24 d’octubre 2006

Legal tips

Si algun dia heu d'assassinar algú assegureu-vos de consumir drogues i alcohol a dojo abans d'actuar, així reduireu considerablement la condemna. La llei civil considera que actuar sota els efectes d'aquestes substàncies constitueix un atenuant.
Aprofitem doncs aquest bug legal abans que el corregeixin.
NOTA: en cas de trobar-se sota disciplina militar no és convenient utilitzar aquest truc. La llei castrense considera que actuar sota els efectes de l'alcohol i de les drogues és un agreujant.
NOTA: tot i ser considerada una droga duríssima, el tabac no afecta les condemnes. Matar algú sota els efectes de la nicotina no alleuja la sentència.
7 comentaris

12 d’octubre 2006

Cap a la dictadura dels ociosos

Em poso el trajo de Noam Chomsky per parlar-vos d'un tema d'impacte.

És factible una cultura open source?

Sí.

És aconsellable una cultura open source?

No.

Per què?

Així com el software open source pot tenir efectes beneficiosos, una gestió open source del coneixement és discutible. La programació informàtica és una activitat tècnica on la depuració i implementació del codi es basa en l'eficiència.

Però què passa amb la cultura open source? Què passa, per exemple, amb la wikipèdia?

La depuració i l'optimització dels articles no responen a cap principi d'eficiència sinó que, en molts casos, atenen a implicacions ètiques i morals dels autors i dels editors.

Aquest matí, ociós, he fet un comentari titulat ¿"Falsificable" o "falsable"? en una de les pàgines de discussió de la wikipèdia. Al cap d'unes hores el meu comentari ha desaparegut. Un dels editors l'ha eliminat i encara no sé perquè. He arribat a la conclusió que l'editor en qüestió és un jove estudiant de psicologia peruà.

Tal vegada té motius per haver eliminat el meu comentari. O tal vegada no comparteix el meu punt de vista.

Segurament podria exigir-li alguna explicació o tornar a publicar el comentari en qüestió i esperar que el tornés a eliminar i entrar en un bucle. Però llegint el seu perfil molt em temo que tinc les de perdre ja que afirma que té molt temps lliure. Per tant té molt temps lliure per esborrar i corregir tot el que li doni la gana.

D'aquí la meva reflexió. Fins quin punt està la wikipèdia està en mans de gent qualificada, oberta, tolerant, disposada a discutir punts de vista ètics i morals contraposats? I si, en realitat s'està convertint en un reducte d'ociosos amb molt temps per esborrar i corregir?

És per això que no confio en la cultura open source.

Em trec el trajo de Noam Chomski perquè m'apreta.
7 comentaris

10 d’octubre 2006

Coses que s'aprenen llegint les enquestes d'El Periódico

El Catalunya-Euskadi va ser més interessant que el Suècia-Espanya.

L'avanç de la ultradreta a Europa es pot donar també a Espanya.

La literatura que s'escriu en castellà a Catalunya és cultura catalana.

Ronaldinho hauria d’entrar en les rotacions del Barça.

Els lectors d'El Periódico viatjaran més per l’ampliació de les companyies aèries de baix cost.

Als lectors d'El Periódico els importaria que instal·lessin una presó a prop casa seva.

No s'han de modificar les festes de moros i cristians tot i ofendre l'islam

Les parelles gais han de poder adoptar nens.

S'ha de despenalitzar l'eutanàsia.

L'Estat no ha de pagar les operacions de canvi de sexe.

S'ha d'impedir desfilar a models massa primes.

S'haurien de revisar els consells de guerra contra militants antifranquistes.

Als lectors d'El Periódico no els molesta que cap dona opti a la presidència de la Generalitat.

S'ha de recordar en públic (???) la repressió de Franco.

No és molest que algú no català pronuncïi el pregó de la Mercè.

Els immigrants sense papers han de ser expulsats.

El tracte que Pepe Rubianes ha rebut a Madrid no és just.

El govern ha de posar límit al menjar porqueria.


Tot això he après en poc més d'un mes. En vista de l'èxit faig una pregunta a l'amable audiència:

¿Com definiria vostè el lector mitjà d'El Periódico?
a) Algú realment ben informat que pot opinar sobre qualsevol tema i/o disciplina.
b) Un miserable fill de gossa.


3 comentaris

06 d’octubre 2006

Com curar el nacionalisme

Com es cura el nacionalisme? Viatjant, és clar. Això és el que em va dir la doctora homeòpata.
Des fa uns mesos he notat en el meu organisme els efectes incipients del virus nacionalista: febre, arcades, himnes nacionals...
Abans que la cosa anés a més vaig decidir consultar a un especialista i vaig demanar consell a la meva doctora homeòpata. Em va tractar estupendament (un dels principis bàsics de la homeopatia) i em va receptar Mercurium 30CH, Arsenium 50CH i, bàsicament, que viatgés molt a països molt diferents i llunyans.
Abans d'emprendre el meu periple curatiu m'he hagut de vacunar, ja que a l'estranger no hi ha les mateixes malalties que aquí i, tot i que pràcticament no hi ha casos de fibromiàlgia, cansament crònic o pèrdua de chackras, hi abunden malalties com la malària, el tifus o la febre groga.
Ara ja m'he vacunat contra tot això i m'estic recuperant de les seqüeles de les punxades. Friso per començar el viatge abans de l'1 de novembre car temo que el virus s'activi fortament al voltant d'aquelles dates.
A banda d'inmunitzar contra malalties estrangeres vacunar-se també té efectes col·laterals positius. Per exemple no t'has de preocupar mai més de netejar el lavabo o de passar el motxo per casa. El cos resisteix qualsevol tipus d'escombreries.
Espero curar-me aviat. Gràcies, Pasteur. Gràcies, Iberia.
4 comentaris