25 d’abril 2007

El meu cosí se'n va sortir

Hi ha coses amb les que no es pot fer broma. Les malalties greus, per exemple. No s'hi pot fer broma. Cap mena de broma. No es pot fer broma amb el dolor de la gent. El meu cosí pensava exactament el mateix que jo fins que li van dir que ho tenia. A ell li van dir què tenia, però jo no ho vull repetir perquè no vull que sembli que en faig broma. Li van tir que tenia tal cosa, i ell ja sabia que no li estaven parlant del zodíac. Per entendre'ns, no li van dir que tenia capricorni.
Hi ha coses amb les que no es pot fer broma. El meu cosí pensava exactament el mateix que jo, fins que li van dir què tenia. Llavors va començar a fer-ne broma. Ningú entenia les seves bromes. A tothom li violentava molt quan començava a parlar d'aquella manera de la seva malaltia. Es pixava de riure. Només reia ell. Una dia, casualment, va conèixer a algú que també es petava de riure amb en seu humor negre, i el meu cosí li va preguntar com era. "Perquè tinc el mateix que tu", li va respondre.
Jo no faig bromes sobre malalties greus. Només faig bromes sobre malaties poc importants: grips, dolors mestruals, dislocacions, coses així, divertides... Si la malaltia es complica jo callo. Amb una mica de sort, les malalties acaben bé. El meu cosí se'n va sortir. Quan li van dir que estava curat es va apuntar en una associació d'aquestes d'ajuda als malalts. Es va apuntar a l'Associació de Malalts del Parkinson. Volia conèixer malalties noves. Anava pels hospitals fent bromes desagradables. Era la seva manera de contribuir. Vah, és el meu cosí. Ell és així.
Jo no jutjo mai a les persones. Ningú té dret de jutjar a les persones. La gent que jutja a les persones són tots uns cabrons.

3 Comentaris:

Blogger subal diu...

El seu cosí deu dir-se doctor Casa.

25 d’abril, 2007 13:35  
Anonymous Anònim diu...

Hola sóc un radical, extremista, fonamentalista, fanàtic, admirador, seguidor o simplement un be negre, del vostre blog.
Vos escoltava quan pels estius començàveu un programa amb la musica de Pascal Comelade (l'home dibuixat).
Aquest ultim post m'ha deixat bastant intrigat, sobretot el final.
M'agradaria saber si això ultim ho penseu de debò. Mes que res es per saber si tinc que llegir-vos com un radical cabró, extremista cabró, fonamentalista cabró, fanàtic cabró, admirador cabró, seguidor cabró o simplement un be negre i cabró, o no.

27 d’abril, 2007 15:35  
Anonymous karbeis diu...

"La vida serà riure, o ni serà.

Car això porti implícit el cabronisme."

Anònim o llegenda urbana -que pel cas vé a ser el mateix-.

28 d’abril, 2007 02:48  

Publica un comentari a l'entrada

<< Principal