13 d’octubre 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XIX): "ELS BLOGS"

© Gabriel Salvadó MMV
"Canarious, the killer", molt popular als països de la Commonwealth.

ELS BLOGS



Els últims trenta-cinc anys s'ha constatat un augment de l'ús d'internet que com a mínim fa pensar. Uns estudis de la Commonwealth demostren que un de cada diversos menors d'edat té accés a la xarxa, i el que és més preocupant: la fan servir. L'estudi també destaca un fenomen que va en alça i que preocupa a pares i mestres: els blogs. Els adolescents, i fins i tot els nens, han descobert una manera de penjar a la cosa intangible els seus pensaments i vivències particulars, deixant-los en quaderns virtuals a la vista de tothom. Hi escriuen coses íntimes que normalment no interessen als altres, i escrits barroers sobre temes indeterminats. Com que als blogs els lectors hi poden deixar els seus comentaris, sovint s'esdevé que es barallen entre ells i la cosa fa riure o bé plorar o bé res. Els pares i els mestres es reuneixen en centres d'assisstència per navegar junts per internet i llegir algunes de les coses que hi posen els que podrien ser els seus fills o nebots, però també els seus esposos o germans, ja que la cosa s'ha anat estenent fins a afectar també algunes persones adultes i sensibles.
Aquest fenomen fa que els especialistes en coses indeterminades es plantegin uns sèrie de qüestions. ¿Fins a quin punt és legal la difusió de coses a sac? ¿De quins temes parlen? ¿Per què no parlen amb els seus amics per comptes de penjar-ho a la vista de tots? ¿Quines són les causes de que hi hagi desgraciats que se sentin tan sols? ¿Com es fa un blog?
Els nens, i els que no ho són tant, han descobert en els blogs una manera de conviure sense tenir contacte físic ni haver-se de mirar a la cara. I també una manera de compartir coses estúpides com ara fotos, escrits íntims i xorrades d'aquestes, al mateix temps que senten que formen part d'un mateix grup, tenint referents comuns com ara pel·lícules de moda o música pop. Un exemple alarmant per la seva violència són les aventures del mixonet Canarious, que il·lustren aquest capítol.

5 Comentaris:

Blogger subal diu...

Molt Senyor Seu,

vosté i ningú més és el Houellebecq català.

visca, visca.

13 d’octubre, 2005 23:22  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyor subal:

el que és el senyor Salvadó és "imbècil" i més avui que s'ha atorgat el Nobel de literatura.

14 d’octubre, 2005 00:15  
Blogger subal diu...

senyor perelló,

potser ha arribat el moment d'aplicar els seus correctius pedagògics al senyor aquell que no és vosté però escriu en el seu blog/c/ch.

collons, les lletretes cada cop són més difícils d'escatir. O potser és el romaní que inhalo.

14 d’octubre, 2005 00:20  
Blogger Biel Perelló diu...

sí senyor:

les lletres aquestes donen molt pel sac.

14 d’octubre, 2005 00:25  
Anonymous Gabriela diu...

¡Ay, mira, encuentro aquí al amigo subal!
Pues yo os recomiendo el blog de un chico de 13 años que no está nada mal. Es de cine y creo que promete, el chaval. Un saludo a todos.
httP://ramonbalcells.blogspot.com/

23 d’octubre, 2005 12:49  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal