31 d’octubre 2005

La idea cadàver

Tinc la convicció que les idees circulen en parelles, com els mitjons. Quan tinc una idea que em sembla brillant immediatament surt algú i se m’avança. És a dir, que tots dos vam tenir la mateixa idea aproximadament al mateix temps. No m’ha passat una ni dos ni tres vegades. M’ha passat moltes vegades.

L’últim cas sagnant me’l vaig trobar dissabte. Vaig anar al cinema a veure el drama musical La novia cadáver (The corpus bridde) i, en una escena concreta, em van caure els testicles al terra i els ulls se’m van omplir de llàgrimes. Per què? A l’escena un grup de morts ressusciten i es troben amb els vius. En un primer moment tothom s’espanta fins que els vius comencen a reconèixer els parents difunts.

Aquesta mateixa idea em va venir al cap fa temps i pensava fer-ne quelcom algun dia. M’havia documentat sobre el nombre d’enterraments fets a Barcelona els últims 100 anys, sobre el PIB generat pels barcelonins i volia demostrar que la resurrecció dels morts no faria res més que ensorrar l’Estat del Benestar. Això se’m va acudir veient l’excel·lent drama musical Thriller de Michael Jackson. Recordem que l’acció del drama musical transcorre en un poblet on, sobtadament, ressusciten els difunts enterrats al cementiri. Era dêcàlàix que, un cop superat l’ensurt inicial, els morts i els vius es reconeixerien i es sentirien profundament emocionats per retrobar-se i lleugerament avergonyits per haver causat por i per haver sentit por, respectivament.

Però, i després? Què se’n faria de tota aquella gentada? D’aquells nouvinguts? Haurien de “viure” a algun lloc. S’haurien de guanyar la “vida”. Els nens morts vius haurien d’anar a escola, els joves haurien de treballar, els vells (la majoria dels morts, presumiblement) haurien de rebre pensions i gaudir d’una vellesa digna.

Si això passés a Barcelona suposaria un desafiament colossal a la capacitat multicultural i mestissa de BCN-) posa’t guapa.

És a dir, una població d’uns 2 milions d’habitants, calculem, passaria ipso facto a tenir-ne més del doble, amb la qual cosa els serveis socials quedarien instantàniament desbordats. La vivenda pujaria de preu estratosfèricament, a causa de l’espectacular demanda. Hi hauria un boom del totxo. És de preveure que molts dels morts haurien de treballar al sector de la construcció. Els menys afortunats quedarien a l’atur i haurien de rebre subsidis. La saturació a les escoles seria un problema, ja que un gran nombre dels ressuscitats serien nens, segons les dades demogràfiques de mortalitat infantil dels últims cent anys.

El problema de la immigració quedaria eclipsat per l’aparició de ghettos d’ultramorts. La sanitat pública entraria en una espiral autodestructiva que no es podria solucionar ni triplicant el preu del tabac. La pressió fiscal a la què es veuria sotmesa la població activa per tal de mantenir el sistema de pensions seria tremenda. La xarxa de transports públics seria ridículament insuficient.

Etc.

Per això quan vaig veure l’escena de la pel·lícula on un noiet reconeix el seu avi entre la munió de zombis la mandíbula se’m va desencaixar, vaig veure clar que quan tinc una idea algú altre a l’altra punta del món també la té i que, la propera vegada he de ser més ràpid.

25 Comentaris:

Blogger èlsinor diu...

Molt bo l'article i molt bona, també, la pensada. Ara només cal que a la pròxima t'espaviles i no et deixes trepitjar la idea :)

31 d’octubre, 2005 19:38  
Anonymous Anònim diu...

Quim Sitjar diu:
el que fa més ràbia quan et passa això és que penses que ningú no et creurà i de fet ningú no et creu i diria més, Biel, no serà un déjà vu, és a dir, un engany de la teva brillant i -potser traïdora- psique? aquesta idea l'havies apuntada? n'havies parlat amb algú? qui ho sap...

31 d’octubre, 2005 22:02  
Blogger Guineu diu...

Vaig pagar un mèdium perquè me posés en contacte amb Bioy Casares, Adolfo (tarifa plana). Bé, resumint, li vaig comentar (al senyor BC,A; no al mèdium, que prou feina teniva en tindre la llengua fora i parlar amb accent argentí al mateix temps) la pel·lícula i el post del senyor Perelló i me va dir que ell no pensa resucitar pas i que, sobre una idea parcialment pareguda, ell ja eva escrit Diario de la guerra del cerdo.

01 de novembre, 2005 00:00  
Blogger ferrancab diu...

Ànims monsieur Perelló! Pensi que si vostè no hagués avisat jo no hauria dubtat en cap moment en atribuir-li l'autoria de la idea. Sempre podria haver-se destapat més endavant com un bon plagiador... Així deixaria de escriure per la tele i tindria el seu propi espai als matins, una revista i encara més pasta de la que ja sembla tenir!

01 de novembre, 2005 00:05  
Anonymous "el culito" diu...

Aquesta idea ja la vaig tenir jo la setmana passada.

01 de novembre, 2005 00:09  
Anonymous marion nixon diu...

una possible sortida al problema: les funeràries es veurien obligades a tornar a enterrar, tant sí com no, els cossos fugits? I si fos així, com s'ho farien per trobar-los? ... posarien anuncis de "es busquen, vius o morts"?

01 de novembre, 2005 09:33  
Blogger Judith diu...

Hola,
ja hi ha una pel·Lícula que parla sobre la "integració" dels morts, es titula Les revenants i la van fer l'any passat al festival de Sitges, tot i que després no s'ha estrenat. Es veu com els donen feina i com els nens morts tornen a l'escola, etc. Ho sento per la teva idea...

01 de novembre, 2005 12:29  
Blogger Prozacat diu...

sé que no em creureu, però a mi em va passar el mateix el dia 11 de setembre amb les torres bessones

01 de novembre, 2005 14:55  
Anonymous Anònim diu...

De fet, unes 200 persones veu tenir la mateixa idea d'anar al cine al mateix moment també. No som res i menys en calçotets.

01 de novembre, 2005 18:44  
Anonymous TERE BORQUE diu...

Hola Biel. Sóc la Teresa Borque de "Paper de Vidre". Em van comentar que parlàveu d'un article meu i m'he interessat per veure que es diu. Surto molt mal parada però m'ha agradat. T'he penjat un comentari perquè m'encanta discutir i t'ho dic aquí que no pinta res però com que aquell article teu és de setembre, em volia assegurar que t'el miraries. Com a mínim et convido a fer-ho.

02 de novembre, 2005 17:54  
Blogger Biel Perelló diu...

Senyors comentadors:

bla, bla, bla, oh, i tant!... bla, però què diu? bla, bla, gràcies! bla, bla, bla
----------

Senyoreta Borque:

em fa molta il·lusió que a la fi algun intel·lectual deixi un comentari en aquest estimable blog. He llegit la seva rèplica i li agraeixo els aclariments i l'esforç.
Sàpiga però que la crítica al seu article la vaig escriure des de la profunda ignorància i el ressentiment absolut. Em movia l'enveja, ja que vostè escriu a Paper de Vidre i jo no. Així doncs disculpi els meus atacs "ad hominem".

03 de novembre, 2005 22:19  
Anonymous Anònim diu...

senyor Perelló, sóc en prozacat i no entenc el comentari dels blas blas que ens dedica. I no trobo enlloc l'article de setembre que ha creat polèmica amb la senyora Borque i com que no tinc res millor a fotre i visc ningunejat fins i tot per vostè doncs m'agradaria o m'entretindria llegint-lo. A veure si s'enrotlla i em posa un vincle perquè hi pugui anar directament... i quina orelleta senyor Perelló...

03 de novembre, 2005 23:35  
Anonymous "el culito" diu...

Sr. Fluoxetinat:

No sóc el sr. Perelló, però el link que busca és aquest:
El poder infinit dels imbècils
.

04 de novembre, 2005 00:35  
Blogger Biel Perelló diu...

Mr. Prozacat:

aquí té l'enllaç:
http://orteuiperelloisalvado.blogspot.com/2005/09/el-poder-infinit-dels-imbcils.html

Els bla, bla, bla era per contestar els amables comentaris que m'han anat deixant.

04 de novembre, 2005 00:36  
Blogger Biel Perelló diu...

Càspita!
Se m'ha avançat! Senyor "el culito", és vostè tot un hacker. Sap posar enllaços directes! El respecto.

04 de novembre, 2005 00:38  
Blogger Prozacat diu...

Eternament agraït senyor Perelló pel detall. M'estic enamorant.

04 de novembre, 2005 13:11  
Anonymous Gabriela diu...

Se cumplen los 50 años de la publicación del 'Pedro Páramo'. De modo que ya esos muertos que se juntan con los vivos como que ya se están haciendo medio 'viejitos' ¿no? Como que ya esa idea se le ocurrió a mi alguien hace bastantito...
Un saludo cordial.

05 de novembre, 2005 09:35  
Anonymous Anònim diu...

Senyor Perelló, hauria de saber que en Mac el seu blog es veu de pena. Faci alguna cosa.

08 de novembre, 2005 19:03  
Anonymous Anonymous 2 diu...

Senyor Anonymous, aquests són els problemes de tenir un Mac.

09 de novembre, 2005 19:54  
Blogger Nikochan diu...

És trist invertir una pasta en un Mac per acabar visitant pàgines com aquesta, de disseny tan poc "cool". És com comprar-se un Ferrari per fer el trajecte Barcelona-Mataró.

09 de novembre, 2005 23:01  
Blogger Biel Perelló diu...

Señyora Gabriela:

Grazias mil por su aclaracio'n.

---------
Anònim del Mac:

desconeixia que els Macs també servissin per navegar per la internet. Pensava que només es miraven i ja està. Només li puc dir que aquesta pàgina està codificada en un tal UTF-8. Envïi la criatura al servei tècnic. Per menys de 5000€ li instal·laran un magnífic iPage i podrà gaudir de la nostra estimable companyia.

10 de novembre, 2005 03:16  
Anonymous Jacqueline diu...

Senyor Perelló,

des de la grada, aplaudeixo tímidament, el sagaç (fortuït?)paral·lelisme en l'anàlisi de la qüestió menys hipotètica del que aparentment sembla.

Amb les mans ocupades en tan noble afer (el d'aplaudir), deixo d'escriure.

12 de novembre, 2005 13:58  
Anonymous Anònim diu...

no es pot badar. Ja has vist que dues-centes persones van tenir la idea al mateix temps d'anar al cinema. Si tens una bona idea, engegala. Tot està inventat o tot està per inventar. Només depèn en la forma d'explicar-se.
ho diu una que bada. mjesus

13 de novembre, 2005 16:52  
Anonymous Anònim diu...

Socunasindria:


Jo també vaig tenir una idea semblant i justament quan vaig veure la novia cadaver , concretament en la escena de ball en la cantina .Com es que hi han escenes que es repeteixen tant? . Concretament aquesta (esquelets ballant alegrament) crec que es de les mes repetides.He acabat per fer una llista de escenes d'esquelets que ballen:

- Monkey island 2
- La novia cadaver
- Un capitol de betty boop
- Arround the world (videoclip)
i estic convençut que n'hi han més !

si tingtuessiom enm compte les tradiccions populars podriem afegir la patum i les celebracions mexicanes per tots sants.

Potser , la universalitat d'aquetsa escena es deguda a una contraposicio de idees que jau en el conscient comú : el contrast de un esquelet (simbolitzant la mort , allo que es cadaveric ) amb el ball , la maxima expresió de vitalitat.

13 de desembre, 2005 18:23  
Anonymous Anònim diu...

capità picard diu:

Nano, primer vaig pensar que no t'havíes pres la pastilla i que desbarraves pels descosits, però tot pensant vaig veure que si la teva història es produïs de veres, malgrat l'augment de població que hi hauria, portaria una bona nova per a tota la humanitat: els que vingueren del mès enllà farien caure de una punyetera vegada el monopoli de tots els capellanots que tenen atemorida a la pobre població... reflexioneu-hi.

21 de gener, 2006 19:32  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal