LA TELEVISIÓ DES DE DINS (II)

L'excel·lentíssim Senyor Presentador.

LA TELEVISIÓ DES DE DINS (I)

Un càmera.

Saigon I -Proleg-

Si, estimats lectors. Em trobo a la bullicieuse ciutat de Saigon, actualment rebatejada com Ho Chi Minh en honor a un senyor que te molta semblansa amb el Coronel Sanders.

Saigon (o Ho Chi Minh) es una ciutat sorollosa, fetida, xafogosa, contaminada, amb 5.5 milions d'habitans i 4 milions de motos. Tecnicament es una d'aquelles ciutats que jo anomeno "dificils a l'hora de travessar el carrer".

El motiu del meu viatge es irrellevant, no aixi els resultats. Avui es celebren els 30 anys de la caiguda d'aquesta ciutat en mans dels rojos del Vietcong i la gent esta com embogida, desfilant amb banderes i fusells AK-47 de cartro. Francament, no em vull posicionar en un tema tan delicat com el d'un conflicte bel.lic que va ocasionar dotzenes i dotzenes de morts i que va acabar avui fa trenta anys. Ara be, en honor a la veritat, admiro els nordamericans, puix soc incapas de vesllumar el mes insignificant motiu per restar en aquest pais mes d'un mat, i ells s'hi van estar prop de quinze anys i s'hi van deixar la pell. Si, senyors, ara que hi he estat ja ho puc dir ben fort (tot i el perill de ser arrestat fulminantment i conduit a un camp de reeducacio del Partit): Saigon fa cagar i no hi ha tanta prostitucio com em pensava.

Musicals descartats per Dagoll Dagom

Pigmalió i el mobbing
A funny thing that happened on the way to Perpignan
Ibarretxe tiene un plan
Carmel: Zona Zero
Ebolà!
Llei Bosman on ice
¡Pásalo!
La pelota vasca
Alfacs!
A funny thing that happened on the 23-F
L'últim vol de Carrero Blanco
Cèl·lula islàmica desarticulada
Mar i Conazos
T'hostio, amor meu
Jeckyll i Montilla
¡Dios Santo, es la otra torre!
Godzilla

Canadà I -Pròleg-

Suposo que s'hauran percatat que sòc fora del paìs, ja que ni l'imbècil Orteu ni el supergilipolles Salvadò han escrit ni una rognoise lìnia a aquest estimable blog.

En fi, que mentre jo em jugo el pellejeau viatjant a tort i a dret buscant la inspiraciò que ens manca per finalitzar el nostre magne novel­-lot TRES, ells dos no fan cap per aquì. D'un ho entenc, ja que acaba de ser pare i tè feina, però l'altre ja ès farine d'un autre côtal, car llur ùnica ocupaciò coneguda ès l'onanisme compulsiu i de baixa qualitat.

Jo, modestament, em trobo a mig camì entre la ciutat de Quèbec i Montrèal, buscant la sana inspiraciò i pregant a Dèu que l'aviò em deixi sa i estalvi a El Prat International Airport el dia 22 per poder signar llibres a tout-et-plein durant aquesta festa sagrada de nosaltres, els escriptors, que ès Sant Jour-d'hui.

'MIRLO ROJO' surt a la venda i es presenta a TV3 amb el seu nom real: 'No a Madrid 2012'

Dilluns passat vaig tenir l'oportunitat de ser convidat al programa El club, que presenta Albert Om, per participar a un menage a trois intel·lectual sobre el llibre No a Madrid 2012 que hem escrit els senyor Orteu, Salvadó i jo mateix en el més absolut secret als darrers mesos.

La primera sorpresa me la vaig dur en comprovar que El club no és un programa sobre golf, tal com pensava, sinó un magazine per a la tercera edat.

La segona sorpresa va ser que els contertulis eren, de fet, contertúlies (Mercedes Abad i una altra senyoreta el nom de la qual no recordo car la seva mirada clara i penetrant em va encisar mentre m'era presentada), amb la qual cosa, el meu instint gentlemanesc va evitar que entrés en polèmiques i que em veiés obligat a donar la raó a tots els arguments peregrins que posaven sobre la taula.

Tercera sorpresa: a la televisió et maquillen i et col·loquen un petit micròfon a la solapa per tal que no sigui necessari cridar excessivament.

Quarta sorpresa: durant tota l'entrevista, tant el presentador com les contertúlies, es va dir que No a Madrid 2012 és un llibre "força divertit". Jo, personalment, no sé què té de divertit un estudi rigorós com el nostre. Com si les compareixences de la comissió de l'11-M es poguessin titllar de "divertides", o El capital de Karl Marx de "catxondo" o La pelota vasca de Julio Medem de "conyona".

En resum: 'MIRLO ROJO' ja ha fet la seva aparició pública amb llur nom comercial: No a Madrid 2012. Ara només queda signar llibres durant la diada de Sant Jordi i esperar els royalties.

Jordania I - Proleg -

Estimats lectors:

hauran notat que he estat fora ja que ningu no ha publicat un miserable post en aquest apreciable blog des fa molt temps. Els puc anunciar oficialment que he passat uns dies al Regne Hashemita de Jordania. Es mes, encara hi soc, per aixo no puc escriure els accents. En els propers dies, a partir de dema (tornada a Barcelona), anire relatant les experiencies de tan estimulant periple si cap catastrofe aeria greu que m'impliqui directament ho impedeix.

Moltes gracies.