10 de setembre 2005

Solució al dèficit sanitari

El dèficit de la financiació sanitària té solució. I la solució és la solidaritat.

Les malalties cardio-vasculars són la principal causa de mort en població adulta a Espanya. El sedentarisme, l'obesitat, l'hipertensió i l'alt índex de colesterol són extraordinaris trampolins cap a l'atac de cor o altres malalties que, pel que intueixo, al govern i a l'opinió pública no els semblen alarmants. Si no, no entenc perquè no s'exigeix un impost sobre tot el que pugui causar alguna d'aquestes dolències, com passa amb el tabac.

Des fa anys el tabac té un impost que, en ocasions, suposa el 80% del preu del producte. Cada increment dels impostos del tabac és aplaudit per la ciutadania responsable. Segons el ciutadà mig, els fumadors han de pagar el que costa el tractament de les malalties que generen. Bé. Estic esperant que m'arribi el càncer per poder gaudir de la murterada de diners que he anat donant al sistema sanitari i que, confio, es tradueixi en màquines avançadíssimes i caríssims tractaments de quimioteràpia. Això o, com a mínim, que m'atengui una doctora en top less.

Per això penso que no només els fumadors mereixem del plaer de ser solidaris. Hi ha nombrosos grups de risc que també haurien d'anar fent un raconet per pagar els seus tractaments a la sanitat pública: els sedentaris, els hipertensos, la gent amb el colesterol alt...

Modestament, proposo un impost de gravi els sofàs (per la seva relació amb el sedentarisme), la pastisseria industrial, els menjars greixosos i la carn vermella (per la seva relació amb el colesterol) i, entre d'altres, la televisió (perquè pot provocar hipertensió). No cal que d'entrada l'impost representi el 80% del total. Seria una bestiesa: el pot de fabada asturiana passaria de costar 2€ a 10€, o un sofà normalet d'IKEA, de 300€ a 1500€.

Quan vaig al metge sovint em sorprén no trobar-hi cues de fumadors cancerosos col·lapsant la sala d'espera. En canvi hi ha gran quantitat de dones de mitjana edat que, a primera vista, un podria catalogar d'hipocondríaques. Es podria taxar la condició de dona de mitjana edat, també.

Hi ha molt terreny on encara podem demostrar la solidaritat, amics.

Alguns potser ho trobaran exagerat, però, per posar un exemple, els CDs ja porten un impost (perquè poden provocar pirateria). Bé, alguns hi estan en contra perquè els sembla un robatori descarat. Jo els considero uns insolidaris.

4 Comentaris:

Blogger mai9 diu...

i un impost k gravi els blogs (i perquè no, tot internet) perquè em fan estar assentat quan podria estar amb els amics (k tmb estan davant d'un pc) jugant a futbol.

10 de setembre, 2005 03:28  
Anonymous "el culito" diu...

Sí, senyor!!! Prefereixo fumar dret, que morir agenollat... no, com era?

10 de setembre, 2005 12:48  
Blogger ferrancab diu...

Botiflers!
En un païs on la solidaritat amb els demés sembla que per fi comensa a ser mal vista (entengui's nou sistema de finançament) és una llàstima que unes persones (una, de fet) de la categoria i importància a nivell nacional com els (el, de fet) autors (autor, de fet) d'aquest blog es vengui a les tesis de Rodríguez Ibarra i l'espanyolisme més ranci.
Aneu a ser solidaris a Extremadura home!
Colla de Botiflers!

10 de setembre, 2005 23:17  
Blogger vidal sexual diu...

Des d'una perspectiva cenyidament sanitària és una injustícia per als fumadors que se'ls aparti del sistema i se'ls gravi amb impostos.
Des d'una perspectiva social és correcte que es gravi els polítics amb impostos per jugar amb els diners dels ciutadans.
Silogisme: (vegi's... si p nos da q, p entonces q, Filosofia 3r BUP, 1985)
Que als fumadors se'ls gravi amb impostos ens porta a pensar que els polítics son uns DASGRASIATS!

28 de setembre, 2005 19:31  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal