20 de setembre 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XV): "ELS MEDIOCRES"

© Gabriel Salvadó MMV
Sergi, CI 34

ELS MEDIOCRES

Que hi hagi cada cop més còpies i distribucions il·legals d'obres amb copyright es deu a que cada cop hi ha més gent al planeta. Aquesta és la causa no només d'aquest, sinó també d'altres problemes que augmenten com més augmenta la població mundial. Per exemple, els accidents de trànsit o els homicidis. No cal pensar gaire per arribar a la conclusió de que a més gent, més problemes. Ni per deduir que si es reduís el nombre de persones es reduïria el nombre de problemes. Per tant, la solució és tan senzilla que fa caure d'esquena: cal eliminar gent amb urgència.
Ara bé, ¿quin criteri fóra el millor per triar quines persones sobren i quines no? Heus aquí una qüestió que no ens podem prendre a la lleugera. Els corrents més actuals es decanten pel que ja s’anomena “50% PEOPLE”. Són de l'opinió que tirant curt sobra aproximadament la meitat de la població, o una mica més, i que amb 3.000 milions d'habitants ja faríem. Pensen, amb bon criteri, que la tria no hauria de ser racial, ni classista, ni religiosa, ni sexual, sinó universal. I que la manera més efectiva, tant a nivell pràctic com sentimental, seria treure'ns de sobre la gent mediocre; és a dir, els que no són ni molt intel·ligents ni molt totxos. Si observem el sistema de mesurar el Cocient Intel·lectual de Binet-Simon, segons el qual el 50% de la població té un CI d'entre 90 i 109, trobem la resposta a bona part dels problemes mundials, ja que és justament aquest segment el que està al bell mig de l'escala d'intel·ligència, és a dir, la zona "normal" o "mediocre". Com més amunt de 110 més intel·ligència i com més avall de 90 allò altre que no diré per no ferir susceptibilitats. D'aquesta manera al món quedarien uns 3.000 milions d'habitants, una xifra molt més còmoda que l'actual, i el planeta estaria poblat per persones intel·ligents i persones no intel·ligents que conviurien pacíficament perquè es necessitarien els uns als altres (els uns per motius econòmics i els altres per motius en general). No hi hauria això que els progressistes anomenen “intel·ligència emocional”, és ben cert, però no caldria, ja que la part d’intel·ligència la posarien els intel·ligents i la part emocional els altres. Les persones més capacitades es podrien encarregar de les qüestions importants (culturals, polítiques i econòmiques, per exemple) sense que els interrompessin els mediocres (que, recordem-ho, ja no hi serien) i les persones més endarrerides serien una mà d'obra excel·lent i alegre que no haurien de patir pel seu modus vivendi ni per res, amb jornades laborals flexibles i gens fatigoses, tenint àmplies zones de distensió a les fàbriques i fil musical amb diferents melodies per al seu benestar, totes amb el seu corresponent copyright.

12 Comentaris:

Blogger EVF diu...

Totalment d'acord. I per evitar que en el futur tornessin a aparèixer mediocres mitjançant la reproducció, es podria controlar aquesta i manipular genèticament els embrions perquè fossin molt llestos o molt totxos.
Podria escriure un llibre sobre el tema, ara que ho penso. I en anglès, que sempre ven més. Què li semblaria el títol "Brave New World"?

20 de setembre, 2005 12:54  
Anonymous "el culito" diu...

Miri què li dic: No és cap mala idea, no...

20 de setembre, 2005 13:15  
Anonymous katamoki diu...

I perquè conformar-nos eliminant només la meitat de la població podent-ne eliminar 3/4 parts? Si deixem vius els intel·ligents, heu pensat el que pot arribar a ser un món ple d'eduards punset???. Si tan intel·ligents són, que mirin d'esquivar un bon cop de garrot enmig del crani. Ja m'agradaria veure si se'n pot escapar el hawstings aquell! ho, ho, ho,!
A més, ben mirat, des de quan un petit (o no tan petit) retard mental ha representat un obstacle per a governar i tenir una vida plena? El dia que tinguem un gran líder mundial capaç de contemplar embadalit el balanceig dels seus mocs penjant (i no falta gaire, creieu-me), sabrem que haurem fet un gran pas cap a la felicitat. Senyors, idiotitzem-nos!

20 de setembre, 2005 16:03  
Blogger Sugar Ray diu...

També podríem eliminar als obessos. Mirant-nos-ho bé, són els que consumeixen de llarg més recursos, de manera que amb eliminar-ne 1.000 milions potser en tindriem prou.

I eliminar les sogres? Mmmmm temptador, eh?

20 de setembre, 2005 20:11  
Blogger Pedro diu...

malament, la solucio definitiva al problema de superpoblacio del mon son els homosexuals. Visca el matrimoni entre gays.

21 de setembre, 2005 01:27  
Blogger Biel Perelló diu...

Respectat capullu senyor Salvadó:

em dol profundament que usi aquest estimable blog literari per expressar les seves teories èbries, fruit de la ingesta de litres i litres de güisqui. No només és una teoria racista sinó que, a sobre, està mal plantejada.
Vegem: ¿està proposant la seva pròpia eliminació? ¿Està proposant l'eliminació dels meus pares i de tota la meva família excepte el meu cosí Enriquito?
¿No s'adona que molts dels nanos Down que alegren la nostra societat no només són mongodowns sinó que a més són incapacitats físics? Li posaré un exemple; anomenem-lo "Alejandro", per dir quelcom. El tal Alejandro sobreviuria, ja que no cal mirar-li les dents ni fer-li cap cocció intel·lectual per observar que es troba en vies de desenvolupament psíquic. Però és que, a sobre, l'especimen "Alejandro" té unes greus tares físiques que no li permeten desplaçar-se a més de 0,1 km/h (i en companyia d'un adult) i només sap frenar estimbant-se contra els aparadors de les botigues.
¿És aquest el model de treballador que vol a la seva societat "perfecta"? No em faci riure, tros de zurullo!

21 de setembre, 2005 01:37  
Blogger Biel Perelló diu...

Per cert, el retrat del senyor Orteu que adorna el seu post és una meravella. Llàstima que li hagi canviat el nom i li hagi inflat el CI. Passi-ho bé, cagalló rupestre.

21 de setembre, 2005 01:40  
Blogger Nikochan diu...

Penso que s'estan radicalitzant. Mereixen tots dos, sens dubte, una bona patada als ous que els rebaixi el cinisme. Facin com el senyor Orteu, que amb el pas del temps s'ha anat tornant més tendre.

21 de setembre, 2005 13:10  
Anonymous Anònim diu...

El senyor Orteu és el primer que haurien d'eliminar. Posats a eliminar mediocres, ell és el més mediocre de tots tres, i en canvi s'emporta la fama, i el que és pitjor, la pasta.

22 de setembre, 2005 15:26  
Blogger Nikochan diu...

Sigui valent, Perelló, i abandoni l'anonimat.

22 de setembre, 2005 15:52  
Blogger Biel Perelló diu...

Sr. Nikochan:

tinc motius per sospitar que qui s'amaga sota l'anonimat és el senyor AC en persona.

22 de setembre, 2005 15:57  
Blogger Pedro diu...

Els orígens

Estat Català és un partit polític independentista de caràcter insurreccional. Fundat el 18 de juliol del 1922, al local del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), no és pas per casualitat que l'acte fundacional es produeixi en aquest local; el CADCI representa el nombrós sector social, els saltataulells, dependents de comerç, oficinistes, menestrals, són els obrers de coll blanc radicalitzats, aquests són els afiliats del CADCI, alguns d'ells participaran en els fets de Prats de Molló (1926) i esdevindran militants d'EC.

EC no apareix com un bolet en el panorama polític de la Catalunya dels anys 20, és el resultat de tot el pòsit teòric del catalanisme polític sorgit de la Renaixença, i sobretot, del trípode format per Lo Catalanisme de Valentí Almirall (1886), La Tradició Catalana de Josep Torras i Bages(1892) i La Nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba (1906). L'antecedent directe d'EC és la FDN (Federació Democràtica Nacionalista), organització creada per F. Macià el 1919 - 22 que aglutinava elements provinents del CADCI, de la Joventut Nacionalista i de la Unió Catalanista. Defensava un nacionalisme separatista que permetria, després de la separació, negociar una possible confederació de pobles ibèrics i un seguit de reformes socials de caràcter avançat.

És important tot aquest teixit difús de patriotisme representat per la Unió Catalanista. D'entre els pensadors d'aquell moment destaca la figura de J N. Roca i Farreras (1830-91) precursor dels plantejaments de Domènec Martí i Julià (1861- 1917), que presidí la Unió catalanista en el període (1903-16) i propugnà un programa de caire socialista, tot i defensant posicions independentistes; la seva línia política influí en Francesc Macià.

Hi ha l'atenció fixada i un cert mimetisme en el model representat pel poble irlandès, en la seva lluita per deslliurar-se de l'ocupant anglès. La via irlandesa, és a dir, l'alliberament de la Pàtria per la via armada, mitjançant l'estructuració d'un exèrcit català, és l'esquema de treball d'EC des del 1922 fins al 1926, amb els fets de Prats de Molló, que són la concreció pràctica d'aquesta idea.

En els militants separatistes dels anys 20 produeix un efecte molt intens la mort per vaga de fam, després de quaranta dies, del batlle de Cork i comandant de Brigada de l'IRA, Mac Swiney; en un opuscle editat l'any 1921 per Atenes AG que duu per títol: Irlanda, el batlle de Cork i Catalunya es parla del seu martiri heroic; tot un seguit d'actes organitzats per distintes entitats patriòtiques, Joventut Nacionalista, CADCI, Foment de la Sardana, demostren l'admiració envers el sacrifici del patriota. Cal no oblidar per a entendre l'acció política d'EC i de bona part del separatisme- independentisme dels anys 1920-30, i fins i tot, molt més enllà, l'intent d'adaptació d'aquesta via irlandesa a la realitat catalana.

Estat Català, organització patriòtica

Amb la fundació d'EC el nacionalisme separatista deixa d'ésser un estat d'ànim, per esdevenir una política concreta amb una eina de treball precisa, l'organització patriòtica, politicomilitar, EC.

Amb la fundació d'EC, F. Macià posà de manifest que el treball del parlamentarisme polític és estèril, que no hi havia cap possibilitat d'avinença amb l'Estat Espanyol, i que calia anar a la mobilització i a l'enquadrament armat de la joventut. Per a aquesta iniciativa necessitava diners, que sabia que no aconseguiria dels catalans de l'interior, perquè el moviment nacionalista era controlat per la Lliga Regionalista. Així, s'adreçà als catalans d'Amèrica. Els catalans de Cuba col·laboren econòmicament a sostenir el projecte de F. Macià durant una dècada, a partir del 1922. El Centre Català de l'Havana es constitueix en associació secreta, amb el nom de Club Separatista Català núm. 1. L'organització dels Clubs s'estengué a molts països. Així nasqué la Federació Internacional de Clubs Separatistes Catalans, que finançaran EC. El primer de setembre del 1922, F. Macià escriu a l'Havana: “ ja en preparació de l'Estat Català, qual idea vaig pregonant, en vigílies de l'acció efectiva i santa. És l'hora de l'acció i de parlar el menys possible.“

Amb el cop d'estat de Primo de Rivera, F. Macià arriba a Perpinyà l'octubre del 1923, estableix plans per a la recaptació de cabals, per a la compra de material de guerra.

L'ajut econòmic dels catalans d'Amèrica li permet d'establir, a començaments del 1924, unes oficines a París. Allí anuncia la creació del Comitè Central Separatista Català, que tindrà les funcions de direcció i responsabilitat del moviment, d'estar en relació constant amb Catalunya i Amèrica, comprar armament i preparar els plànols de la campanya, alhora que publicarà el Butlletí de Catalunya en francès, anglès, castellà i català.

Pel gener del 1925, a París, es constituí el Comitè d'Acció de la Lliure Aliança. En formen part: F. Macià, en representació dels separatistes catalans, un representant dels separatistes d'Euskadi, un de la CNT, un dels catalans d'Amèrica i Bonaventura Gassol, com a secretari. Malgrat el declarat apoliticisme dels anarcosindicalistes, els militants d'EC escriuen: La CNT, ha acceptat de col·laborar amb nosaltres en la revolta, per tal d'ajudar-nos mútuament. Els obrers es comprometen a ajudar els separatistes d'Euscadi i Catalunya a l'establiment de repúbliques independents en ambdós països i els separatistes a donar-los una situació legal en llurs països ja lliures.

A l'octubre del 1925 F. Macià, junt amb Josep Carner–Ribalta van a Moscú a demanar ajut per tal d'iniciar el procés insurrecional. Allà s'entrevisten amb Buhkarin, secretari de la IIIa Internacional, com a representant del govern dels Sòviets, també amb Zinoviev. Els soviètics desconfiaven de les explosions heroiques i sentimentals, com semblava que era el moviment encapçalat per F. Macià, malgrat dir que la Internacional Comunista ajudaria el moviment català, per tal com estava disposada a sostenir tots els plets nacionals; de fet, però, no s'arribà a cap acord amb el govern soviètic.

Pel maig del 1925 apareix la suborganització d'EC Bandera Negra, coneguda també com a Santa Germandat Catalana. El seu objectiu és la defensa nacional, segons el mètode d'acció directa de l'Organització Estat Català, que vetllarà perquè aquesta no abandoni els principis essencials alliberadors, ni modifiqui en el curs de les incidències per la Pàtria la seva doctrina, que és el sacrifici heroic. Signen: Emili Granier Barrera, Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Jaume Balius. Bandera Negra, planejà el Complot de Garraf , és a dir, un atemptat amb bomba contra el tren que duia el rei Alfonso XIII de tornada a Madrid, el 6 de juny de 1925, després d'haver visitat Barcelona. Un confident infiltrat dins del grup els delatà. Dels deu processats, set reberen sentències molt dures, Marcel·lí Perelló, fou condemnat a cadena perpètua.

La via insurreccional, Prats de Molló

L'intent de Prats de Molló, que es produeix el 4 de novembre, conegut també com el complot dels catalans o l'intent de deslliurar Catalunya per les armes, és la conseqüència directa de la línia d'acció, fixada per F. Macià des del 1922 amb la formació d'EC. Prats de Molló s'entén com la gesta gloriosa que tornaria a incorporar Catalunya a la història voltada de llorers, si es reeixia. Si no, Catalunya torna al cicle de la història, però dignificada amb el sacrifici de la sang, a semblança de la Pasqua irlandesa del 1916. El sentit litúrgic del sacrifici de la sang, com a element alliberador de la Pàtria, és una constant en la ideologia dels militans d'EC. Així en el jurament dels complotats de Prats de Molló, s'hi diu: Jurem morir si és necessari, generosament amb la il·lusió i l'esperança de fer reviure Catalunya i amb ella l'ànima immortal d'aquells que han mort per la Pàtria (novembre del 1926).

F. Macià, en el disseny de l'operació de penetració armada per Prats de Molló, elimina la forma d'actuació de nuclis que operin aïlladament. Ell hi veu un perill, en aquesta guerra de guerrilles; és la desunió que aquest tipus de tàctica comporta, perquè el contacte amb els caps superiors és molt reduït i això segons ell fa disminuir notablement la disciplina de l'exèrcit.

Segons F. Macià la guerra que s'havia de fer era la següent: és la de Catalunya, contra l'Estat opressor, recollint-hi, reunint tots els recursos, tots els elements, tot el que voluntàriament o forçosament es pugui, per a combatre i vèncer.

1- Organitzar un exèrcit de combatents voluntaris.

2- Acoblar els serveis auxiliars.

3 -Servei sanitari militar.

4 - Servei civil i higiene i cura dels malalts.

5- Organitzar els transports.

6 - Servei de policia militar.

7- Cos de paisans d'informació i espionat

22 de setembre, 2005 20:37  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal