26 de setembre 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XVI): "EL PATRIARCAT"

© Gabriel Salvadó MMV

Matrimoni sexista (1918)

EL PATRIARCAT

El propassat dia 24, dia de Santa Mercè, vaig llegir en el conegut diari imprès "La Vanguardia" un article molt entretingut titulat "El sexismo que llevamos dentro", que anava signat per Maricel Chavarría. Obsessiva amb els temes que impliquen dones, l'autora (o autriu) aprofitava un libel d'Eulàlia Lledó editat per l'Institut Català de la Dona (sic) en el que, segons la senyora Chavarría, la filòloga "analiza el cómo y el porqué del uso androcéntrico y sexista de la lengua". L'articulista cita sovint la filòloga definint, per exemple, l'androcentrisme com "esa perspectiva que consiste en considerar que lo que han hecho los hombres es lo que ha hecho la humanidad y viceversa", i afegeix -perquè ella hi ha d'afegir alguna cosa- que això "legitima que una parte de la humanidad se apropie de lo que ha hecho y posibilitado la otra: las mujeres". Sense voler aquestes paraules poc meditades van en contra de la seva causa, perquè, tot i que ella es refereix sens dubte als grans progressos del món occidental, suggereix que també les coses dolentes les han fet o "possibilitat" les dones, com ara la prostitució (recordem que al capítol XIII de la "Història de la SGAE" ja em referia a l'articulista Chavarría quan parlava justament sobre aquest tema tan preocupant).
I aquesta introducció tan necessària ens du al tema principal d'aquest capítol: el patriarcat. Segons la filòloga, el sexisme és un mètode que ha utilitzat "el patriarcado para continuar manteniendo en situación de subordinación al sexo femenino". I l'autriu de l'article l'il·lustra amb una fotografia que és un fotograma de la pel·lícula "Barry Lyndon", de Stanley Kubrick. Aquesta fotografia crida l'atenció perquè el protagonista de la pel·lícula, Redmond Barry, pateix els tràgics infortunis que s'esdevenen precisament després de ser seduït, rebutjat i humiliat per la seva cosina Nora, la qual tria els homes en funció de la seva fortuna i sense el sentiment tan humà de la compassió -tret definitori dels psicòpates i de les psicòpates-. Però el més sorprenent de tot això és que l'acció transcorre a Irlanda al segle XVIII, i fins i tot els més menuts de casa saben que a Irlanda -com a tots els països de tradició celta- la dona manava i triava els marits, tenint-ne en algunes ocasions més d'un, a banda dels amants reconeguts. I que aquesta circumstància era tradicional i ben tolerada per tota la societat celta. En altres paraules: era un matriarcat.
La senyora Maricel Chavarría (que segurament deurà el seu nom propi tan poètic com l'olor dels núvols a una decisió matriarcal dels seus progenitors) oblida que precisament, dins el matrimoni, que ella anomena "patriarcat", es dóna -i cito la filòloga citada anteriorment- que "legitima que una parte de la humanidad se apropie de lo que ha hecho y posibilitado la otra: las mujeres".

8 Comentaris:

Anonymous Ira diu...

Hi there, listen, I really² need your help on this.

http://joeperantau.blogspot.com/

Please go to that blog n please vote for IYAS, OK!

I appreciate this so much!

Thx!

26 de setembre, 2005 14:18  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

Sr. o sra. Ira,
Com deu saber ja fa temps que no tinc per costum contestar els comentaris que deixen altres persones, però en el seu cas faré de bon grat una excepció. El seu comentari em sembla desafortunat i intolerable, i tan mesquí que si no fos perquè tinc un gran control sobre els meus sentiments li diria que és vostè un estranger tot i córrer el risc de resultar ofensiu.

26 de setembre, 2005 16:11  
Anonymous "el culito" diu...

Hem de parar els peus a aquestes feministes abans que sigui massa tard... Ben mirat no les necessitem per res les dones. Ens ho podem muntar perfectament nosaltres sols, excepte quan arriba l'hora de netejar, cuinar, i... ehm, follar.

27 de setembre, 2005 00:25  
Anonymous el teu bebè diu...

Totalment d'acord amb vostè, senyor Salvadó. El dibuix amb què il·lustra el seu article ho diu ben clar: aquell colze que es recolza (perdoni la redundància) contra l'home, aquellt posat cofoi, aquell riure sorneguer... Sí senyor, allò era un matrimoni sexista.
Pel que fa al senyor/senyora Ira: potser vostè ens està intentant dir alguna cosa interessant al respecte, però posi bé les comes i els accents al seu lloc. Hi ha algunes paraules que resulten ambigües.
Senyor culito, no crec que tampoc no es tracti d'això.

27 de setembre, 2005 00:35  
Anonymous Ira diu...

Please, Mr. Salvadó, I don't want your silly jokes, just your vote for IYAS.

I appreciate this so much!

Thx!

27 de setembre, 2005 23:25  
Blogger Gabriel Salvadó diu...

Sr. o sra:
No li permeto que em parli amb aquest to. Bromes? Quines bromes? Què li fa tanta gràcia, estrangerot del carall? Deixi d'intentar comprar el meu vot amb males arts i amb males maneres. Hauria de saber que això que fa és il·legal, i que el sr. IYAS no figura a cap llista electoral del meu districte. Voti vostè el que vulgui i no m'obligui a trucar a la policia.

28 de setembre, 2005 00:18  
Blogger el teu bebè diu...

Ben dit, senyor Salvadó.
Records a la iaia Genoveva i l'avi Hilari.

01 d’octubre, 2005 00:10  
Anonymous Dhamma diu...

Gran dibuixant, si senyor!

14 d’octubre, 2005 21:00  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal