L'àrbitre ens va robar la il·lusió
Els herois de Kamen fan les maletes i es disposen a agafar el pròxim Zeppelin cap a Madrid. I tot per culpa d'un àrbitre covard, mesquí, trampós i que no va respectar el jurament hipocràtic.
D'entrada no va prendre mesures cautelars contra l'entrenador francès, que s'havia declarat obertament pro-francès. I és que la història i la ciutadania ha fet la vista grossa amb els francesos des de temps immemorials. Sense ànims de ser exhaustius i, a tall d'exemple:
Els francesos, esclaus de la seva vergonyosa història es van tancar en banda i van avorrir el respectable amb un covard 10-0-0.
Formació ultra-defensiva, clàssica dels francesos.
Raúl va estar fenomenal, més killer que mai, amb l'olfacte del més llest de la classe tot i que es va estavellar constantment contra la Línia Maginot de l'enemic.
El Niñotorres, pletòric, esclatant com una de les màximes figures del mundial, va rematar a gol una vegada darrera l'altra, de forma incansable, demostrant que és, possiblement, el millor davanter del Món.
Malgrat això, amb tres jugades sonrohants, trenades pel pèrfid Zizou, el lleig Ribery, l'atractiu Henry i l'àrbitre van acabar amb la il·lusió d'un poble.
Per més inry, mentre la desil·lusió brollava en forma de llàgrimes per les meves galtes, alguns desaprensius llençaven coets, celebrant la derrota de la Fúria Roja. Ah! Pobres d'ells, ignorants! Suposo que els indocumentats afrancesats com Josep Ramoneda deuen estar molt contents. Potser ens hauríem de prendre la justícia per la nostra mà i anar a llurs domicilis i cremar-los tots els llibres mentre cridem "Liberté, Egalité oé, oé, oé".
D'entrada no va prendre mesures cautelars contra l'entrenador francès, que s'havia declarat obertament pro-francès. I és que la història i la ciutadania ha fet la vista grossa amb els francesos des de temps immemorials. Sense ànims de ser exhaustius i, a tall d'exemple:
1. Van encolomar a Espanya una dinastia de monarques de sèrie B que encara ara perdura.I tot això ho sabia l'àrbitre.
2. Napoleó va ser un genocida i un expansionista; un personatge a l'alçada de Pol Pot o d'Stalin que l'stablishment ha adoptat com a model de patriota europeísta (!).
3. Durant la Primera Guerra Mundial els gavatxos es van mostrar inoperants i covards. Es van atrinxerar i, apa, a veure-les venir. Si no arriba a ser pels britànics i, especialment, pels americans, encara els tindríem allà, practicant el catenaccio al Somme. No obstant això s'han auto-erigit en poc menys que salvadors d'Europa.
4. Durant la Guerra Civil espanyola van decidir mirar cap a una altra banda i, arribat el moment, van acollir els refugiats espanyols de mala gana, en molts casos abandonant-los a la seva sort i, en d'altres, internant-los en camps de concentració propis o obligant-los a anar d'Erasmus a Mauthausen amb els nazis. No obstant això la història els ha deixat impunes.
5. A la Segona Guerra Mundial es van rendir davant els nazis en menys que canta un gall. Van ser col·laboracionistes, covards i gavatxos. Només De Gaulle amb un grapat de desarrelats, els americans de nou i els mateixos exiliats espanyols que ells havien maltractat van alliberar França i van frenar els nois de Hitler. Tot i això ha perdurat el mite de la Résistance, de la França Lliure i altres botxornoses mentides.
6. Van colonitzar de forma immisericorde Algèria o Vietnam i van descolonitzar de forma desastrosa i criminal. Tot i això se n'han sortit de rossittes i, fins i tot, un pseudo-algerià com Zidane és la màxima estrella de la selecció.
Els Homes de Luis, aguerrits, delerosos i amb caràcter van jugar com només ells saben fer: tocant-la, amb una impecable formació ofensiva 4-3-3.
Formació inicial dels nois de Zapatones
Formació inicial dels nois de ZapatonesEls francesos, esclaus de la seva vergonyosa història es van tancar en banda i van avorrir el respectable amb un covard 10-0-0.
Formació ultra-defensiva, clàssica dels francesos.El Niñotorres, pletòric, esclatant com una de les màximes figures del mundial, va rematar a gol una vegada darrera l'altra, de forma incansable, demostrant que és, possiblement, el millor davanter del Món.
Malgrat això, amb tres jugades sonrohants, trenades pel pèrfid Zizou, el lleig Ribery, l'atractiu Henry i l'àrbitre van acabar amb la il·lusió d'un poble.
Per més inry, mentre la desil·lusió brollava en forma de llàgrimes per les meves galtes, alguns desaprensius llençaven coets, celebrant la derrota de la Fúria Roja. Ah! Pobres d'ells, ignorants! Suposo que els indocumentats afrancesats com Josep Ramoneda deuen estar molt contents. Potser ens hauríem de prendre la justícia per la nostra mà i anar a llurs domicilis i cremar-los tots els llibres mentre cridem "Liberté, Egalité oé, oé, oé".
