10 de novembre 2006

Autorretrat amb gos i cantant de jazz

9 Comentaris:

Anonymous "el culito" diu...

No està mal...

12 de novembre, 2006 14:18  
Anonymous Ni bé diu...

Ni bé.

12 de novembre, 2006 18:55  
Anonymous leanan diu...

no sabia que li agradés anar vestit d'infermera


almenys en públic

12 de novembre, 2006 22:14  
Anonymous Enriqueta Llopis (Cardedeu) diu...

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada.

A l'hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:

–-Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament magre. Aquest retoc –penso– és tan natural! Tenir fills en forma d'incògnita, de nebulosa, ha d'ésser molt desagradable. La meva frivolitat, però, és tan gran, que ni el problema de consciència plantejat per les llaminadures no és prou per a evitar que trobi el pa de pessic saborosíssim i la crema literalment exquisida. Quan me'n serveixo més, la fredor augmenta d'una manera visible. Vint-i-un anys!

16 de novembre, 2006 20:14  
Blogger Jordi Ventura Padró diu...

Amb el Marquès de Rufas comentem que qui sembla tenir realment interès per la infermerera és el ca i no tu, Biel.

17 de novembre, 2006 18:30  
Anonymous Anònim diu...

Molt interessant la foto, però he apreciat que en el extrem esquerra es pot apreciar un peu, enfundat en una bota. Varis dubtes: de qui és el peu? hi ha més gent retallada en aquesta foto? La foto s'hauria de dir autorretrat amb gos i cantant de jazz i bota? com és diu el gos? com és possible que sigui un autorretrat i vosté no porta cap càmera a les mans?

23 de novembre, 2006 13:21  
Blogger Doc Moriarty diu...

Quique Guasch canta jazz?

05 de desembre, 2006 23:49  
Blogger Pedro diu...

Vostè és el de la dreta o el de l'esquerra?

15 de desembre, 2006 00:15  
Blogger vidal sexual diu...

Sense comentaris. Només una qüestió: qui és la persona que canta jazz?

29 de desembre, 2006 11:53  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal