10 d’octubre 2005

Quaderns de pedagogia

L’hòstia racional

Un dels dubtes principals que es presenta davant el pare modern és “com educo el meu fill?”. Aquesta és una qüestió delicada, ja que l’estat estalinista en què vivim pretén substituir-nos en l’educació correcta dels nostres fills.

L’hòstia ha estat present en la pedagogia clàssica des dels temps de les grans cultures. Els grecs (ostyon, klathayotos) o els romans (vademecum) n’eren ferms defensors. Recordem que en moltes d’aquestes cultures els pares tenien dret sobre la vida del fill mentre fos menor d’edat.

Gràcies a Déu la societat ha evolucionat i hem passat del pensament místic i màgic a l’observació empírica i cartesiana. Per tant, observem:

Pensi en persones del seu entorn a qui els pares van fotre algun clatellot de petites. Hi ha alguns que avui en dia són tarats i d’altres que no ho són.

Pensi en persones del seu entorn a qui els pares NO van posar mai la mà a sobre de petites. TOTS són tarats.

És a dir, el pensament científic ha de descartar la no-violència com a eina pedagògica ja que només condueix a la tara (tharas).

En canvi observem que l’hòstia no és sinònim d’èxit pedagògic. Guardem els cinturons, de moment.

En què s’ha de basar, llavors, la ratio hòstia-èxit? En la reflexió. Introduïm aquí el concepte d’hòstia reflexiva.

Què és l’hòstia reflexiva? Molt senzill. És l’hòstia de caràcter pedagògic que s’imparteix com a conseqüència coherent del fet educatiu. És l’hòstia que sorgeix com a conseqüència de la serena meditació. Mai en calent. Mai com a resposta irracional rabiosa. L’hòstia pedagògica ha de fer més mal a l’emissor que al receptor, per entendre’ns. En cas de dubte, eviti l’hòstia. En cas que hi hagi una altra opció, eviti l’hòstia. L’hòstia reflexiva ha de servir de reforç condicionant. Ha de ser la conseqüència clara d’un binomi estímul-resposta, per tal que el nen entengui perfectament que si A llavors B. Per exemple, si el nen trenca quelcom a una botiga (A), hòstia (B).

Esperem que serveixi de guia per als pares nouvinguts.

Recordi:

1. l’hòstia és una eina preciosa. No la deixi abandonada ni la malgasti amb un ús excessiu.

2. el problema no és un pare que pega un fill sinó un pare IMBÈCIL i que no pensa.

6 Comentaris:

Anonymous dErsu_ diu...

Perellò, si m'ho permeteu, jo més aviat defensaria, posats a defensar alguna cosa (que ja són ganes), l'hòstia preventiva, això és, aquella que es dona a qui expressi el seu desig, sens dubte foll, de ser pare.

10 d’octubre, 2005 18:19  
Anonymous Anònim diu...

Aquí topem altra cop amb la suadíssima conducta de les esquerres políticament correctes que idolatren la infantesa fins el punt de pensar que no és possibel ser nen i ser fill de puta, com si fossin dos conceptes antagònics.Si us hi fixeu fins i tot clatellot, bufa, ventallada... són peces lèxiques que aviat seran relíquies arcaiques.

PROZAC-CAT.

10 d’octubre, 2005 23:11  
Anonymous Anònim diu...

anonymous No sé si te n'adones de la divertida contradicció d'aquesta parida que dius: com la pròpia expressió indica, si un nen és un filldeputa, alguna cosa hi deu tenir a veure que sigui fill, i de qui ho sigui.

11 d’octubre, 2005 09:18  
Blogger Marduix Gebrat diu...

Molt perspicaç... és claríssima la relació entre un nen fill-de-puta i la seva mare, la relació establerta és clara i útil.

www.opsonablog.blogspot.com

11 d’octubre, 2005 13:11  
Anonymous Anònim diu...

Perelló, cada vegada s'assembla més al seu mestre, l'enyorat Orteu.

11 d’octubre, 2005 16:05  
Blogger vidal sexual diu...

Com a partícep del col·lectiu de professors de secundària dels Països Catalans, felicito efusivament al Sr. Perelló per aquest encertat comentari. L´hòstia reflexiva i/o pedagògica és sempre un recurs inestimable des del punt de vista educatiu.
Preguem per ella i la seva aplicació dins el col·lectiu docent.

14 d’octubre, 2005 10:17  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal