15 de setembre 2005

Estafa literària

M’agrada llegir abans de dormir. És una tradició familiar que ens ve d’antic. Dels homo erectus, si fa no fa. Uns dies enrera, mentre tombava per una coneguda llibreria sota l’atenta mirada del segurata, vaig topar amb un llibre que em va cridar l’atenció de seguida. Pràcticament instantàniament. Es deia Breve historia del tiempo, d’un tal Stephen Hawking. El títol no em va dir res, però ja se sap que en aquests temps que corren, els títols són francament millorables i, sospito, sempre es redacten a últim moment i de mala gana, sota pressió de l’editorial i de la impremta. Què els he de dir!: La pell freda (Vés quin fart de pensar), Pandora al Congo (s’hi trobarà amb el Tin-tin?), La plaça del diamant (apologia antiglobalitzadora, potser?). En fi, la llista és feixuga i interminable. Per sort aquest llibre, Breve historia del tiempo, duia subtítol (una pedanteria, d’altra banda): del big bang a los agujeros negros. A la portada una mena de fenomen meteorològic que ràpidament vaig reconèixer: la famosa tornado Katrina. I vaig lligar caps: Katrina + big bangs = Nova Orleans. El que no m’acabava de quadrar era això de “forats negres”. Els bons músics de jazz són negres, però, per què “forats”? Una referència a l’homosexualitat, tal volta? Sempre he detestat Nova Orleans. M’ha semblat una ciutat carregada de supersticions, prejudicis, vudú i un carnaval d’allò més escandalós. En canvi m’encanten les big bangs i tot el jazz en general i s’ha de reconèixer que a Nova Orleans hi havia molt bones big bangs. Decidit. Ja tenia lectura per aquell vespre.

Un cop a casa em vaig posar el pijama i em vaig allitar, delitós per veure de què anava aquell llibre que, a priori, reunia dos al·licients llaminers: el jazz i la destrucció de Nova Orleans. Però només obrir-lo em van caure les ànimes al terra. Vaig veure la fotografia de l’autor a la solapa. Mare santa de Déu! El tal Stephen Hawking és un èmul del Ramón Sampedro (aquell barrut que va treure un llibre amb una foto IDÈNTICA al cartell de Mar Adentro). M’havien enganyat? Què pot explicar sobre jazz un paio què, evidentment, no podia tenir el més mínim sentit del ritme més enllà de les pestanyes? Era allò una altra apologia de l’eutanàsia, tan en boga últimament? Doncs sí. El llibre comença amb un pròleg del cèlebre parapsicòleg Carl Sagan. Me’l salto sense remordiments. No vull fullaraca New Age de xamans de mig pèl.

Capítol I. El tal Hawking comença el seu pamflet parlant, ni més ni menys, que de l’UNIVERS! Dels enormes espais siderals i tots aquests topicassos. Per un moment vaig pensar que l’autor era argentí. La novel·la continua amb la pitjor descripció de Nova Orleans que he llegit mai: vaguetats sobre “àtoms” i “expansió al llarg del temps”. Calma. Donem-li un marge de confiança. Un paio que ha escrit un pilot de pàgines amb un llapis a la boca es mereix un cert respecte. Van passant les pàgines. No pillo res. Suposo que deu ser una introducció. A la sisena pàgina, a la fi, apareix el que suposo deu ser el protagonista, un tal Newton. El paio treballa... MIRANT PER TELESCOPIS! Estic a punt de llençar el llibre contra la paret, indignat per aquesta presa de pèl, però em reprimeixo. Els veïns ja m’han advertit que els molesta el soroll dels llibre contra la paret. En fi. Sóc masoquista de mena. Vegem què ens diu aquest pseudo-deixeble de Paulo Coelho. El tal Newton no només té una feina ridícula sinó que a més és una mena d’asceta, que es regeix per les seves pròpies normes; concretament les anomena, arrogantment, “Tres lleis de Newton”. I quines seran aquestes lleis? Respectaràs la Mare Natura? Seràs bo amb la comunitat? Doncs no. La seva primera llei ve a ser que si no té força es manté quiet o camina recte (????). La segona també té tela: “Si tinc forces canvio de direcció”. I la tercera, la répànoiche: “Si m’empenyen, jo m’hi torno”. Déu n’hi doret. Doncs resulta que un psicòtic d’aquest calibre té amiguets: un tal Kepler i un tal Einstein (vaja, què original). El més demencial és que el Kepler TAMBÉ treballa amb el tema dels telescopis! I jo em pregunto, des quan Nova Orleans ha sigut el centre mundial de l’astronomia? Eh? Que m’ho expliquin, perquè em sembla que aquí algú està deixant volar la imaginació una mica massa. Juro per Déu que si l’altre, l’Einstein també es dedica als telescopis, tanco el llibre i s’ha acabat. Doncs bé. Per sort l’Einstein treballa d’oficinista... a Zurich ni més ni menys. Deu ser que els ha anat a visitar, suposo, de vacances. Les següents pàgines són totalment decebedores, amb més descripcions nocturnes de Nova Orleans. Stephen Hawking entra en detalls absolutament prescindibles, com ara de què estan fetes les estrelles que es veuen al cel de Nova Orleans.

Em salto els dos capítols següents, per repetitius i críptics. Vaig directament al capítol quatre: Big bang. Anem al tema jazzístic, que és el que ens interessa. Potser no hauria d’haver obviat dos capítols perquè ara hi surten nous personatges, un tal Roger Penrose i un tal (agafin-se fort) STEPHEN HAWKING. No dono crèdit. Pot ser que aquest paio sigui tan barrut de sortir a la seva pròpia novel·la com a personatge? Doncs sí, i no només això. Ell i Penrose descobreixen una big bang en un lloc molt allunyat de l’”univers” (sic) i la presenten al món fins que tothom l’accepta i es fa famosa. Deuen ser una mena de mànagers o productors musicals, imagino. Aquí començo a tremolar. L’autor es prepara per descriure com actua la big bang. A veure si, com a mínim, té una mica d’idea de jazz. Diu que al principi estaven concentradíssims i que hi havia una gran massa en un espai molt petit (una manera rebuscada de dir “un garito a rebentar”) i de cop i volta... una explosió gegant. (¡!) (¿?) Uns paios, des de Palomar, ni més ni menys, veuen aquesta explosió, com no podia ser d’una altra manera, AMB UN TELESCOPI! Ignoro completament el simbolisme del telescopi però crec rotundament que m’estic perdent quelcom. El que segueix és confusió. Després de l’atemptat la big bang es separa “en totes direccions” (sic). Encara que sembli increïble, després hi ha pàgines i més pàgines on s’insisteix un cop i un altre amb els telescopis. Del Newton i tota la colla, ni rastre. En canvi, per la cara, fa aparèixer una mena de tribu urbana o secta perillosa i secreta (suposo) anomenada els “quarks”. Explica l’autor quina relació hi ha entre aquests paios i la malaguanyada big bang? No. Només diu que els “quarks” són difícils de quantificar i quan se’ls enfoca amb llum marxen. Molt bé. Queda clar. Vetlladament està parlant del Ku Klux Klan. Són ells que van posar la bomba al garito on tocava la big bang? No, si encara al final tot farà sentit.

Aleshores Hawking, sense venir al cas, engega una subtrama romàntica forçada de totes totes. Ens comença a parlar de l’atracció irresistible entre dos “quarks” (però el molt astut no ens en diu els noms!). I, sorpresa! Tenim notícies de l’amic del Newton, el senyor Einstein. Escriu una carta des de Zurich dient que el temps és relatiu i la distància també i tots aquests tòpics d’enamorats. Però... de qui està enamorat? Del Newton? Doncs possiblement, perquè llavors Hawking ens parla del Newton, però només diu que el seu estat és de gravetat. Ha emmalaltit d’amor? Ni flowers. Sense donar més detall ens recorda que la big bang es continua separant cada cop més i que, tot i que és relatiu, es troben amb un mecànic, en Planck, que porta un taller que es diu “mecànica quàntica” amb un soci anomenat Heisenberg que, pel que sembla, no és bona peça, ja que en principi diu que tot és incert i és incapaç de dir on són els cotxes i a quina velocitat van. No cal dir que aquí ja renuncio a trobar-hi qualsevol mena de lògica a la novel·la. La curiositat per veure si l’amic Hawking és capaç de resoldre aquest desaguissé és més forta que la son. Torna a aparèixer l’Einstein, que aquest cop se’n va de vacances al desert de Nevada amb un noi (un xapero?) anomenat Oppenheimer. Al mig del desert fan proves nuclears. Newton, gelós, marxa al segle XVII, on troba feina a càrrec de la corona britànica i refà la seva vida. Einstein i Oppenheimer discuteixen al mig del desert perquè un diu que no vol jugar als daus amb Déu. Kepler, a la seva bola, mira pel telescopi les òrbites dels planetes sobre Nova Orleans. La big bang diu que un dia tornarà a ajuntar-se al mateix punt d’on van sortir i formaran un grup nou anomenat big crunch. Fi. I jo em pregunto, senyor Hawking big crunch, no seria més profitós per a la Literatura que vostè s’hagués dedicat a la petanca paralímpica?

18 Comentaris:

Blogger subal diu...

En el llibre Pasando Página de Sergio Vila-Sanjuan se'ns descriu una brillant anècdota referent al llibre que vostè acaba de destripar per a tots nosaltres.

Això que és un estudiant de física que entra a una llibreria i li pregunta al llibreter;

-Tienen el libro del sabio subnormal?

En fi.

15 de setembre, 2005 10:36  
Anonymous KiM diu...

Molt bo !!!
M'ha fet molta gràcia com relacionava aquests monstres de la ciència...
Per cert, l'ha acabat? Perquè espero que ens faci l'anàlisi del final, i ens digui qui és l'assasí...

15 de setembre, 2005 11:32  
Anonymous katamoki diu...

Senyor Perelló:Brillant. Em sembla que acabeu de descobrir una de les conxorxes més grans que mai s'han perpetrat. Sota un títol aparentment innocent "El món de Sofia", per cert, una altra estafa (Res a veure amb la vida de sofia mazagatos!) s'hi amaga la historia paranoïca d'una adolescent que hauria passat sense pena ni glòria fins que he llegit el vostre comentari i m'he quedat garratibat. Mai dirieu qui apareix al llibre de la tal sofia. la mateixa big-bang!! i tota la trepa del hanskings aquest. El que us dic. Una conxorxa

15 de setembre, 2005 13:44  
Anonymous Catxum! diu...

Hip... Sr Perelló... hip .... tinc singlot...hip ... me l'ha causat llegir el seu post... hip... i el riure... hip... és clar... hip.... sap si té cura?... hip... pregunta-li-ho a la seva homeòpata... hip... gràcies.

15 de setembre, 2005 14:19  
Anonymous dErsu_ diu...

Perelló, ja es veu que sou amic de la facècia, de la broma, com si diguèssim. Llàstima, potser, que no combregueu amb la no sempre apreciada brevetat. Va com va.

Saludeu, si és possible, a la vostra senyora de part meva.

15 de setembre, 2005 16:11  
Anonymous "el culito" diu...

Cony, Perelló, hauria donat qualsevol cosa per llegir aquest post abans de comprar-me "The Illustrated on the Shoulders of Giants: The Great Works of Physics and Astronomy" escrit pel mateix malparit de què parla. Esperava una aventura èpica de gegants i em vaig trobar amb una història incomprensible de mariques que miraven el cel amb telescopi. S'ho pot creure? Em pregunto quants més, a part de vostè i jo, han caigut en aquest frau monumental.

15 de setembre, 2005 20:25  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyors:

lamento que molts de vostès riguin del meu mal tràngol. No obstant això valoro molt trobar-me mostres de suport d'altres afectats per estafes de semblant magnitud.

Un apart mereix vostè, senyor dErsu. Entenc la desídia que pot provocar la llargada del meu text, però:

1. Una anàlisi en profunditat no podia ser més breu
2. No disposo de gaire temps per refinar i escurçar els meus textos.
3. Sé que al món bloguístic es valora positivament la brevetat. Malgrat això, exigeixo als lectors un esforç que, sense dubte, serà recompensat en una altra vida.

He investigat i he descobert que el tal Hawking ha escrit més llibres. N'hi ha un que es titula "El universo en una cáscara de nuez". Em pregunto si també hi haurà psicòpates amb telescopis o si es tracta d'una burda còpia de "¿Quién se ha llevado mi queso?".

Per tots aquells que, com jo, se sentin alarmats per la impunitat amb que els farsants publiquen escombreries a tort i a dret els recomano que no es perdin un proper anàlisi d'un llibre científic que està apunt de publicar-se als EUA i al qual he tingut accés. Es diu "The Da Vinci code". Recordin aquest nom. Se'n parlarà.

Aprofito l'avinentesa per felicitar els autors de l'estimable blog. Acabo de descobrir que avui fa un any que el van obrir.

15 de setembre, 2005 20:57  
Anonymous dErsu_ diu...

Perelló, agraeixo tan sincerament com puc la seva comprensió. I és que, tal com sempre han dit les persones correctamente informades, "vaig neixer cansat".

16 de setembre, 2005 11:04  
Blogger EVF diu...

Apreciat senyor Perelló,
Com vostè sabrà sens dubte de freqüentar les mateixes certes pàgines que jo, "orgia" en anglès és "gang bang".
Per aquesta raó, jo també em vaig endur una gran decepció quan vaig llegir l'esmentat llibre, però perquè pensava que es tractava de literatura eròtica: això del Big Bang em sonava a "la Gran Orgia". Es pot imaginar la meva decepció, només comparable a la seva de vostè.
I tot i que els telescopis tenen una evident simbologia fàl·lica i els forats negres clares referències als genitals femenins, a mi tota aquesta colla de freakis indubtablement homosexuals com en Newton (homosexual i anglès) o l'Einstein (homosexual i jueu) no m'acaben de fer trempar.
Li agraeixo doncs la labor de desemmascarar l'escòria que s'amuntega a les llibreries; i cercaré pertot arreu aquest llibre de Dan Brown que recomana, del qual no havia sentit parlar mai.

Atentament
Evarist Vallfogona i Figuereda

P.S: si vol li faig un pont a la boca, però haurà de ser de formigó armat. L'adverteixo que pesa un ou, i que acaba tenint un gust rovellat i sorrenc. A canvi, és baratet: el metre cúbic de formigó costa només 130€ i el kilo d'acer apenes 1€.

16 de setembre, 2005 13:03  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor dErsu:

m'alleugen les seves paraules. Per un moment havia pensat que la nostra amistat estava en perill.
------------

Senyora EVF:

deixi'm que la torni a felicitar i que recomani el seu blog a la resta de lectors (li atorgo una puntuació de 4 senyors Salvadó's).
Podríem enredar-nos en una discusió tensa sobre el concepte "gang bang". Al meu parer no és ben bé una orgia sinó més aviat una orgia-unilateral, sense feedback; una variació del lema dels 5 mosqueters.
Pel que fa al pont, n'acabo d'encarregar un per e-mail a una empresa canadenca que ven Vicodin i Prozac a preus francament competitius.

PS.- Com sap que l'autor de "The Da Vinci code" es diu Dan Brown????

----
He enviat un correu al senyor Hawking (S.W.Hawking@damtp.cam.ac.uk) i he rebut resposta d'un dels seus esbirros:

Subject: Your recent email to Professor Hawking.

**Automatic Reply**

Your email regarding "Very clever, mr. Hawking" has been received.

Professor Hawking very much regrets that due to the severe limitations he
works under, and the huge amount of mail he receives, he may not have time
to write you a reply. All e-mail is read. We do not have the facilities
in to deal with the specific scientific enquiries, or theories we receive.

Please see the website http://www.hawking.org.uk for more information
about Professor Hawking, his life and his work.

Yours faithfully

David Pond

Graduate Assistant to
Professor S W Hawking CH CBE FRS

Department of Applied Mathematics and Theoretical Physics,
University of Cambridge,
Cambridge,
CB3 0WA.
United Kingdom.

http://www.hawking.org.uk

16 de setembre, 2005 16:42  
Blogger Nikochan diu...

I què dimonis li ha preguntat? Jo sempre he volgut saber si funciona amb bateries de liti.

16 de setembre, 2005 17:03  
Anonymous Anònim diu...

Senyor Perelló,
Arribo tard al debat, que compta amb ments privilegiades i plomes virtuoses, que ens regalen amb observacions sempre agudes i pertinents, però rebi des d'aquí el meu suport més entusiasta i la meva més sincera felicitació pel post sobre aquesta fallida novel·la jazzística. L'animo a continuar amb en tasca extraordinària que s'ha proposat de renovar la crítica literària. Ara només cal que es posin d'acord amb el Quim, que tenim últimament a quaderns.net, i l'armin ben grossa. Vostès es mereixen no una columna, sinó una plaça porxada sencera! He dit. - Sr. Quaderns.

16 de setembre, 2005 19:23  
Blogger Biel Perelló diu...

Sr. quaderns:
el món de la crítica literaria està en mans de monyarraques. Aquí s'han de començar a dir veritats com punys, que és el que vol la població civil.
----------

Sr. Nikochan:
la meva carta al senyor Hawking és privada. No seria cavalleresc per part meva explicar-ne el contingut. En tot cas li he posat els punts sobre les is. Li he recomanat que s'informi abans d'escriure i li he donat un enllaç de l'eMule per que es pugui baixar música de la Locomotora Negra i la Salseta del Poble sec. I m'he acomiadat amb un enginyós: "Espero que tot li vagi sobre rodes".

16 de setembre, 2005 23:28  
Blogger tonibanez diu...

Sr. BP: Per l'amor de déu, li recomanaria que no barregés certs estupefaents en el mateix combinat perquè els estralls poden ser fatídics. ¿Que no veu que, sota la innòcua aparença d'un humor nihilista, cínic i postmodern, aquest bloc el poden legir criatures que encara són verges mentalment? ¿Vostè s'ha parat a pensar que potser el que fa és terrorisme intel·lectual? Jo l'animaria a llegir best-sellers amb un esperit menys crític. La crítica furibunda només condueix a la infelicitat. Faci'm cas. I no torni a insultar escriptors honorables que van en cadira de rodes, o Sant Martí Pol l'enviarà a l'infern dels blocaires maleïts. Voilà.

17 de setembre, 2005 11:04  
Blogger tonibanez diu...

Miri, miri.... un botó de mostra:
http://trosdequoniam.blogspot.com/2005/05/poetes-sobre-rodes.html

17 de setembre, 2005 13:39  
Blogger EVF diu...

Sra. Perelló,
Mal rellamp, m'ha descobert! Efectivament no tindria jo cap motiu per saber que el Codi da Vinci és de Dan Brown, si no fos perquè en cercles científics ben consolidats com el meu, autors de tanta vàlua intel·lectual com ell tenen gran prèdica. Tant és així que ell en persona ens va presentar la seva novel·la la setmana passada en extraordinària primícia. Però ens va demanar reserva donat el valor científic i la veracitat incalculables de les revelacions que en ella es produeixen, així com la qualitat de la trama i la redacció; per això jo intentava fer com que no en sabia res.
Per altra banda, agraïré que torni a referir-se a mi amb el preferible "senyor" que amb tant d'encert vostè tenia a bé fer servir fins que, recentment, vaig tenir un lleugeríssim transvestiment en Ermessenda.
Seu,
Evarist etc.

18 de setembre, 2005 00:38  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor TdQ:

No consumeixo estupefaents sense recepta mèdica i la doctora homeòpata és molt estricta en aquest tema. No crec que les criatures visitin aquest estimable blog: no hi surten fotografies de clítoris.
Atentament.
PS.- Enhorabona pel seu llibre. Espero que sigui tan bo com la seva famosa guia de 2005.

----
Cosa EVF:

Convindrà amb mi que el llibre de Bran Down suposarà un daltabaix a l'Estat del Benestar.
PS.- Dilluns m'arriba el nou pont.

18 de setembre, 2005 02:19  
Blogger vidal sexual diu...

Prefereixo no fotre la pota comentant algun aspecte sobre el qual no en tinc un coneixement avessat.
Tanmateix m'afalaga vuere comentaris d'un nivell tan profund.
Semblen de qualsevol polític asexuat dels que debaten el text del nou Estatut.

22 de setembre, 2005 16:29  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal