, coi!

Lo fotut dels malparits és que sempre s’ajunten amb la bona gent i es dediquen a putejar-los. Oh, clar! Si s’ajuntessin els cabrons entre ells s’autodestruirien! Sempre necessiten abusar de la bona fe.

Sabeu què us dic? Doncs que estic content de tenir aquest do de veure l’aura de la gent!

De petit somiava amb tenir raigs X als ulls i veure la gent despullada.

Ara que, posats a triar entre els raigs X i conèixer la gent a primera vista, em quedo amb la gent despullada. Descarat.

És curiós però quants més gintònics porto a cuestas més bona impressió em fa la gent.

----
Fragment d'un guió pel programa Night Club (A.C.S.) emès entre el 2001 i el 2002 al Canal 33.

3 Comentaris:

Anonymous Salvador Hassan O'Leary diu...

Boníssim aquell programa. Encara conservo un "especial" de Cap d'Any on hi sortien els senyors Perelló i Salvadó amb uns modelets de cuidado.

13 d’agost, 2005 19:51  
Anonymous Anònima diu...

I quina roba més ajustada, i quines malles, i quines dances més incitants a la lascívia...

16 d’agost, 2005 18:30  
Blogger Pedro diu...

Què vol dir brocheta? I special offers? No ho entenc nois, sembla que en els blogs tant necessàries com paraules que s'entenguin són paraules que no s'entenguin.

09 de setembre, 2005 00:51  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal