28 de juny 2006

L'àrbitre ens va robar la il·lusió

Els herois de Kamen fan les maletes i es disposen a agafar el pròxim Zeppelin cap a Madrid. I tot per culpa d'un àrbitre covard, mesquí, trampós i que no va respectar el jurament hipocràtic.

D'entrada no va prendre mesures cautelars contra l'entrenador francès, que s'havia declarat obertament pro-francès. I és que la història i la ciutadania ha fet la vista grossa amb els francesos des de temps immemorials. Sense ànims de ser exhaustius i, a tall d'exemple:
1. Van encolomar a Espanya una dinastia de monarques de sèrie B que encara ara perdura.

2. Napoleó va ser un genocida i un expansionista; un personatge a l'alçada de Pol Pot o d'Stalin que l'stablishment ha adoptat com a model de patriota europeísta (!).

3. Durant la Primera Guerra Mundial els gavatxos es van mostrar inoperants i covards. Es van atrinxerar i, apa, a veure-les venir. Si no arriba a ser pels britànics i, especialment, pels americans, encara els tindríem allà, practicant el catenaccio al Somme. No obstant això s'han auto-erigit en poc menys que salvadors d'Europa.

4. Durant la Guerra Civil espanyola van decidir mirar cap a una altra banda i, arribat el moment, van acollir els refugiats espanyols de mala gana, en molts casos abandonant-los a la seva sort i, en d'altres, internant-los en camps de concentració propis o obligant-los a anar d'Erasmus a Mauthausen amb els nazis. No obstant això la història els ha deixat impunes.

5. A la Segona Guerra Mundial es van rendir davant els nazis en menys que canta un gall. Van ser col·laboracionistes, covards i gavatxos. Només De Gaulle amb un grapat de desarrelats, els americans de nou i els mateixos exiliats espanyols que ells havien maltractat van alliberar França i van frenar els nois de Hitler. Tot i això ha perdurat el mite de la Résistance, de la França Lliure i altres botxornoses mentides.

6. Van colonitzar de forma immisericorde Algèria o Vietnam i van descolonitzar de forma desastrosa i criminal. Tot i això se n'han sortit de rossittes i, fins i tot, un pseudo-algerià com Zidane és la màxima estrella de la selecció.
I tot això ho sabia l'àrbitre.

Els Homes de Luis, aguerrits, delerosos i amb caràcter van jugar com només ells saben fer: tocant-la, amb una impecable formació ofensiva 4-3-3.Formació inicial dels nois de Zapatones


Els francesos, esclaus de la seva vergonyosa història es van tancar en banda i van avorrir el respectable amb un covard 10-0-0.

Formació ultra-defensiva, clàssica dels francesos.

Raúl va estar fenomenal, més killer que mai, amb l'olfacte del més llest de la classe tot i que es va estavellar constantment contra la Línia Maginot de l'enemic.

El Niñotorres, pletòric, esclatant com una de les màximes figures del mundial, va rematar a gol una vegada darrera l'altra, de forma incansable, demostrant que és, possiblement, el millor davanter del Món.

Malgrat això, amb tres jugades sonrohants, trenades pel pèrfid Zizou, el lleig Ribery, l'atractiu Henry i l'àrbitre van acabar amb la il·lusió d'un poble.

Per més inry, mentre la desil·lusió brollava en forma de llàgrimes per les meves galtes, alguns desaprensius llençaven coets, celebrant la derrota de la Fúria Roja. Ah! Pobres d'ells, ignorants! Suposo que els indocumentats afrancesats com Josep Ramoneda deuen estar molt contents. Potser ens hauríem de prendre la justícia per la nostra mà i anar a llurs domicilis i cremar-los tots els llibres mentre cridem "Liberté, Egalité oé, oé, oé".
12 comentaris

27 de juny 2006

A per ells oè! A per ells oè! A per ells oè! A per ells oè oè!

Després d'arrollar tres potències mundials de segon ordre (Ukraine, Túnez i Saudy Arabians) ara la Fúria Roja s'enfronta a la França temible de Barthez i Anelka. Ara va de debó. Hem de sortir a guanyar, com molt bé indica el seleccionador nacional Luis.

El debat sobre si Raúl ha de jugar o no ha de jugar només crea fisures en un equip guanyador, de casta i de raça. Com molt bé ha assenyalat el Sabio de Hortaleza "Raúl es un buen jugador" i ha d'estirar el carro dels guanyadors.

Repassem l'alineació.

A la porteria Íker Casillas. Res a dir. Sense dubte està en millor forma que Cañizares, a qui el míster obliga a entrenar amb els Chiquiprecios.

A la defensa hi ha Puyol i altres tres. Excel·lent. Qui millor que el noi de Lleida per defensar la reraguarda espanyola!

Al mig del camp Xavi, Czecks i un altre. Només trobo a faltar Iniesta, tot i que està molt pàl·lid.

I a la punta d'atac, l'artilleria pesada: Raúl, el Niñotorres i un tercer que no recordo. És obvi que Raúl és un líder, com molt bé ha assenyalat en Zapatones. Té carisma i és un killer de l'àrea.

El Niñotorres també és una bona elecció. Està aprenent molt en aquest mundial i potser d'aquí tres o quatre Copes del Món esclatarà com un excel·lent suplent. No el pressionem i deixem-lo gaudir d'aquest clinic de luxe.

Posats a fer retrets a el Zapatones de Hortaleza potser crida l'atenció l'absència d'Eto'o. Em nego a pensar que l'han deixat fora de la convocatòria mundialista només perquè és de color africà. És un jugadoràs. És ràpid i té molts cotxes de gran calibre, cosa que impressiona molt als rivals.

Una altra absència sonada és la de Fernando Alonso, que està fent un brillant mundial d'automobilisme i està demanant a crits un forat en la selecció.

Resumint: tenim una selecció que omple d'orgull i de patriotisme. Llàstima, potser, de les samarretes. Els italians sí que duen samarretes boniques de veritat. I ja són a quarts de final!

Ara només cal sortir a la gespa, començar a repartir patades i resar perquè no jugui Zizou, l'estrella ultrapirinenca.

Prepara't, França! Prepareu-vos, gavatxos! Pronostico un 5-0 a favor de la Fúria Roja. Com bé ha dit en Luis, "No olvidamos lo que Alemania nos hizo en Guernica".
6 comentaris

20 de juny 2006

Antics treballs d'Orteu, Perelló i Salvadó (3)

1. You and me and you
2. Lisboa
3. Blue anus
4. Girl from Madeira
5. Oh, look! A train!
6. Fat man with nitroglicerine
7. Costa Rica Anthem
8. A smile to the world
9. Thank you, Martí i Pol
10. Romantic love
11. Sentimental romantic
12. A dog is coming
6 comentaris

12 de juny 2006

Els meus motius per no anar a votar al referèndum

El meu vot val el mateix que el de qualsevol. El mateix, per exemple, que el d'una noia que anava en tren i que ha dit a les seves amigues que li sembla molt bé l'estatut perquè regula l'eutanàsia, tot i el perill que algú doni verí als iaios "perquè ja són grans".

El nou estatut no reconeix el dret a dur pistola.

El nou estatut no eliminarà els subnormals ni els mediocres. Ans al contrari, els concedirà ajuts.

El nou estatut no ens donarà dret de veto a l'ONU

El nou estatut no contempla penes de presó per als homeòpates.

El nou estatut no esmenta el tema del topless.

El nou estatut no obliga a adoptar La Marsellesa com a himne nacional.

El nou estatut no esmenta les víctimes del mobbing al títol preliminar.

El nou estatut no canonitza Josep Cuní.

No estic empadronat a Catalunya.
16 comentaris

01 de juny 2006

Història d'Espanya: Els origens

L'univers es va crear fa uns 13.700 milions d'anys, amb l'explosió de Déu (el que es coneix popularment com Big Bang). Aproximadament 10 minuts després ja s'havia format l'Esperit Nacional Espanyol i, el que és més important, es posaven les bases sòlides per al desenvolupament de la Constitució de 1978.

En aquells temps remots l'univers era dens i caòtic, com una sopa d'àtoms. A poc a poc, però, gràcies a la raça i a la fúria, alguns dels àtoms es van anar lligant formant una proto-Espanya. No en va els historiadors com Amando de Miguel, Pío Moa i César Vidal afirmen que Espanya es la nació més antiga d'Europa. Els meus estudis indiquen que no només d'Europa, sinó de l'Univers. Més antiga que la formació de les galàxies i, per descomptat, molt més antiga que la Terra.

Mentre els altres àtoms que havien de formar nebuloses, galàxies i altres cossos continuaven formant un brou displicent, els àtoms espanyols rugien amb força, s'ordenaven i s'organitzaven amb autèntic patriotisme. Potser per als científics més tancats pot sonar exagerat però els àtoms espanyols tenien pressa per formar Espanya.

Segons l'historiador Stanley G. Payne, els àtoms espanyols estan composats d'electrons, protons, neutrons i altres quarks, com els patriotons, constitucionalistons o carlins, a més de les seves corresponents antipartícules: maçons, separatistrons, comunistrons i maricons.

Gràcies a la casta de la força nuclear dèbil, les antipartícules es van convertir en partícules nacionals o van ser destruïdes per fotons plens de garra i gallardia.

La resta de l'univers continuava a la deriva però això no impedia que els àtoms espanyols continuessin la seva particular creuada. Es van organitzar en molècules de casta i d'hombría i, en pocs milers d'anys s'havia format pràcticament Covadonga, el que els científics anomenen El Bressol d'Espanya. Els àtoms espanyols, plens d'orgull van adquirir propietats fins aleshores inaudites, com la dualitat ona-partícula i, fent cas omís de les pressions universals respecte al principi d'incertesa de la mecànica quàntica, continuaven la magna obra de la Construcció Nacional. L'aparició de Covadonga a l'univers va crear un camp gravitatori força estable com per que al seu voltant poguessin formar-se la Catedral de Burgos i El Escorial.

En un parell de milions d'anys la Nació Espanyola era una realitat, la reserva espiritual de la galàxia (que encara es trobava en estat embrionari). Veient que tot allò era bo, la resta d'àtoms es van anar concentrant al voltant d'Espanya i així es van formar la Terra i el Sol.

L'aparició dels aminoàcids i de les primeres formes de vida, com bacteris, protozoos i Rodrigo Díaz de Vivar era només qüestió de temps.
10 comentaris